Un nou estudi ha posat una altra vegada el dit a la llaga de les desigualtats provocades pel finançament autonòmic, aquesta vegada amb dades actualitzades el 2013. Tot i ser una de les comunitats més riques d'Espanya, Catalunya està entre les que menys diner públic dediquen per habitant a educació (la número 12 sobre 17) i a sanitat (la 14), dos dels pilars bàsics de l'Estat del benestar. I el català no és el pitjor dels casos. Un abisme del 60% separa les comunitats amb més despesa social de les que la tenen més baixa. L'informe resta importància a les decisions polítiques dels executius de les comunitats o a les necessitats específiques de cada territori i atribueix, sobretot, les desigualtats al mecanisme de repartiment de fons entre comunitats.

Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats, encarregat per la Fundació BBVA, porta a terme una exhaustiva recopilació de la despesa executada per les administracions públiques entre els anys 2002 i 2013, dividint-la en tres sectors: sanitat, educació i protecció social. On es poden apreciar millor les diferències en funció del territori és en les dues primeres, al tractar-se de matèries transferides. La tercera inclou les pensions i el subsidi de desocupació, en què els pagaments depenen dels drets individuals de cada beneficiari.

Les diferències entre comunitats autonòmiques en el conjunt de la despesa social són tan àmplies que fins i tot tres d'elles -País Basc, Astúries i Navarra- van poder destinar a aquesta matèria el 2013, una vegada aplicades les retallades, més del que hi dedicaven les Balears, les Canàries i Madrid per càpita l'any 2007, abans que la recessió obligués tothom a estrènyer-se el cinturó.

La comunitat que més inverteix en educació és el País Basc, amb 1.233 euros per habitant, seguida de Navarra, amb 1.107. Catalunya ocupa el citat lloc número 12, amb 890 euros. En pitjor situació es troben encara València (867), Castella-la Manxa (859), Canàries (846), Balears (831) i Madrid (791).

Els asturians, amb 1.714 euros per càpita, són els que gaudeixen dels serveis sanitaris més ben finançats, seguits de bascos (1.621) i càntabres (1.530). Els catalans, en la posició 14a, en reben 1.323, per davant només de valencians (1.301), balears (1.275) i andalusos (1.182).

Aquestes "diferències territorials no semblen compatibles amb la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis públics", segons el director de l'informe, el catedràtic de la Universitat de València Francisco Pérez. Es tracta de diferències que no provenen de la creació de l'Estat de les autonomies i els subsegüents traspassos de competències, sinó que "ja existien abans pel fet que l'Estat no desplegava de forma homogènia els seus serveis a tots els territoris". L'única novetat, va afirmar Pérez, és que el problema "es coneix cada vegada millor", malgrat que segueix "sense corregir-se" i és una de les causes de "la inestabilitat de l'Estat autonòmic".

Només donant un cop d'ull als rànquings és fàcil adonar-se que la principal disfunció prové del tracte rebut per les comunitats de règim foral, el País Basc i Navarra. Els autors de l'estudi plantegen la necessitat de portar a terme una "revisió a fons del contingut del sistema de finançament", eliminant "les raons històriques i polítiques" que distorsionen el sistema, entre les quals destaquen les quanties de les quals disfruten aquestes dues comunitats. El mecanisme de finançament de serveis públics s'hauria de regir, segons els autors, pel nombre d'habitants més algunes correccions segons l'edat. Més finançament educatiu per a comunitats amb més població infantil i més per a sanitat en les envellides, amb coeficients correctors també d'acord amb el grau de dispersió. Aquests criteris ja formen part de l'actual sistema però tenen un paper molt menys rellevant que les diferències històriques o polítiques.

En la despesa de protecció social, Catalunya sí que se situa per damunt de la mitjana. Ocupa la cinquena plaça amb 4.427 euros per habitant. A prop del primer lloc en què es troba Astúries (5.751) i molt per davant del de les Canàries (3.074), l'última d'una llista en què influeix sobretot el nombre de pensionistes i beneficiaris del subsidi de desocupació, així com les quantitats que aquests reben.



Font: El Periódico

Navega per les etiquetes

Educació, Finançament, Salut, despesa

FEU EL VOSTRE COMENTARI