Predicció meteorològica
Actualitzat el 08/05/2019
El lleure educatiu constata com treballa totes les competències
En el marc de l’Agenda 2030, la UNESCO proposa 7 macro-competències com a base del currículum. Aquestes competències es troben a l’escola, però també en el lleure educatiu. Així ho constata una publicació, que avui es presenta, promoguda per l’Aliança 360 i en la qual han participat els principals moviments d’escoltes, esplais i socioeducatius.
Competències per a la vida en el lleure educatiu és una publicació de 48 planes, descarregable des de el web d’Educació 360, que neix com a conseqüència d’un seminari que va tenir lloc el maig de 2018 i en el qual van participar representants dels diversos moviments del lleure educatiu. “Ens vam voler plantejar com treballem des del lleure totes aquestes competències que diu la UNESCO –explica Àlex Muñoz, coordinador, juntament amb Laura Campo, dels continguts–, vam anar agafant competència per competència i veient com ho fem des dels diversos àmbits, això és el que explica aquesta publicació, que no és una guia, sinó un document que pretén endreçar el que fem i donar-li valor”.
En la publicació han participat representants de la Xarxa d’entitats d’Acció Social i Comunitària, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Fundació Pere Tarrés, Fundesplai, Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya i la Federació Catalana de l’Esplai. Cadascuna en el seu àmbit aporta experiències, recursos i mètodes sobre aquestes set competències per als ciutadans del futur que defineix la UNESCO: aprenentatge al llarg de la vida; autogestió; ús interactiu de diverses eines i recursos; interacció amb altres; interacció amb el món; trans-disciplinarietat; multi-alfabetització.
Per posar uns exemples, els jocs de pistes i gimcanes són activitats que suposen enfrontar-se a situacions que s’han de resoldre i conèixer noves formes de fer (aprenentatge al llarg de la vida); entre els grups és molt habitual organitzar campanyes de recollida de diners (autogestió); en tota activitat a la natura, com ara unes colònies, les entitats inclouen mecanismes de consum responsable i sostenible perquè els infants les incorporin de manera vivencial (us interactiu d’eines i recursos diversos); moltes decisions es prenen en assemblea perquè els infants trobin respostes a problemes grupals (interacció amb els altres); també la major part d’entitats promouen activitats d’aprenentatge servei (interacció en el món); a més, els infants i joves en molts espais de lleure s’impliquen en el disseny i preparació de les activitats i jocs (trans-disciplinarietat); i en moltes vetllades i tallers es treballen llenguatges artístics i plàstics (multi-alfabetització).
“No hi ha cap competència que no es treballi també des del lleure, algunes és molt evident i d’altres no tant; i això que fins ara era una sospita ara ho hem constatat gràcies a aquest procés de compartir el que feien unes i altres entitats, cadascuna amb el seu llenguatge i la seva manera d’entendre el lleure”, explica Muñoz, el qual és també és professor d’animació sociocultural i turística al centre de cicles formatius Bemen 3. “De vegades no t’adones que fas coses que són significatives, i que això és clau per complementar la tasca educativa que es fa a l’escola, aquesta presa de consciència és segurament una de les troballes del document”, afegeix.
Competències per a la vida en el lleure educatiu s'ha presentat el 8 de maig a la Sala d’actes de Rosa Sensat. A banda de la presentació hi ha hagut una taula rodona conduïda per Ignasi Aragay, director adjunt del diari Ara, en la qual prendran part Xus Martín (professora de la facultat de Pedagogia de la UB), Txus Morata (professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, URLL) i Eduard Vallory (director del Centre UNESCO Catalunya i d’Escola Nova 21).
Eduard Vallory ha declarat que "cal entendre que per aprendre una competència ho hem de fer en una situació real" i que la diferència entre el lleure i l'escola és que "en el lleure encara s'aprèn més en situacions reals". Per a Txus Morata, una de les qüestions més importants pendents en el lleure és "la igualtat d'oportunitats de tothom en el seu accés", que creu que haurien de prioritzar els alcaldables en els seus programes. Txus Martín, per la seva banda, a destacat "que cal fomentar un aprenentatge desaccelerat" i que el lleure ho permet.
Font: Diari de l'Educació
En la publicació han participat representants de la Xarxa d’entitats d’Acció Social i Comunitària, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Fundació Pere Tarrés, Fundesplai, Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya i la Federació Catalana de l’Esplai. Cadascuna en el seu àmbit aporta experiències, recursos i mètodes sobre aquestes set competències per als ciutadans del futur que defineix la UNESCO: aprenentatge al llarg de la vida; autogestió; ús interactiu de diverses eines i recursos; interacció amb altres; interacció amb el món; trans-disciplinarietat; multi-alfabetització.
Per posar uns exemples, els jocs de pistes i gimcanes són activitats que suposen enfrontar-se a situacions que s’han de resoldre i conèixer noves formes de fer (aprenentatge al llarg de la vida); entre els grups és molt habitual organitzar campanyes de recollida de diners (autogestió); en tota activitat a la natura, com ara unes colònies, les entitats inclouen mecanismes de consum responsable i sostenible perquè els infants les incorporin de manera vivencial (us interactiu d’eines i recursos diversos); moltes decisions es prenen en assemblea perquè els infants trobin respostes a problemes grupals (interacció amb els altres); també la major part d’entitats promouen activitats d’aprenentatge servei (interacció en el món); a més, els infants i joves en molts espais de lleure s’impliquen en el disseny i preparació de les activitats i jocs (trans-disciplinarietat); i en moltes vetllades i tallers es treballen llenguatges artístics i plàstics (multi-alfabetització).
“No hi ha cap competència que no es treballi també des del lleure, algunes és molt evident i d’altres no tant; i això que fins ara era una sospita ara ho hem constatat gràcies a aquest procés de compartir el que feien unes i altres entitats, cadascuna amb el seu llenguatge i la seva manera d’entendre el lleure”, explica Muñoz, el qual és també és professor d’animació sociocultural i turística al centre de cicles formatius Bemen 3. “De vegades no t’adones que fas coses que són significatives, i que això és clau per complementar la tasca educativa que es fa a l’escola, aquesta presa de consciència és segurament una de les troballes del document”, afegeix.
Competències per a la vida en el lleure educatiu s'ha presentat el 8 de maig a la Sala d’actes de Rosa Sensat. A banda de la presentació hi ha hagut una taula rodona conduïda per Ignasi Aragay, director adjunt del diari Ara, en la qual prendran part Xus Martín (professora de la facultat de Pedagogia de la UB), Txus Morata (professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, URLL) i Eduard Vallory (director del Centre UNESCO Catalunya i d’Escola Nova 21).
Eduard Vallory ha declarat que "cal entendre que per aprendre una competència ho hem de fer en una situació real" i que la diferència entre el lleure i l'escola és que "en el lleure encara s'aprèn més en situacions reals". Per a Txus Morata, una de les qüestions més importants pendents en el lleure és "la igualtat d'oportunitats de tothom en el seu accés", que creu que haurien de prioritzar els alcaldables en els seus programes. Txus Martín, per la seva banda, a destacat "que cal fomentar un aprenentatge desaccelerat" i que el lleure ho permet.
Font: Diari de l'Educació
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
