Una nova llei educativa que garanteixi una escola pública, laica, popular, coeducadora i inclusiva és el que demana la
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una educació pública, que aquesta setmana s’ha presentat en societat amb la intervenció de diversos docents i d’algunes famílies d’escoles afectades per barracots i amenaces de tancament.
Els impulsors de la iniciativa consideren que les característiques educatives que reclamen no consten a l’actual
Llei d’Educació de Catalunya (LEC), o bé, tot i constar-hi, no es compleixen plenament. Per això, estan fent campanya per aconseguir les
50.000 signatures necessàries perquè el Parlament admeti debatre sobre la proposta.
La ILP va néixer el juny del 2013 a l'
assemblea groga del Maresme, després d’un cicle de reivindicacions de més de dos anys contra les retallades pressupostàries en educació. Una de les seves principals demandes és una educació pública allunyada dels interessos d’empreses privades i de les dinàmiques de retallades fruit de la crisi actual.
Per garantir el caràcter públic de l’educació, la ILP proposa, d’una banda, un procés de “desconcertació” de les escoles concertades (que passarien a ser o totalment privades o públiques) i, d’altra banda, la construcció d’una xarxa de centres educatius de titularitat pública, des de l’escola bressol fins a la universitat. A nivell econòmic, la iniciativa fixa un finançament mínim per al sistema educatiu del 5,4% del PIB; un percentatge en consonància amb la mitjana europea i 1,4 punts per sobre de la inversió actual a Catalunya (4%).
La proposta també incideix en aspectes com la “recuperació de la democràcia” als centres educatius o el reforç de l’autonomia de centre, que segons els promotors de la ILP fins ara s’ha limitat quasi exclusivament a donar més poder als directors d’escoles i instituts a través del
decret de plantilles.
Foto: ILP Educació
Font:
el diari de l'educació