Més enllà de la selectivitat, els estudiants que vulguin cursar Magisteri a Catalunya hauran de superar, a partir del juny del 2017, una prova específica d'accés als estudis d'Educació, que inclourà entrevistes personals als candidats, segons ha avançat aquest dijous el coordinador del programa de
Millora i Innovació en la Formació del Professorat (MIF), Miquel Martínez.
Aquesta prova tindrà en compte, entre altres elements, si l'aspirant té experiència prèvia treballant amb menors (com a monitor de lleure o com a entrenador esportiu, per exemple). I també avaluarà les competències lingüístiques i matemàtiques dels estudiants, de manera que substituirà l'actual sistema d'accés, en què els alumnes han d'acreditar una nota mínima de 5 en llengua castellana i catalana.
La nova prova està inspirada en el model finlandès, que, a més dels coneixements teòrics, valora com a trets molt importants del docent la seva capacitat d'empatia, lideratge i treball col·laboratiu, segons ha explicat Jari Lavonen, degà de la Facultat d'Educació d'Hèlsinki, que ha participat en el
I Simposi internacional sobre la formació inicial dels mestres organitzat pel MIF a Barcelona.
Un cop superada la prova d’accés i la carrera, Miquel Martínez ha proposat que els graduats en magisteri cursin un màster d'un any que sigui una ''residència'' del mestre a una escola, per fer ''immersió'' a la professió i reflexió a la universitat. Ara per ara, aquest objectiu correspon al sistema de pràctiques, que constitueix un dels principals objectius de millora de la formació docent.
Els mestres diplomats es podran convertir en graduats fent un màster
Totes aquestes qüestions afectaran els aspirants a mestre. Però quina serà la fórmula per als que ja ho són? En el mateix simposi, el Secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, ha anunciat que el Govern estudia que els mestres que van cursar la diplomatura (d'una durada de tres anys) puguin aconseguir el grau (de quatre anys) a través d’un màster. "Estaria dirigit als professionals de l'educació i hauria de permetre als mestres actius millorar les seves competències", ha puntualitzat Castellà.
Entre els avenços aconseguits en el marc del MIF, el Secretari d'Universitats i Recerca ha destacat la posada en marxa del doble grau d’educació infantil i primària, el requeriment d’una nota mínima de llengües per als futurs mestres, l’augment de la nota de tall per accedir a les facultats d’Educació i les convocatòries de l’AGAUR per a la mobilitat internacional dels professors de magisteri i per incentivar la recerca i la innovació en les pràctiques docents.
Fonts:
El Periódico,
ACN,
ARA,
el diari de l'educació