
“El primer dia vam fer una descoberta pel bosc, i el joc de nit de la bandera amb les lots. El segon dia vam completar un circuit d’aventura, vam observar i tocar els animals de granja i, a la tarda, vam escoltar el conte del bandoler. L'últim dia vam seguir el mapa del tresor i vam aprendre a observar els estels. A les estones lliures, jugàvem al tres en ratlla, a la xarranca... En resum, han estat unes colònies genials”.
Aquesta descripció d’unes colònies escolars evidencia que jugar és un element indispensable de les sortides amb l’escola i que, en el context de les colònies, adquireix un component de descoberta i un caràcter especial: probablement més intens o més lliure; però, en tot cas, el d’una oportunitat d’aprenentatge.
En el nostre sistema educatiu quasi tots els nens i nenes comencen l’escolarització als tres anys, i aprenen a llegir i a escriure molt abans que en països com Finlàndia. Aquí, la quantitat de deures i activitats extraescolars que fan els infants supera la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i, tanmateix, diversos informes sostenen que els resultats acadèmics són pitjors. Per què? Hi ha experts que consideren que la sobrestimulació atrofia la capacitat dels nens i nenes d’interessar-se pel món i els predisposa a l’apatia. Per això, aquests experts opinen que nens i nenes haurien de fer menys deures i jugar més. Al capdavall, jugar és sinònim de superar reptes i, per tant, és sinònim d’aprenentatge.
De fet, el joc és la primera activitat amb què l’infant aprèn sobre ell mateix i el seu entorn; i, durant tota la vida, pot continuar essent una font de coneixement i diversió. Les persones estem programades per al joc i, com que és un impuls innat, no necessita gaires elements per fer acte de presència. De vegades requereix companys i, de vegades, determinats materials, però l’únic indispensable per jugar (a banda de les ganes de fer-ho) és el temps i l’espai: un temps sense interrupcions i un espai adient a la pràctica; dos requisits que les
cases de colònies reuneixen de forma natural.
D’una banda, com a activitat al marge de les rutines i obligacions diàries de l’escola, les colònies inclouen molt temps per invertir en el joc; i, d’altra banda, les cases que les acullen disposen d’una gran diversitat d’espais que poden adaptar-se a una gran diversitat de jocs: des de sales amb taules o habitacions polivalents fins a grans zon
es a l’aire lliure i, en definitiva, un medi natural per explorar tant de dia com de nit.
Els boscos i els camps, els carrers i les places... l’entorn obert sempre ha estat una espai bàsic de joc per a nens i nenes, on dia a dia han inventat dinàmiques noves, n’han recreat d’antigues i han transformat objectes quotidians o de rebuig en imaginatives joguines. Els aglans han fet de baldufes, els pinyols han servit de xiulets, les rodes de bicicleta s’han convertit en rutlles i les espardenyes, en objectes de llançament. Ara, el joc a l’aire lliure és menys habitual per als infants; i, per tant, encara amb més sentit, les colònies esdevenen una oportunitat en què poden exprimir el potencial creatiu i d’imaginació del joc, jugar d’una manera diferent a com ho fan a casa o a l’escola, i veure quin caire prenen aquestes activitats fora de l’àmbit quotidià.
El joc és l’essència de les colònies; un eix transversal amb què nens i nenes es capbussen en múltiples troballes. De fet, a les colònies, jugar ultrapassa els jocs i es converteix en mètode. Les activitats programades en aquestes estades poden utilitzar el joc com a recurs educatiu, com a vehicle de continguts curriculars; però, en definitiva, a les colònies el joc és un sinònim de vivència, una invitació a experimentar i descobrir amb la màxima motivació i els cinc sentits. A més a més, algunes cases de colònies de l’
ACCAC aposten pel joc com a protagonista d’activitats i centres d’interès. En format gimcana o amb rotació de grups, les instal·lacions ofereixen a escoles i famílies diferents tipus de jocs adaptats a les edats dels infants.

Per exemple, una categoria de jocs són els simbòlics, en què nenes i nenes reprodueixen accions de la vida adulta. Amb la dinàmica “fer com si...”, els infants amplien el coneixement que tenen d’ells mateixos i de la realitat que els envolta, s’adapten al medi i canalitzen tensions i desitjos afectius. “Papes i mames”, “la perruqueria” o “el mercat” són jocs simbòlics que els infants posen en pràctica als racons escolars, però que també succeeixen a les cases de colònies; on, alhora, l’entorn natural pot motivar altres rols.
A mesura que els infants creixen, el domini del llenguatge els permet arribar a acords amb els companys i establir normes. És aleshores quan es consoliden els jocs en grup. Un apartat dins d’aquest tipus de jocs són els cooperatius, en què tots els participants s’ajuden per aconseguir el mateix repte. Són jocs que serveixen per treballar la comunicació, la cohesió i la confiança del col·lectiu d’infants, i practicant-los disminueix la por a l’error i el sentiment de fracàs, ja que tothom guanya i ningú perd.
T
ant per cooperar amb el grup com per potenciar l’autonomia individual, un altre tipus de jocs que proposen les cases de colònies són els tradicionals. Algunes instal·lacions són masies antigues on és fàcil preguntar als infants “a què deurien jugar els nens i nenes que vivien en aquesta casa fa uns anys?”. Posar-li la cua al ruc, fet i amagar, curses de xapes o fer córrer la rutlla són activitats lúdiques que s’han transmès, al llarg del temps, de generació en generació i que, tanmateix, alguns infants d’avui no coneixen.