Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 10/11/2015

Entitats socials i educatives denuncien les dificultats d'accés al lleure

Entitats socials i educatives demanen al nou Govern i als ajuntaments que enforteixin i reconeguin l’educació en el lleure.

L'accés al lleure educatiu, tot i que és un dret dels infants i joves, no està ni de bon tros garantit i té unes fortes limitacions en funció de la situació econòmica de cada família. Aquesta és una de les principals conclusions extretes del 13è debat del cicle Catalunya social. La xerrada ha servit per evidenciar que garantir aquest dret representa un repte que el nou Govern i els ajuntaments haurien de fer seu.

Les principals entitats socials i educatives, agrupades a la PlNCAT (Plataforma d’Infància de Catalunya) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya demanen al Govern català, sortit de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre, i als ajuntaments que enforteixin i garanteixin el lleure educatiu per a tots els infants i joves. Aquesta demanda s’ha fet en el marc d’un nou debat del cicle titulat El dret al lleure educatiu. Un repte per a la nova legislatura que s’ha celebrat aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès.

El Síndic valora el compliment del dret al lleure

La jornada ha comptat amb la participació de l'adjunta per la defensa dels drets dels infants i dels adolescents del Síndic de Greuges, Maria Jesús Larios, que ha repassat el contingut de l'informe específic presentat l'any passat sobre el lleure educatiu i les sortides i colònies escolars (Juny 2014). En aquest informe el Síndic ja reclamava una normativa per garantir la igualtat en l'accés dels infants al lleure educatiu, i denunciava que els menors de famílies afavorides socialment participen més en les activitats extraescolars.

"És necessari regular les activitats complementàries a les escoles amb ajuts econòmics específics que ajudin a fomentar-ne l'accés", ha afegit Larios, que també ha insistit que hi ha una manca de reconeixement al dret al lleure i que aquest tipus d’activitats “són un actiu social i de país”. Per això ha reinvidicat que “calen polítiques i desenvolupament normatiu d’accessiblitat a l’educació en el lleure” perquè és “un dret menys defensat que d’altres però igual de fonamental”. El Síndic fa temps que reivindica la importància de l'educació en el lleure com una de les maneres d'incidir en l'equitat i la cohesió social.

Les entitats socials i educatives reclamen el reconeixement del dret al lleure

Els representants de les 4 entitats socials i educatives, membres de PINCAT, han denunciat que, fruit de l’augment de les desigualtats socials que viu el país, s’està produint un nou espai de desigualtat a través de les dificultats que tenen molts infants i joves, per accedir a l’educació en el lleure. En aquest sentit, Carles Barba, vicepresident de Fundesplai, ha afirmat que “l’accés al lleure depèn de la capacitat econòmica de les famílies i això només fa que amplificar, al seu torn, aquesta desigualtat”.

Aquestes desigualtats socials, combinades amb la crisi econòmica actual, que incrementa encara més el nombre d’infants socialment desfavorits amb dificultats d’accés, evidencien la necessitat de promoure i preservar polítiques d’accessibilitat per part dels poders públics per evitar que les desigualtats ja presents en l’àmbit del lleure es reprodueixin i s’intensifiquin.

La situació actual constata que hi ha un elevat nombre d’infants que participa en activitats de lleure educatiu, però la participació dels infants està fortament afectada per desigualtats d’accés, de manera que, amb caràcter general, els infants socialment afavorits tendeixen a participar més a les activitats que els infants socialment menys afavorits. D’aquesta manera han denunciat que tot i ser un dret, i estar reconegut el seu valor educatiu a la legislació actual, l’accés no està garantit per a tots els infants, i això provoca una desigualtat social, que en temps de crisi econòmica encara és més visible.

Els representants de les entitats socials i educatives demanen que les administracions garanteixin, el seu suport i l’atenció adequada de les necessitats educatives especials dels infants. D’aquesta manera, s’ha defensat la necessitat de garantir el dret a l’accés a l’educació en el lleure, tal i com es garanteix el dret a l’educació universal.També han demanat un major reconeixement de l’educació en el lleure i sobretot, de l’esplai o agrupament, en concret, com a espai i eina de transformació social per a milers d’infants i joves de Catalunya.

Alhora han destacat la gran importància que té l’educació que es pot oferir fora de l’escola en les diferents activitats educatives que ofereixen les diferents entitats socials i educatives presents en el debat d’aquest dimarts. Raimon Carreras, president d’Esplais Catalans, del Moviment Laic i Progressista, ha opinat que cal teixir xarxa amb l’escola pública, que es nodreix també de l’educació en el lleure, i que cal que l’escola respecti el temps lliure dels infants, evitant una sobresaturació posant-los deures.

Carles Barba, ha recordat que la Generalitat només destina uns sis milions d'euros a esplais i agrupaments, un percentatge mínim en comparació amb el pressupost del departament d'Ensenyament, malgrat que tothom cada cop està més d'acord en la importància d'espais més enllà de l'escola per enfortir l'educació dels infants. En aquest sentit, també ha posat de relleu que l’escola cada cop més incorpora actius i metodologies de l’educació en el lleure, com la connexió amb l’entorn.

El lleure educatiu, un actiu de país

En el debat, també s’ha posat en valor l’alt actiu que té Catalunya a l’hora d’acollir, organitzar i gestionar les diferents activitats d’educació en el lleure que fan moltes entitats educatives a tot el territori i s’ha reclamat la importància de reconèixer i posar en valor la seva gran tasca educativa. Segons les últimes dades, hi ha 65.000 infants i joves que participen en activitats no remunerades de diferents entitats educatives catalanes, 12.000 joves actius participants en aquestes activitats fent tasques de monitors, caps, responsables,... i 700 entitats (esplais i agrupaments) on es desenvolupen les activitats d’aquestes entitats.

En aquest sentit, s’ha demanat posar en valor tota la tasca educativa voluntària de tot el moviment de monitors i caps escoltes voluntaris que han estat històricament la base de tota la realitat de l’educació en el lleure; posant èmfasi en l’”alt compromís social” que hi ha en aquest àmbit. Durant el debat també s’ha posat en valor i, s’ha reclamat reforçar, l’alt nivell d’implicació social que tenen els joves que estan darrera les activitats de lleure educatiu del país.

Raimon Carreras ha evidenciat que el principal objectiu d'aquestes entitats és "transformar el món a través de l'educació en el lleure", i ha demanat donar valor a la tasca voluntària que desenvolupen els monitors i les monitores i que es considerin els infants com a ciutadania de present.
D'altra banda, e ls participants en el debat han lamentat que han de fer front en el seu dia a dia a una "burocratització excessiva" i creixent que, fins i tot, els complica més del que és habitual fer determinades sortides a l a muntanya, ha exposat el David Guàrdia, membre de l'equip de relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

El secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans, de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu, també ha destacat la importància de poder donar beques suficients per facilitar l'accés al lleure educatiu, i ha posat en evidència que cada cap de setmana milers de joves fan un acte voluntari des d'una militància i un activisme transformadors que no són prou reconeguts per les administracions. Finalment, ha conclòs que el món de l'educació en el lleure hauria de ser per definició inclusiu i que no hi ha dret al lleure si no és una acció lliure i voluntària dels infants, un aspecte que cal que les famílies entenguin i respectin.

Potser t'interessa: Colònies inclusives, El lleure, un dret fonamental, Entrevista a M. Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges, sobre els drets al lleure, El Síndic denuncia dificultats de participació dels infants en el lleure educatiu, El Síndic reclama prioritat en l'accés al lleure per a les rendes baixes.


Foto: Diari "Ara"

Font: Ara.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició: