Predicció meteorològica
Actualitzat el 26/11/2012
La jornada intensiva frena l'ús de la carmanyola
L'horari intensiu i el cobrament per l'assistència de monitors frenen la iniciativa. Tot just l'1% dels 540 instituts obren el menjador al menjar portat de casa.
La polèmica implantació de la carmanyola com a alternativa al menú del menjador escolar ha tingut una acollida més aviat freda a les escoles catalanes. Tan escassa ha estat la resposta que fins ara, més de dos mesos després de l'inici de curs, els únics instituts públics que ofereixen el servei -al voltant de la mitja desena, a penes l'1% dels 540 que hi ha a tot Catalunya, segons càlculs de les principals federacions de pares d'alumnes- són centres que ja el prestaven l'any passat. La diferència és que ara ho fan sota el paraigua regulador de la Conselleria d'Ensenyament, fet que els obliga a disposar de personal de vigilància i uns equipaments mínims, com neveres i forns microones.
«La intenció, quan es va demanar a l'Administració que regulés l'ús de la carmanyola, era ajudar les famílies que ja estaven utilitzant-la. Els nois no podien seguir menjant en un banc del pati de l'institut i s'havien d'establir uns mínims», insisteix Pere Farriol, president de la Federació d'Associacions de Pares d'Educació Secundària (Fapaes), principal defensora de la mesura.
Si la idea no ha prosperat, argüeix Farriol, és perquè ha coincidit amb la implantació de la jornada intensiva a secundària. I és que aquest any, per primera vegada a Catalunya, el 71% dels centres que imparteixen ESO, batxillerat i FP tanquen les portes a la tarda, cosa que els ha permès suprimir, entre altres coses, el servei de menjador. D'aquesta manera, la carmanyola, que la Generalitat només autoritza a secundària (no a primària ni a infantil), s'ha quedat sense potencials usuaris.
Cost per a les famílies
«Les famílies amb més d'un nen se'l podrien haver plantejat, però al saber que havien de pagar per la vigilància dels monitors es van fer enrere. Sens dubte, la jornada intensiva ha frustrat la implantació de la carmanyola, però és que a més a més, tal com estava prevista, havia de ser un servei de menjador descafeïnat», lamenta Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac). A títol orientatiu, Ensenyament va xifrar en un màxim de 3 euros el preu d'un dinar amb carmanyola.
«Però és que des del principi es va dir que no seria un servei a cost zero, que, com a mínim, les famílies haurien de pagar els monitors», replica Farriol, que defensa la validesa de la mesura tot i el seu escàs èxit. «Segueixen arribant peticions d'informació per implantar-la a primària i fins i tot en guarderies, però nosaltres ho desaconsellem per a nens tan petits», observa.
«És una llàstima -afegeix el president de la Fapaes- que el tema s'hagi tergiversat tant, fins al punt que alguns partits l'han utilitzat durant la campanya electoral». «El que ningú ha dit és que la carmanyola no substitueix les beques menjador. La jornada intensiva sí que ha estalviat beques de menjador, senzillament perquè ha eliminat els menjadors», afirma Farriol.
Més feina, més despesa
«L'Administració s'ha quedat sola amb la seva iniciativa, perquè els instituts que segueixen obrint a la tarda consideren que oferir el servei de carmanyola els suposa més feina, a l'haver d'habilitar espais, contractar monitors i comprar neveres i microones», afegeix Castillo. Per això, conclou, «possiblement la majoria dels consells escolars ni s'han plantejat la possibilitat».
Des d'Ensenyament la resposta és contundent: la Generalitat, afirma una portaveu del departament que dirigeix Irene Rigau, «es va limitar a escoltar la petició de les ampes, va analitzar la situació i va crear un protocol per regular el que es va considerar un fenomen que començava a produir-se en alguns centres de secundària, especialment en el medi rural». La Fapac, no obstant, no va secundar en un principi la reclamació, encara que tampoc la va rebutjar.
Per evitar crítiques des del punt de vista nutricional, Ensenyament va elaborar unes recomanacions, en col·laboració amb la Conselleria de Salut, sobre com preparar menús sans de carmanyola.
Font: El Periódico
«La intenció, quan es va demanar a l'Administració que regulés l'ús de la carmanyola, era ajudar les famílies que ja estaven utilitzant-la. Els nois no podien seguir menjant en un banc del pati de l'institut i s'havien d'establir uns mínims», insisteix Pere Farriol, president de la Federació d'Associacions de Pares d'Educació Secundària (Fapaes), principal defensora de la mesura.
Si la idea no ha prosperat, argüeix Farriol, és perquè ha coincidit amb la implantació de la jornada intensiva a secundària. I és que aquest any, per primera vegada a Catalunya, el 71% dels centres que imparteixen ESO, batxillerat i FP tanquen les portes a la tarda, cosa que els ha permès suprimir, entre altres coses, el servei de menjador. D'aquesta manera, la carmanyola, que la Generalitat només autoritza a secundària (no a primària ni a infantil), s'ha quedat sense potencials usuaris.
Cost per a les famílies
«Les famílies amb més d'un nen se'l podrien haver plantejat, però al saber que havien de pagar per la vigilància dels monitors es van fer enrere. Sens dubte, la jornada intensiva ha frustrat la implantació de la carmanyola, però és que a més a més, tal com estava prevista, havia de ser un servei de menjador descafeïnat», lamenta Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac). A títol orientatiu, Ensenyament va xifrar en un màxim de 3 euros el preu d'un dinar amb carmanyola.
«Però és que des del principi es va dir que no seria un servei a cost zero, que, com a mínim, les famílies haurien de pagar els monitors», replica Farriol, que defensa la validesa de la mesura tot i el seu escàs èxit. «Segueixen arribant peticions d'informació per implantar-la a primària i fins i tot en guarderies, però nosaltres ho desaconsellem per a nens tan petits», observa.
«És una llàstima -afegeix el president de la Fapaes- que el tema s'hagi tergiversat tant, fins al punt que alguns partits l'han utilitzat durant la campanya electoral». «El que ningú ha dit és que la carmanyola no substitueix les beques menjador. La jornada intensiva sí que ha estalviat beques de menjador, senzillament perquè ha eliminat els menjadors», afirma Farriol.
Més feina, més despesa
«L'Administració s'ha quedat sola amb la seva iniciativa, perquè els instituts que segueixen obrint a la tarda consideren que oferir el servei de carmanyola els suposa més feina, a l'haver d'habilitar espais, contractar monitors i comprar neveres i microones», afegeix Castillo. Per això, conclou, «possiblement la majoria dels consells escolars ni s'han plantejat la possibilitat».
Des d'Ensenyament la resposta és contundent: la Generalitat, afirma una portaveu del departament que dirigeix Irene Rigau, «es va limitar a escoltar la petició de les ampes, va analitzar la situació i va crear un protocol per regular el que es va considerar un fenomen que començava a produir-se en alguns centres de secundària, especialment en el medi rural». La Fapac, no obstant, no va secundar en un principi la reclamació, encara que tampoc la va rebutjar.
Per evitar crítiques des del punt de vista nutricional, Ensenyament va elaborar unes recomanacions, en col·laboració amb la Conselleria de Salut, sobre com preparar menús sans de carmanyola.
Font: El Periódico
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
