Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 09/12/2017

L'origen del Tió

El Tió de Nadal és una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. Consisteix en fer que un element vegetal, en representació de tota la Natura, adquireixi temporalment qualitats animals màgiques.

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com a Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal).



Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en recollir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.


Nens fent cagar el tió en una imatge vuitcentista de la revista "La Llumanera de Nova York".

El repertori de cançons per fer cagar al tió de la cultura catalana és extensíssim. Al tractar-se d’un costum familiar, les variants de la cançó del tió poden canviar d’una casa a l’altre. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals.

Antigament el Tió es posava al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès perquè regalés l'escalfor i la llum. Avui, però, a moltes cases la cerimònia ja no té res a veure amb el foc perquè a moltes cases ja no hi ha llar de foc. Una altre canvi que ha experimentat el cerimonial del Tió en els darrers anys ha estat el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren "cagations populars" en què una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi.

Curiosament, el tió no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, la del personatge del Caganer, una figureta que no falta a cap pessebre català.

Fonts: Viquipèdia , Festes.org


Navega per les etiquetes

tió,nadal,cagatió

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - accac@accac.cat
Edició: