El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no ha acceptat la petició del Departament d'Ensenyament de Catalunya (i de cinc comunitats autònomes més) d'ajornar la implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) a l'ESO i al Batxillerat prevista per al pròxim curs.
Des del Ministeri sostenen que les autonomies han tingut "prou temps" per treballar en el nou material que estableix
el reial decret sobre el currículum de Secundària perquè "coneixien el seu contingut des del passat 30 de juny" (quan Educació en va presentar el primer esborrany; tot i que es va aprovar el 26 de desembre i es va publicar al BOE el 3 de gener). Des de Catalunya, però, el president Artur Mas ha respost que el pròxim curs escolar començarà “d'acord amb la legislació catalana, sense tenir en compte normatives lesives”.
A l'espera que la Generalitat concreti en què consisteix aquest anunci, de les paraules de Mas es desprèn que no solament quedarà en suspens la implantació de la LOMCE als instituts de secundària, sinó que també podria haver-hi una marxa enrere en el desplegament de la reforma en l'etapa de primària, que enguany ja afecta els alumnes de primer, tercer i cinquè.
Les autonomies anomenades “díscoles” amb la LOMCE recorden que les anteriors reformes educatives (la LOE i la LOGSE) van tenir un desplegament d'entre 5 i 10 anys; i, per això, consideren que al ministre Wert només el guien interessos polítics quan pretén imposar un calendari tan ajustat. Els executius autonòmics subratllen que el text bàsic aprovat pel Ministeri fixa els continguts mínims de les assignatures, però que després les comunitats han d’entrar al detall de les 116 assignatures d’ESO i Batxillerat.
Al respecte, Ensenyament ja va anunciar que, com en el cas de primària,
ha començat a blindar-se davant els polèmics currículums de la llei Wert i que aplicarà mesures “pal·liatives” per reduir al mínim els efectes de la seva implantació.
De fet, la Generalitat estudia portar al Constitucional el decret de la LOMCE per a la secundària, que considera “segregador perquè separa els alumnes més brillants de la resta”. I també ha mostrat preocupació sobre la referència del decret al Batxillerat, ja que creu que perjudicarà l’alumnat d’aquesta etapa perquè implicarà unir dos plans d’estudis diferents.
Precisament en l’àmbit del Batxillerat, historiadors, polítics de l'oposició i professors d'institut veuen un clar biaix ideològic en l’assignatura d'Història d'Espanya sobre qüestions tan sensibles com el franquisme i el terrorisme.
De moment, la petició de canvi que sí ha atès el Ministeri d’Educació ha estat
la modificació del decret d’especialitats que li reclamava Catalunya .
Alumnes d'ESO examinant-se de les proves. Foto: Xavier Bertral
Fonts:
ACN,
El Periódico i
el diari de l'educació
Potser t'interessa: Ensenyament esquiva la llei Wert amb una doble titulació d'ESO, La llei Wert concreta els currículums d’ESO i batxillerat, Wert adverteix que l’aplicació de la LOMCE es verificarà, Més d'un centenar d'escoles aproven declaracions de rebuig a la LOMCE, La LOMCE provoca rebuig i insubmissió