El Consell de Ministres ha aprovat el decret d'Ordenament d'Estudis Universitaris, pel qual, a partir del curs vinent, les universitats podran oferir graus de tres anys més màsters de dos. Segons la secretària d'Estat d'Educació, Universitats i Formació Professional, Monserrat Gomendio, els principals objectius de la reforma són "flexibilitzar" l'estructura universitària, permetre "un estalvi als estudiants" i "convergir amb Europa".
Sobre aquest darrer punt, el Ministeri sosté que la voluntat és equiparar-se als països europeus que, durant la implantació de Bolonya, van optar per un sistema de graus de tres, quatre o cinc anys i màster d’entre un i dos anys. Espanya, en canvi, va escollir un sistema de graus de quatre anys més màster d’un, que segons Educació obliga els estudiants espanyols a cursar un any més que els seus homòlegs europeus (amb la despesa que això comporta) i, a més, dificulta l’homologació dels títols.
Amb l’aprovació del reial decret, serà cada universitat la que optarà per un sistema de tres anys de grau més dos de màster (3+2) per a segons quines titulacions o de quatre anys de grau i un de màster (4+1); unes modificacions que podran dur a terme si volen i quan vulguin, ha subratllat Gormendio. Segons el Ministeri, aquest fet flexibilitzarà l'oferta acadèmica, ja que els estudiants podran escollir entre graus de 180 a 240 crèdits ECTS, en lloc dels 240 crèdits actuals.
No obstant això, la número dos d’Educació ha assegurat que no en tots els casos en què els graus es redueixin a tres anys els màsters s'hauran d’augmentar a dos. Queden fora d'aquest sistema les carreres regulades, com enginyeries, arquitectura o ciències de la salut, "que tenen la seva pròpia normativa", ha recordat. I ha afegit que, en els màsters obligatoris (que habiliten les professions regulades), "les taxes són les mateixes que per als graus".
En general, però, un crèdit de grau costa 30 euros i un de màster, 45, de manera que dos anys de màster són més cars que un de grau i un de màster, alerten alguns rectors i sindicats d’estudiants. Aquests agents també destaquen que el finançament està vinculat al nombre de crèdits; i, per tant, un grau de tres anys (amb menys crèdits) comporta menys diners per als centres que un de quatre. A més, subratllen que el fet que la iniciativa sigui voluntària per a les universitats obre la porta a un escenari potencialment discriminatori, per exemple, per a la contractació futura del graduats. Per la seva banda, els professors creuen que desapareixeran carreres (en fer-se més genèriques durant els tres anys de grau), i el personal d’universitats alerta que hi haurà més càrrega de tràmits administratius.
En canvi, entre els qui veuen la reforma amb bons ulls hi ha alguns rectors universitaris i la Generalitat, que sempre ha defensat el decret perquè considera que ajudarà a la internacionalització dels centres catalans. En tot cas, el Govern ha afirmat que no el veu aplicable fins al curs 2016-17 i diu que n'acordarà una aplicació uniforme amb les universitats en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). "L'acord preservarà que el model sortint no tingui cap perjudici econòmic per a l’estudiant", ha assegurat el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, qui ha recordat el compromís amb el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) per consultar-los prèviament en les decisions que s’adoptin en el marc del CIC.
Foto: Francisco Osorio
Fonts:
El Periódico,
ACN,
ARA