Actualitzat el 09/11/2016

El Síndic de Greuges ha presentat aquest dimecres, 9 de novembre, l’informe extraordinari La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d'escolarització. L'informe posa l'accent en un efecte espiral que reprodueix la segregació i no afavoreix que els centres tinguin una composició social equilibrada: d'una banda, les condicions d'escolarització, especialment les aportacions econòmiques de les famílies i el projecte educatiu de centre, determinen el nivell de demanda i el perfil social de l'alumnat dels centres; i d'altra banda, aquest perfil social, especialment a través de les aportacions i de la participació de les famílies, determina les condicions d'escolarització de l'alumnat (activitats complementàries, colònies, sortides, serveis complementaris, etc.).
 

Els centres d'alta complexitat acostumen a tenir una demanda més feble que els centres de baixa complexitat. Un 42,1% dels centres d’alta complexitat tenen una demanda feble (inferior al 75% de l’oferta), mentre que això succeeix en un 23,2% dels centres de baixa complexitat.

En aquest sentit, un 50,0% dels centres d’alta complexitat reben menys de 25 sol·licituds, mentre que això succeeix en un 19,8% dels centres de baixa complexitat. Els centres amb una demanda més feble (amb menys sol·licituds i amb una ràtio demanda/oferta més baixa) tendeixen a tenir un percentatge d’alumnat estranger i d’alumnat amb necessitats educatives específiques més elevat que els centres amb una demanda més consolidada.

Les desigualtats entre centres en les quotes que paguen les famílies, un dels principals factors de segregació escolar

Un factor determinant per entendre els desequilibris en la composició social dels centres són els costos d'escolarització, tant en centres concertats com també en centres públics, que assumeixen les famílies. El finançament privat condiciona la capacitat dels centres públics i concertats de desenvolupar per als seus alumnes activitats complementàries, projectes educatius en diferents àmbits (llengües estrangeres, tecnologia, arts, etc.), colònies, serveis escolars, etc. 

L’existència de quotes d’escolarització diferenciades entre centres condiciona la tria d'escola de les famílies socialment menys afavorides i, per tant, determina tant la demanda potencial com la composició social dels diferents centres. Per això, proposa, per exemple, establir mesures d’accessibilitat econòmica (ajuts o altres) per garantir l’accés en igualtat d’oportunitats dels infants socialment desfavorits a les activitats escolars (per a sortides i colònies escolars, etc.).

Malgrat aquestes diferències, el finançament públic que reben aquests centres a través del concert i d'altres transferències públiques és molt similar. Una fórmula per posar fi a aquestes anomalies, segons el Síndic, és la possibilitat de graduar el concert en funció de la corresponsabilitat en l’escolarització dels alumnes amb menys recursos. És a dir, dotar amb més finançament aquelles escoles concertades compromeses amb un sistema educatiu equitatiu.
 

En el sector públic, el Síndic també alerta de les diferències en el finançament privat d'alguns centres públics, encara que sigui indirectament a través de les AMPA.

La diferenciació creixent dels projectes educatius dels centres com a font de desigualtat

La singularització dels centres a través dels seus projectes educatius i pedagògics no sempre té prou en compte la dimensió pública i comunitària de l’educació i la necessitat de preservar la igualtat d’oportunitats en l’educació com a bé comú. Això succeeix, per exemple, en centres públics i concertats que orienten els seus projectes educatius i pedagògics cap a una determinada tipologia d'alumnat.

L’existència de propostes diferenciades no sempre garanteix que aquestes estiguin concebudes per donar resposta a la pluralitat de necessitats i d’interessos, especialment quan s’adrecen a determinats perfils de famílies sense ser prou inclusives de la diversitat social de l’entorn.

Els processos d’innovació educativa endegats per nombrosos centres públics i concertats en aquest context d’autonomia han contribuït a revisar determinades pràctiques docents cada cop en més centres, però el caràcter poc sistèmic encara d’aquests processos d’innovació també està contribuint a diferenciar l’oferta en funció de l’abordatge pedagògic realitzat i a configurar projectes singularitzats que atrauen en l’elecció de centre perfils de famílies que fan una tria escolar més estratègica (generalment, famílies amb més capital instructiu i econòmic).

El Síndic considera que l'autonomia en la definició dels projectes educatius dels centres és positiva. Dit això, aquesta autonomia s'ha de modular perquè no entri en conflicte amb les necessitats del sistema. Per aquest motiu recomana que els centres vetllin per incorporar en la definició dels projectes la diversitat social de l’entorn, i recorda que el seu caràcter propi o “singular” no pot ser un argument per no promoure plantejaments amb caràcter inclusiu.

