“El primer dia vam fer una descoberta pel bosc, i el joc de nit de la bandera amb les lots. El segon dia vam completar un circuit d’aventura, vam observar i tocar els animals de granja i, a la tarda, vam escoltar el conte del bandoler. L'últim dia vam seguir el mapa del tresor i vam aprendre a observar els estels. A les estones lliures, jugàvem al tres en ratlla, a la xarranca... En resum, han estat unes colònies genials”.

Aquesta descripció d’unes colònies escolars evidencia que jugar és un element indispensable de les sortides amb l’escola i que, en el context de les colònies, adquireix un component de descoberta i un caràcter especial: probablement més intens o més lliure; però, en tot cas, el d’una oportunitat d’aprenentatge.

En el nostre sistema educatiu quasi tots els nens i nenes comencen l’escolarització als tres anys, i aprenen a llegir i a escriure molt abans que en països com Finlàndia. Aquí, la quantitat de deures i activitats extraescolars que fan els infants supera la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i, tanmateix, diversos informes sostenen que els resultats acadèmics són pitjors. Per què? Hi ha experts que consideren que la sobrestimulació atrofia la capacitat dels nens i nenes d’interessar-se pel món i els predisposa a l’apatia. Per això, aquests experts opinen que nens i nenes haurien de fer menys deures i jugar més. Al capdavall, jugar és sinònim de superar reptes i, per tant, és sinònim d’aprenentatge.

De fet, el joc és la primera activitat amb què l’infant aprèn sobre ell mateix i el seu entorn; i, durant tota la vida, pot continuar essent una font de coneixement i diversió. Les persones estem programades per al joc i, com que és un impuls innat, no necessita gaires elements per fer acte de presència. De vegades requereix companys i, de vegades, determinats materials, però l’únic indispensable per jugar (a banda de les ganes de fer-ho) és el temps i l’espai: un temps sense interrupcions i un espai adient a la pràctica; dos requisits que les cases de colònies reuneixen de forma natural.

D’una banda, com a activitat al marge de les rutines i obligacions diàries de l’escola, les colònies inclouen molt temps per invertir en el joc; i, d’altra banda, les cases que les acullen disposen d’una gran diversitat d’espais que poden adaptar-se a una gran diversitat de jocs: des de sales amb taules o habitacions polivalents fins a grans zones a l’aire lliure i, en definitiva, un medi natural per explorar tant de dia com de nit.

Navega per les etiquetes

educaciójoccolòniesaprenentatge

FEU EL VOSTRE COMENTARI