- Mama, tu també anaves de colònies?
- Sí, recordo milers d’aventures viscudes durant les vacances d’estiu.
- Mama, i si no sé fer el que em demanen?
- No has de preocupar-te, els teus monitors t’ajudaran en tot el que necessitis. Segur que seran molt divertits i afectuosos.
- I si escalfen molt el menjar? Ja saps que a mi no m’agrada que cremi.
- Segur que et donen l’opció de poder bufar o esperar que es refredi una miqueta.
- I si no trobo el meu raspall de dents a la motxilla?
- Organitzarem junts tot el que hagis de portar, així serà molt més fàcil trobar el que necessitis.
- I si tinc por de dormir fora de casa?
- Tranquil, faràs molts nous amics amb qui podràs compartir aquells moments en què et sentis enyorat. El teu peluix vindrà amb tu de viatge així que, quan el necessitis, podràs abraçar-lo ben fort.
- I si et trobo a faltar massa?
- La mama i el papa t’estaran esperant a casa desitjant que ens expliquis tot el que has après.

Milers d’aprenentatges, destreses, habilitats, de lliçons apreses durant els dies de colònies. Una mescla de sentiments, emocions, agitació i inquietud. Jornades tenyides de riures i entusiasme, de complicitat amb els nous companys, de rebombori i diversió. Hores dedicades a jugar, al bany, a córrer i saltar, als castells de sorra o a les cabanes junt a l’arbre que més ombra fa. Dies de dormir poc i gaudir fins l’extenuació. Dies de separació de la família, de desconnexió.

Els dubtes l’envaeixen abans de marxar, la por al desconegut li crea incertesa. Serà la primera vegada que dormirà fora de casa durant uns dies sense el pare ni la mare, sense l’àvia o els companys de l’escola. Dies per davant per a crear noves amistats, per a experimentar centenars d’experiències, per a aprendre a ser gran. Dies de desconnexió amb la naturalesa, plens d’activitat física i enriquidores peripècies, ideals per crear i fantasiejar.

A mi també m’envadeixen els dubtes però no tinc el menor dubte que les colònies d’estiu seran una oportunitat única perquè el meu fill millori la seva autonomia, valentia, la confiança en si mateix i es torni molt més resilient. Ara em toca confiar en ell, en les seves ganes d’aprendre, en la seva capacitat d’adaptació i d’aconseguir tot allò que es proposi.

Les colònies li donaran l’oportunitat d’aprendre a superar la frustració quan no guanyi tots els jocs, la negativitat de creure que alguna cosa no sortirà com s’esperava, a controlar el seu geni, a negociar. L’ajudaran a superar la por a la foscor o el fet d’estar separat de la mare. Aprendrà a confiar en ell i en els altres, a manejar les seves emocions, a relacionar-se amb persones amb diferents maneres de ser o fer, a demanar ajuda quan ho necessiti, a compartir activitats i habitació, a escoltar i perdonar.

Descobrirà moltes coses sobre ell, s’adonarà que sap fer moltes més coses de les que pensava, sabrà què fer si té calor, set, fred o gana sense haver de cridar el pare. Se sentirà molt orgullós de tot el que aconsegueixi aprendre, de provar menjars diferents, es quedarà meravellat quan miri el cel ple d’estrelles abans d’anar-se’n a dormir. Jugarà a pintar-se la cara, a embrutar-se la roba i aprendrà les danses i cançons que cantava de petita la mare.

Aprendrà a trobar-nos a faltar una mica, a superar la seva timidesa, a valorar tot el que té. Posarà en pràctica totes els seus dots comunicatius, treballarà en equip, aprendrà a conviure, experimentarà la llibertat.

Descobrirà nous entorns, coneixerà meravelloses històries de pirates, buscarà tresors enterrats, coneixerà tots els secrets que amaga el mar. Observarà atent el moviment d’un cranc per la sorra, escoltarà com sonen les onades dins d’un cargol de mar i aprendrà totes les històries que amaga un arbre entre les seves arrels.

I tornarà a casa ple de vida, amb la maleta plena de records i aventures que no ens pararà de narrar. Segurament explicarà que el menjar allà és millor que el nostre, que ja menja alguna cosa que a casa s’havia negat a tastar, que li agrada aixecar-se amb la música posada i que ja sap bussejar. Haurà perdut algun mitjó, les taques de la seva roba seran difícils de treure i no voldrà treure’s la gorra que li hagi regalat algun monitor. Tornarà transformat, ple de vida i il·lusió i ens demanarà que l’any que ve vol tornar a anar de colònies per sentir tanta emoció.

Aquest article està publicat al blog de l'autora Equilibrium.

FEU EL VOSTRE COMENTARI