El BOE ha recollit aquest mes de març el Reial Decret 126/2015, que desenvolupa per a l’Estat espanyol el Reglament 1169/2011 de la Unió Europea pel qual els establiments alimentaris que venen productes sense envasar estan obligats a facilitar als seus comensals informació sobre la presència, en aquests productes, de qualsevol dels 14 al·lèrgens que la Unió Europea ha identificat com a causants de la majoria d’al·lèrgies alimentàries a Europa (i que es recullen a la normativa).

Segons l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), l’objectiu del Reial Decret és millorar la informació alimentària que es facilita al consumidors, “assegurant al mateix temps la flexibilitat necessària per respondre a les diferents modalitats de subministrament dels aliments sense envasar”.

En aquest sentit, la norma recull quatre modalitats de transmissió de la informació sobre al·lègens:

1. Amb etiquetes adherides a l’aliment, en cas que aquest s’hagi envasat prèviament (en aquest cas, les lletres han d’ocupar un espai i tenir una mida determinada).
2. Retolada en cartells col·locats on els aliments es presentin per al consum.
3. En el cas de la venda a distància (per exemple, l’efectuada mitjançant comanda telefònica a un establiment de menjar per emportar), la informació s’ha de proporcionar sempre sense cost addicional abans que es realitzi la compra (per telèfon o a la pàgina web); i de forma escrita en el moment de l’entrega de l’aliment.
4. Mitjançant altres mitjans apropiats (per exemple: un menú o carta, informació oral…), sempre que siguin accessibles per al consumidor abans que finalitzi l’acte de compra i no suposin un cost addicional.

El Reial Decret inclou, doncs, la polèmica “informació oral”, que els col·lectius de persones al·lèrgiques i intolerants volien evitar per la facilitat amb què una persona pot incórrer en error. Tanmateix, en cas que la informació es faciliti de forma oral, haurà d’existir també un registre escrit o electrònic dels ingredients que és obligatori declarar (mitjançant fitxes de productes, receptes dels plats elaborats...). Aquests registres han d’estar presents a l’establiment on se subministren els aliments, i han de ser accessibles per a les autoritats de control i per als consumidors que els demanin.

D’altra banda, en qualsevol de les modalitats de transmissió triades, ha d’indicar-se de forma fàcilment visible i accessible per al consumidor, a través de cartells, “el lloc de l’establiment on es pot obtenir la informació sobre al·lèrgens o la persona a qui s’ha de dirigir el comensal/client per sol·licitar-la”.

AECOSAN publica una guia d’aplicació del Reial Decret

Per ajudar a entendre i aplicar la normativa, com també havia fet la Generalitat, AECOSAN ha editat una guia d’aplicació de les exigències d’informació alimentària, que s’adreça tant a empreses operadores com a les autoritats encarregades del control de la seva aplicació.

Aquesta guia esmenta que, com a excepció a la modalitat general, els cartells esmentats “no són necessaris en aquells locals en què els consumidors no escullen el seu menjar sinó que se’ls subministra un específicament adaptat a les seves necessitats en funció de les seves al·lèrgies o intoleràncies alimentàries (‘dieta sense ou’, ‘dieta sense gluten’...)", com per exemple els menjadors escolars, els hospitals o les cases de colònies. Tot i així, en aquests locals, “la informació sobre l’ús d’ingredients de declaració obligatòria ha d’estar disponible i poder facilitar-se sempre que la sol·licitin els consumidors o les autoritats de control”.

D’aquesta exempció no en parla el document de suport editat per la Generalitat. No obstant això, AECOSAN ja adverteix que la seva guia “no té valor jurídic i, en cas de conflicte, la interpretació de la legislació incumbeix en última instància als Tribunals de Justícia”.

Navega per les etiquetes

al·lèrgensrestauraciólleialimentació

FEU EL VOSTRE COMENTARI