Malgrat que el caganer del pessebre és una figura que dóna identitat al nostre imaginari nadalenc i és a Catalunya on la seva presència ha arrelat amb més força, no és una figura exclusiva de la nostra terra.

L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre.També trobem el Caganer a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca". A França, una figura semblant és coneguda amb el nom de "Pêre La Colique".

D'interpretacions sobre la presència del Caganer al pessebre, n'hi ha de tota mena. Segons el costumista Joan Amades, aquesta figureta simbolitza la necessitat d'abonar la terra perquè doni fruit abundant l'any següent. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, ja que el Caganer trenca la dolçor i el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que aquest homenet és, de fet, una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes.



Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el Caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Hi ha qui creu que col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

El personatge del Caganer ha variat amb el temps. Abans era habitual de representar-lo únicament com un pagès amb barretina i fumant amb pipa, fet ben comprensible, si pensem que fins ben entrat el segle XIX la majoria de gent es dedicava a la pagesia. Però avui les coses són diferents. Si feu un tomb per alguna de les moltes fires nadalenques de Santa Llúcia, veureu que, de caganers, n'hi ha de tota mena i manera: n'hi ha que van vestits de futbolista n’hi ha que figuren personatges populars o fins tot polítics.

La tradició del Caganer està ben acceptada per l'església i, curiosament, no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.

Fonts: Vilaweb, Viquipèdia

FEU EL VOSTRE COMENTARI