A banda dels projectes educatius, altres exemples de processos de diferenciació de l'oferta que poden afectar l'equitat són les sortides i colònies escolars, a les quals alguns centres decideixen renunciar perquè una part significativa de famílies no en pot assumir el cost. La sisena hora, que el 2011 va suprimir el Departament d'Ensenyament de la majoria d'escoles públiques, la jornada compactada als instituts i l'eliminació dels menjadors, i també la diferència en l'oferta d'activitats extraescolars, són factors que determinen la idiosincràsia del centre i el perfil l'alumnat al qual es vol adreçar.
 

El Síndic ha agrupat en aquest informe una sèrie de males pràctiques, desenvolupades pels mateixos centres públics i concertats, que reprodueixen la segregació escolar i que són contràries a l'equitat del sistema educatiu.

Alguns exemples d'aquestes pràctiques són que en alguns centres concertats, s'exclou de les activitats complementàries l'alumnat que no ha pagat les quotes, i no es garanteix la gratuïtat de l'activitat complementària per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
 

D’altra banda, en alguns centres concertats, no es garanteix el caràcter voluntari i no lectiu de l'activitat complementària, quan aquesta es desenvolupa enmig de l'horari lectiu, sense facilitar la voluntarietat, i s'utilitza per reforçar els aprenentatges curriculars (llengua estrangera, matemàtiques, etc.).

Pel que fa a alguns centres públics i concertats es transmeten discursos de superioritat pedagògica del propi projecte educatiu en contrast amb la resta i es reforça la relació entre el projecte pedagògic i la voluntat d’atraure un determinat perfil de família. 

En definitiva, no es tracta, doncs, únicament de fer reflotar les escoles amb una composició social desfavorida, o amb una elevada complexitat educativa. També cal corregir aquests dèficits estructurals, que afecten el conjunt del sistema i que actuen com a obstacle per a la lluita contra la segregació escolar. Sense aquesta intervenció, s’estarà reproduint l’existència d’una triple xarxa: escoles majoritàriament públiques però també concertades d’alta complexitat, escoles públiques i concertades de complexitat mitjana i escoles majoritàriament concertades però també públiques de baixa complexitat.


Les sortides i colònies escolars

El Síndic ha destacat en diverses ocasions que les sortides escolars i les colònies escolars se situen en uns llimbs legals: no són considerades com a activitats obligatòries, i, per tant, gratuïtes, però es desenvolupen en horari lectiu.

Un dels factors que moltes famílies valoren (encara que potser de manera complementària) a l’hora de triar escola és la realització de sortides i colònies escolars. En aquest sentit, val a dir que hi ha importants diferències/desigualtats entre centres, tant públics com concertats, en la freqüència i en el tipus de sortides i de colònies escolars que fan els alumnes. Mentre hi ha escoles públiques i concertades que els alumnes fan colònies n’hi ha d’altres que no fan per la impossibilitat d’una part significativa de les famílies de sufragar-ne el cost.

La manca de realització (o la realització menys freqüent) de sortides i colònies escolars en aquests centres, a banda de suposar una desigualtat d’oportunitats per als alumnes, debilita el projecte educatiu del centre i en reprodueix encara més la segregació escolar.

En aquest àmbit, el Síndic proposa desplegar el marc general d’ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya, tant dels centres públics com dels centres concertats, tal com preveu l’article 158.2 de la LEC, de manera que s’asseguri, per a les colònies i sortides escolars, el següent:

- Els ajuts per fomentar l’accés de l’alumnat a aquestes activitats en igualtat d’oportunitats, tant en centres públics com en centres concertats, i les garanties que la despesa pública destinada s’adreci efectivament a aquests ajuts per a infants (art. 50.3 i 202 de la LEC).

- El dret a la participació de l’alumnat i a la no-exclusió per raons econòmiques. -L’accés en condicions d’igualtat per mitjà de l’establiment de quanties màximes (art. 205.11 de la LEC), el fraccionament de quotes com a mecanisme per afavorir-ne l’accessibilitat, la voluntarietat, el caràcter no lucratiu, etc.

- Donar compliment a l’article 202 de la LEC, que preveu que el Departament, per raons d’oportunitat social, d’equitat o de no-discriminació per raons econòmiques, estableixi ajuts i atorgui beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars.

- Desenvolupar actuacions orientades a promoure l’organització de colònies escolars als centres escolars, especialment quan es troben en entorns socials desfavorits, com ara: - Mesures per compensar els docents i el personal que hi participi.

- Ajuts per fomentar l’accés dels centres i dels alumnes en situacions socials o econòmiques desfavorides.

Potser t'interessa: Especial colònies escolars, Tothom de colònies, Entrevista a M. Jesús Larios, adjunta al Síndic, El Síndic denuncia que encara existeixen grans desigualtats en l'accés al lleure.