Dificultat de conciliació entre la vida familiar i laboral, desconeixement del sistema educatiu, desmotivació envers els canals disponibles,... Són molts els motius que s’han esgrimit per intentar comprendre el baix nivell de participació de les famílies a l’escola. Però, i si a la pràctica aquest baix nivell no és real? I si, de fet, mares i pares són activament presents en el dia a dia dels centres educatius?

Així ho reclama el Llibre blanc de la participació de les famílies a l’escola, que totes les federacions d’AMPA de l’ampli ventall de centres educatius catalans van presentar el 24 de maig en el marc del “I Fòrum de les Famílies i l’Educació a Catalunya”. Per primera vegada en la història de la democràcia, FAPAC, CCAPAC, FAPAES i FAPEL es van unir per defensar que les famílies estan aportant recursos i iniciatives al sistema educatiu sense els quals les escoles no podrien dur a terme l'oferta actual.

Com a mostra d’aquesta afirmació, el Llibre blanc de la participació de les famílies a l’escola resumeix les dades d’una recerca impulsada pel projecte “Famílies amb veu” de la Fundació Jaume Bofill, que ha dut a terme tres enquestes: una a 1.228 AMPA, una altra a 1.500 equips directius de centres i, per últim, una tercera a 1.500 famílies catalanes amb fills escolaritzats de 0 a 16 anys. Dins d’aquest projecte també s’ha publicat una prospectiva del paper de les famílies als consells escolars; i la Fundació Jaume Bofill ha contrastat el conjunt de dades recollides amb un procés participatiu en què han intervingut més de 200 persones.

Les xifres parlen. Segons les enquestes de “Famílies amb veu”, el 89% dels pares i mares s’han reunit durant el curs amb el tutor o tutora dels seus fills, el 74% supervisen o ajuden sovint o sempre els seus fills amb els deures i el 29% participen activament amb i per a l’escola, ja sigui a través de comissions de treball o de l’AMPA. Només el 15,6% de les famílies preguntades no són sòcies d’aquest organisme escolar, i en un 36,3% dels casos al·leguen que és per motius econòmics.

Precisament, la situació laboral i econòmica dels pares és una de les variables que condiciona el grau de participació de les famílies a l’escola, de manera que una renda familiar baixa pot complicar-ne la implicació. També hi influeixen el nivell educatiu dels progenitors, la composició de les famílies i el seu indret d’origen. Així, la participació familiar augmenta en paral·lel al nivell d’estudis; i les dificultats de conciliació que poden sorgir, especialment, en famílies com la monoparental condicionen el seu grau d’intervenció als centres educatius. Pel que fa a la procedència, s’ha constatat que les famílies d'origen estranger participen menys que les autòctones.

Respecte a les AMPA, els qüestionaris de “Famílies amb veu” revelen que el 97% dels centres educatius compten amb aquest organisme escolar, de què el 81% de les famílies (més de 400.000 a Catalunya) són sòcies. La meitat d'AMPA enquestades afirmen que es reuneixen, com a mínim, un cop al mes amb el director o la directora de l'escola, i els equips directius valoren positivament la seva tasca. De fet, el Llibre blanc de la participació de les famílies a l’escola sosté que les AMPA garanteixen la majoria de serveis bàsics per als pares i mares (com els relacionats amb la conciliació familiar o la qualitat educativa) i, malgrat la quantitat de feina que ja assumeixen, l’estudi subratlla que el 90% de les associacions preguntades voldrien ampliar la seva activitat.

Tenint en compte aquesta aportació estructural, les famílies denuncien que no estan rebent el reconeixement ni l'espai de participació democràtica que els correspondria dins el sistema educatiu, tant en l’àmbit de centre com pel que fa a les polítiques educatives.

A banda d’acompanyar els fills i filles a l’escola, ajudar-los a fer els deures o assistir a les reunions de classe, pares i mares reclamen incidir en altres aspectes de l’educació. En aquest sentit, dins del 

Navega per les etiquetes

AMPAeducaciófamíliesLOMCE

FEU EL VOSTRE COMENTARI