La legislació vinculada a la formació dels manipuladors d’aliments ha canviat diverses vegades en els últims temps. Fins l’any 2000, els professionals estaven obligats a disposar d’un carnet, que havia de ser expedit i renovat periòdicament per les entitats de formació de manipuladors d’aliments (EFMA), a les quals autoritzava i controlava la Generalitat. Després, aquest carnet va deixar de ser necessari i, a partir de l’any 2010, un reial decret (109/2010) va eliminar les autoritzacions i controls a les EFMA i va traslladar la responsabilitat de la formació als diferents operadors econòmics.

En tot cas, la formació dels manipuladors d'aliments continua essent imprescindible, ja que les actuacions d'aquests professionals poden tenir conseqüències sobre la salut de les persones. Partint d’aquesta base, també és cert que existeixen diferents graus de manipulació d’aliments en funció dels llocs de treball; i, per aquest motiu, el propi reial decret destaca la necessitat d’adaptar la formació a cada cas.

A l’hora de dissenyar el model formatiu de la plantilla no hi ha una fórmula única, però sí que s’ha de procurar que els propis treballadors siguin partícips del procés. A més, existeixen alguns aspectes que també cal tenir en compte:

• Pla de formació
  • L’ideal és un temari adaptat al personal i a les instal·lacions, però també és cert que requereix més dedicació per part del formador i, per tant, és més car. Una altra opció és combinar un temari base que inclogui tots els conceptes tècnics importants amb formacions més adaptades als llocs de treball.
  • És interessant tenir en compte el Pla de formació: un autocontrol preventiu transversal exigit per la Generalitat al pla APPCC que consisteix a planificar la formació de la plantilla a llarg termini.
  • El temari no ha de limitar-se necessàriament als conceptes clàssics de seguretat alimentària, sinó que també pot incloure observacions que contribueixin a millorar la gestió i l’ordre de la cuina, per exemple.

• Lloc, durada i formador 
  • La formació a distància es l’alternativa més econòmica i, segurament, la més còmoda; però la formació presencial permet connectar amb el personal, corregir idees errònies a l’instant, aprofundir en aquelles persones més incrèdules i assentar tots els conceptes. 
  • Quan el grau de formació de la plantilla és baix cal començar per una bona base, la qual pot comunicar-se a l’aula. Però també és aconsellable programar càpsules formatives pràctiques al lloc de treball, on es poden donar instruccions concretes amb els recursos i l’espai real en què es desenvolupa la tasca. 
  • De forma anàloga, es poden combinar formacions llargues amb altres més curtes que s’adaptin millor als horaris disponibles i en les quals els alumnes s’hagin de concentrar en el temari durant menys temps. 
  • Sempre s’ha de constatar la preparació i experiència del formador, que si té coneixements del sector utilitzarà recursos i exemples familiars per als treballadors.

Font: Restauración Colectiva

Navega per les etiquetes

restauracióalimentacióseguretat alimentàriamanipuladors d'aliments

FEU EL VOSTRE COMENTARI