L’anomenada cuina solar combat problemes ecològics de primer ordre i obre un ventall de possibilitats per millorar la cultura culinària.
La radiació solar és un recurs lliure i no contaminant. Les cuines i els
forns solars capturen aquesta energia i la transformen en una font útil que permet preparar aliments: intercepten els raigs i els converteixen en calor amb la que elaborar el menjar.
Estem acostumats a sentir que les energies renovables són energies alternatives, però fins la Revolució Industrial (ss. XVIII-XIX) l’espècie humana va utilitzar exclusivament l’energia provinent del sol, l’aigua, l’aire i la biomassa. Així doncs, caldria considerar alternatives -i, de fet, males alternatives- les energies no renovables, les d’origen fòssil o nuclear.
El sol és la gran energia, i pot ser un gran mestre a observar i tenir present per a recuperar la sensatesa energètica. El sol guia el nostre horari i les estacions anuals -un rellotge solar ens pot ajudar a prendre’n consciència-; el sol escalfa l’aigua i altres matèries -una mànega al sol ens proporciona aigua calenta-; el sol ens il·lumina i, en el seu defecte, crea ombres: qui no ha jugat alguna vegada a fer ombres xineses?
El progrés tecnològic, però, ha permès donar-li més aplicacions a aquesta joia brillant que alimenta la vida del planeta: un senzill hivernacle permet protegir els cultius; una placa solar fotovoltaica transforma energia lumínica en electricitat; una lupa pot encendre foc en un full de paper. Però no hi ha res més convincent que cuinar amb l’energia del sol. Les cuines i els forns solars són instruments que aprofiten principis físics senzills per concentrar l’energia del sol i poder coure aliments. És un procés molt visible, senzill i que desperta tots els sentits.
Les cuines solars de concentració dirigeixen l’energia del sol reflectida en una superfície parabòlica en un punt focal, permetent coccions rapides i a gran temperatura. Al seu torn, les cuines solars d’acumulació, sovint anomenades forns solars, funcionen, bàsicament, potenciant l’efecte hivernacle en una caixa. En elles es poden cuinar receptes amb menys temperatura i una mica més de temps. L’aprenentatge de la cocció solar no és complicat, i hi ha artefactes que es poden adaptar a diferents necessitats de mida, transport, comensals, etc.
No a tot arreu ni a totes les hores es pot cuinar amb el sol, però és més factible del que podem pensar d’entrada. En festes, sortides o campaments, les cuines solars poden ser un reclam i una eina complementària, de gran utilitat i generadora de canvis d’hàbits ambientals. Amb elles, es pot veure com es va movent la Terra en relació al sol, mitjançant la seva orientació; es poden observar canvis de temperatures amb petits termòmetres i, alhora, es pot comprendre que moltes activitats quotidianes es poden fer de manera més responsable i sostenible.
Es poden trobar cuines solars comercials o es poden autoconstruir, però, sigui com sigui, l’experiència de menjar un àpat solar és transformadora.
Potser t'interssa:
Recursos sobre cuina solar
Com construir un forn solar
Font:
Lleure