El consell de ministres ha aprovat per Sant Esteve els currículums d’ESO i batxillerat que s’implantaran a partir del curs vinent, quan la LOMCE entri en vigor a 1r i 3r d'ESO i 1r de batxillerat. Actualment, la denominada llei Wert s'està aplicant a 1r, 3r i 5è de primària.

Segons el Ministeri d’Educació, els currículums aprovats proposen nous enfocaments en el procés d'aprenentatge i la seva avaluació que no estan relacionats amb continguts memorístics, sinó amb allò que "l'alumne pot assimilar i és capaç de fer".

En el cas del currículum de les assignatures comunes, el Ministeri assenyala que s’hi garanteixen uns continguts mínims; en el cas del de les assignatures específiques, assegura que es permet més autonomia; i, en el cas del de les de lliure configuració autonòmica (les úniques en què les comunitats autònomes tenen competències i on hi ha la llengua catalana), el Ministeri parla del "nivell més alt d'autonomia, en el qual les administracions educatives i, si escau, els centres poden oferir assignatures de disseny propi".

"Aquesta distribució no obeeix a la importància o caràcter instrumental o fonamental de les assignatures, sinó a la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, d'acord amb la Constitució", precisa Educació.

A més, el Ministeri resumeix que entre les mesures organitzatives i curriculars per a l'atenció a la diversitat es contemplaran les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grups, l'oferta de matèries específiques, els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

Concretament, Educació apunta que els programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment es desenvoluparan a partir de 2n d’ESO, amb la finalitat que els alumnes obtinguin el títol de graduat en educació secundària obligatòria. Aquests programes aniran dirigits preferentment a aquells alumnes que presentin dificultats rellevants d'aprenentatge no imputables a falta d'estudi o esforç i serà una opció voluntària per a famílies i alumnes, que ha de ser proposada per l'equip docent.

A més, per tal de facilitar el trànsit de l'alumnat entre l'educació primària i el primer curs d’ESO, les administracions educatives i, si escau, els centres docents podran agrupar les matèries del primer curs en àmbits de coneixement.

Un cop publicat el Reial Decret, les administracions educatives autonòmiques publicaran els decrets de currículum d’ESO i de batxillerat per al seu àmbit territorial: en el cas de l'ESO, els cursos 1r i 3r s'implantaran en el curs escolar 2015-2016, i els cursos 2n i 4t, en el curs escolar 2016-2017.

La primera avaluació final d'ESO es realitzarà en finalitzar el curs 2016-2017 a l'alumnat que hagi cursat 4t d'ESO, i no tindrà efectes acadèmics (no caldrà superar-la per obtenir el títol de graduat en ESO). L'avaluació final que es realitzi en finalitzar el curs 2017-2018 sí que tindrà efectes acadèmics.

La Generalitat s’oposa al nou currículum d’ESO per sis raons

En roda de premsa conjunta des del Congrés dels Diputats, i com ja van fer en el cas de primària, responsables d'Educació de Catalunya, Andalusia, Astúries i Canàries -les comunitats on no governa el PP- han exigit al ministre José Ignacio Wert que ajorni un any la implantació de la LOMCE a l'ESO i Batxillerat i han advertit que no podran tenir enllestits els desenvolupaments curriculars en el termini establert.

Aquestes comunitats (que representen més del 50% de l'alumnat no universitari de l'Estat) diuen que no compten amb garanties suficients que disposaran dels recursos econòmics necessaris per implantar la reforma, i esperen que aquesta sigui derogada després de les eleccions generals.

Des de la Generalitat, el Departament d’Ensenyament ha criticat que el nou currículum de secundària s’ha modificat de manera considerable respecte a la darrera versió que es va donar a conèixer en la conferència sectorial d’educació. Per això, la Conselleria ha apuntat que caldria fer un nou debat en el sí de la conferència.

En concret, Ensenyament resumeix “els aspectes més negatius del currículum” de secundària en sis elements clau:

1. “El caràcter segregador del final de l’ESO”. Ensenyament considera que el Govern espanyol crea dos tipus de titulacions que evidencien la segregació entre els alumnes més brillants i els que ho siguin menys.
2. El no respecte a les competències constitucionals. La Generalitat afirma que el Reial Decret “trenca l’esperit constitucional” perquè reparteix les competències enlloc de compartir-les; és a dir, l’Estat s’encarrega de l’elaboració del currículum de les competències que anomena troncals i deixa a les comunitats les de lliure configuració autonòmica.
3. “Un document uniformitzador”. El Departament d’Ensenyament considera que el nou currículum de secundària no respecta les competències autonòmiques ni l’autonomia de centre.
4. “Un currículum tradicional”. La Generalitat opina que, malgrat indicar-ho en l’anunciat, la proposta de Wert no segueix les recomanacions de l’OCDE que aconsellen que els ensenyaments s’imparteixin a partir de les competències.
5. “Un currículum innecessàriament exhaustiu”. La Conselleria d'Ensenyament creu que el Reial Decret aposta per “uns continguts curriculars excessius” i no fa “cap mena de concessió a la innovació”. Per la seva banda, la Generalitat proposa apostar per les competències bàsiques i les metodologies d’aprenentatge, “com una eina clara per millorar l’èxit escolar”.
6. “Un model d’avaluació antiquat, atomitzat i desintegrador”. Des de l’inici del debat sobre la LOMCE, aquesta ha estat una de les crítiques del Govern català. Segons la directora general d’Educació Secundària i Batxillerat de la Generalitat, Teresa Pijoan, “la LOMCE converteix l’avaluació en un procés de regulació i fiscalització, homogeneïtzador que vol recentralitzar el sistema, que vol establir un rànquing de centres educatius i fiar la millora de l’aprenentatge a unes proves externes que condicionen l’obtenció del títol”.

Pel que fa específicament al batxillerat, Ensenyament considera que la proposta és rígida, descompensada en les modalitats, desmesurada en quant a continguts curriculars i de difícil articulació segons la tipologia dels centres.

Font: ARA

FEU EL VOSTRE COMENTARI