La Fundació Jaume Bofill juntament amb les principals federacions d'associacions de mares i pares de Catalunya (FAPAC, CCAPAC, FAPAES, FAPEL) i l'AEC es posen d'acord per impulsar un projecte anomenat "Famílies amb veu" que al llarg de dos anys pretén posar en valor el treball que fan les famílies per a la millora del sistema educatiu i reivindicar el seu paper com a part implicada en l'educació.

La iniciativa parteix de dues evidències contradictòries. D'una banda, l'increment constant del valor afegit que les famílies aporten a l'escola, sigui en forma de recursos monetaris (un gran esforç econòmic que tendeix a créixer, tant a la pública com a la privada concertada) o amb l'aportació de temps voluntari. Les AMPA mobilitzen milers de famílies cada setmana, donen serveis a centenars de milers de persones i gestionen una gran quantitat de recursos econòmics; moltes escoles compten amb el treball voluntari de les famílies per mantenir la seva qualitat; nombroses famílies s'organitzen per posar en marxa projectes educatius propis, per reivindicar els drets educatius de determinats col·lectius, etc. En definitiva, l'educació és al centre d'una mobilització i un esforç creixents de les famílies.

Aquesta gran mobilització contrasta amb la feblesa de la veu de pares i mares en les estructures de participació democràtica formal del sistema educatiu. Feblesa que es constata un cop vistes les dades de la participació de les famílies en els consells escolars, que un cop més no ha superat el llindar del 10%. Si tenim en compte que el consell escolar és l'òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el govern dels centres, el fet que pares i mares li donin una importància tan relativa es pot interpretar com un senyal que també relativitzen el pes de la seva veu en aquest tipus d'òrgans de participació formal.



Paral·lelament, el text que coneixem de la LOMCE converteix en perifèric i formal el paper de les famílies en els consells escolars, un espai per a la informació però no per a la coresponsabilitat ni la participació decisòria en la gestió i el govern de les escoles. És a dir, les famílies queden relegades a meres espectadores del funcionament dels centres educatius.

El projecte "Famílies amb veu", engegat per la Fundació Jaume Bofill i amb el suport i la col·laboració de les principals federacions d'AMPA --FAPAC, CCAPAC (escoles cristianes), FAPAES (secundària), FAPEL (Federació de Pares d'Escoles Lliures)-- i d'agrupacions escolars catalanes (AEC), pretén capgirar aquesta tendència. La iniciativa vol promoure un marc unitari des del qual s'evidenciï el valor de la contribució de les famílies al funcionament del sistema educatiu, i es vegi el seu lideratge com a interlocutor vàlid en el debat sobre la reforma i la millora del sistema educatiu.

L'originalitat del projecte rau en el fet de situar la participació en la dimensió col·lectiva, aquella que va més enllà de l'interès del pare o de la mare per l'acompanyament en l'escolarització del seu fill o filla, a l'hora de fer deures, de compartir una tutoria o de revisar l'agenda escolar. Aquest projecte aborda una dimensió més social i política de la participació, la que ens situa com a ciutadans compromesos amb la millora de la formació que reben els infants i joves del país.

FEU EL VOSTRE COMENTARI