El conseller d'Educació, Josep Bargalló, assegura que les associacions de famílies d'alumnes (AFA) podran seguir gestionant els menjadors escolars tant si s'aprova l'anomenada ‘llei Aragonès’ de contractació de serveis públics, com si no s'aprova.

Bargalló ha afirmat que, amb la llei aprovada, el departament aprovaria una resolució que dictaminaria que les AFA, les direccions dels centres, els ajuntaments o els consells comarcals poden gestionar directament o indirectament els dinars als centres educatius. Si no s'aprovés la llei, el departament aprovaria un decret-llei urgent i específic sobre la gestió dels menjadors que també ho permetria.

Bargalló ha explicat que al departament li aniria “molt bé” que s'aprovés perquè l'endemà podrien fer una resolució que deixés “clara definitivament” aquesta gestió directa sense concurs per part de les AFA o els centres, o que les administracions locals fessin un concurs públic en el que “ha de prevaldre la proximitat i la qualitat per sobre dels criteris economicistes”.

Després el departament faria una gran llei sobre l'espai del migdia com a espai educatiu, que englobaria també el menjador. Si la llei no s'aprova, es farà un decret-llei urgent sobre el tema. “El curs que ve, o fem una cosa o l'altra”, s'ha compromès, afegint que “quant més a prop es gestioni, millor, i si ho fa l'AFA, millor”.

Justament, l'espai del migdia és un dels que últimament està en discussió als centres que volen compactar la jornada. Hi ha escoles, sobretot de Secundària, on els alumnes fan tota la jornada gairebé seguida fins les 3 de la tarda, sense dinar entremig. Això, segons el conseller i molts experts en salut i nutrició, no és bo per a cap persona, i menys encara per un adolescent en creixement intel·lectual i físic. Alguns pedagogs també alerten que no és bo educativament.

Per a Bargalló, els centres han de tenir autonomia, dins d'uns marges amplis, però creu que cal tenir en compte l'opinió i els interessos laborals del professorat, els educatius i de salut de l'alumnat, els de conciliació de les famílies i els interessos de l'entorn i els ajuntaments pel que fa a les activitats extraescolars. “Si acabant tres quarts d'hora més tard, millora el procés de creixement de l'alumne i ho fa tot més saludable, per què no plantejar que el centre ho pugui valorar?”, es pregunta. “És un debat bo i necessari que no s'ha de mirar des d'un únic prisma”, conclou.

Per últim, aquest debat també es pot ampliar al model educatiu en general. Bargalló explica que la innovació pedagògica que els últims cursos s'ha implantat àmpliament a l'educació Primària, s'està començant a implantar a Secundària i “un dia arribarà a la universitat”.

Això últim permetrà, segons ell, “tancar el cercle”, perquè a les universitats ja arribaran alumnes formats íntegrament amb els nous models pedagògics, faran Magisteri o altres graus amb aquest nou model i el podran aplicar altre cop quan siguin mestres o professors.

Admet, però, que l'últim dels grans esculls és el curs de Segon de Batxillerat, l'últim abans de fer la Selectivitat, que encara està molt encarada a exàmens memorístics i poc adaptats als nous models pedagògics.

Potser t'interessa: Més notícies sobre la reforma horària.

Navega per les etiquetes

alimentacióAFAhorarisreforma horàriaalimentacióMenjadorEducació

FEU EL VOSTRE COMENTARI