Predicció meteorològica
Actualitzat el 13/10/2014
50.000 suports en 120 dies: objectiu de la ILP per una nova llei educativa
La proposta defensa un sistema educatiu “públic, democràtic, inclusiu, coeducatiu, laic, popular i en català” que abraci des de l’escola bressol fins a la universitat.
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una nova llei educativa busca 50.000 signatures de suport. Els seus promotors s’han citat aquest dilluns al Parlament per habilitar les 250 persones fedatàries que recolliran aquestes firmes. A partir d’avui, els impulsors compten amb 120 dies hàbils (prorrogables a 60 més) per recollir-les. Si les aconsegueixen, el Parlament haurà de sotmetre la proposta a debat en un termini de quatre mesos i haurà de donar als impulsors la possibilitat de participar-hi.
La ILP, impulsada per l’Assemblea Groga del Maresme, s’ha elaborat amb el suport d'una vintena d'organitzacions, entre les quals hi ha col·lectius i sindicats de docents, com USTEC-STEs; organitzacions estudiantils; entitats, com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, i partits polítics, com EUiA i la CUP.
Els promotors de la ILP consideren que la llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, és “incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu” i afegeixen que l’existència d’una xarxa d’escoles públiques i una de concertades “fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació”. D’acord amb aquesta opinió, un dels principals objectius de la proposta legislativa és suprimir els concerts educatius, de manera que els centres concertats passin a ser públics o completament privats.
Els impulsors de la iniciativa també pretenen “recuperar la gestió democràtica” d’escoles i instituts que consideren que la LEC i la LOMCE els han “arrabassat”. En aquest sentit, rebutgen canvis introduïts per les noves normes educatives, com ara la disminució del poder dels consells escolars en la presa de decisions sobre els centres.
Un altre dels aspectes reclamats per la ILP és que augmenti la despesa destinada al sistema educatiu català de l'actual 4% del PIB a, com a mínim, la mitjana europea del 5,4% del PIB, “d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i la societat”.
Amb aquesta inversió, la ILP reclama fer efectiu el dret a l’educació en totes les etapes, de manera que el pagament de taxes educatives no suposi una discriminació per a les rendes més baixes, com de vegades succeeix, diuen, a les llars d’infants o les universitats.
Font: el diari de l'educació
Potser t'interessa: El Consell Escolar demana a Ensenyament que aturi la reforma del decret de direccions, CCOO assessorarà els directors que vulguin potenciar la participació de les famílies, Més d'un centenar d'escoles aproven declaracions de rebuig a la LOMCE, Nou curs amb rècord d’alumnes, més professors i més beques menjador, La LOMCE provoca rebuig i insubmissió
La ILP, impulsada per l’Assemblea Groga del Maresme, s’ha elaborat amb el suport d'una vintena d'organitzacions, entre les quals hi ha col·lectius i sindicats de docents, com USTEC-STEs; organitzacions estudiantils; entitats, com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, i partits polítics, com EUiA i la CUP.
Els promotors de la ILP consideren que la llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, és “incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu” i afegeixen que l’existència d’una xarxa d’escoles públiques i una de concertades “fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació”. D’acord amb aquesta opinió, un dels principals objectius de la proposta legislativa és suprimir els concerts educatius, de manera que els centres concertats passin a ser públics o completament privats.
Els impulsors de la iniciativa també pretenen “recuperar la gestió democràtica” d’escoles i instituts que consideren que la LEC i la LOMCE els han “arrabassat”. En aquest sentit, rebutgen canvis introduïts per les noves normes educatives, com ara la disminució del poder dels consells escolars en la presa de decisions sobre els centres.
Un altre dels aspectes reclamats per la ILP és que augmenti la despesa destinada al sistema educatiu català de l'actual 4% del PIB a, com a mínim, la mitjana europea del 5,4% del PIB, “d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i la societat”.
Amb aquesta inversió, la ILP reclama fer efectiu el dret a l’educació en totes les etapes, de manera que el pagament de taxes educatives no suposi una discriminació per a les rendes més baixes, com de vegades succeeix, diuen, a les llars d’infants o les universitats.
Font: el diari de l'educació
Potser t'interessa: El Consell Escolar demana a Ensenyament que aturi la reforma del decret de direccions, CCOO assessorarà els directors que vulguin potenciar la participació de les famílies, Més d'un centenar d'escoles aproven declaracions de rebuig a la LOMCE, Nou curs amb rècord d’alumnes, més professors i més beques menjador, La LOMCE provoca rebuig i insubmissió
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
