Predicció meteorològica
Actualitzat el 05/11/2014
La dislèxia, un trastorn neurològic que depassa el llenguatge
Diferents estudis mostren una correlació de més del 50% entre els nens amb problemes de lectura i el fracàs escolar. Experts denuncien que la recerca en dislèxia i la pràctica escolar encara viuen massa d’esquena.
El 8 de novembre és el Dia Mundial de la Dislèxia, un trastorn neurològic d’origen genètic que afecta entre un 5 i un 8% dels nens escolaritzats en educació primària i secundària. Aquest trastorn es caracteritza «per dificultats en el reconeixement precís de paraules, problemes d’ortografia i descodificació», segons explica Llorenç Andreu, director del màster de Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge de la UOC.
Tanmateix, Andreu adverteix que la dislèxia és un trastorn que va més enllà d’una dificultat específica del llenguatge. Segons aquest expert, la dificultat en la lectura pot provocar trastorns emocionals, ja que «el domini de la lectura ens obre les portes a l’accés a la informació i per tant, a la plena socialització».
En aquest sentit, Andreu apunta que «diferents investigacions mostren una alta correlació entre els nens amb problemes de lectura i el fracàs escolar, amb unes xifres que varien entre el 55 i el 80% depenent dels criteris de l’estudi i del país on s’han fet».
Alguns dels símptomes per a detectar si un nen o nena és dislèctic són:
«Diferents estudis han demostrat que la dislèxia té un caràcter hereditari», però Llorenç Andreu afirma que «amb una intervenció adequada es pot millorar la velocitat lectora fins a nivells funcionals». Per aconseguir-ho, l’expert afegeix que «la intervenció ha de ser tan precoç com sigui possible i ha de combinar un treball coordinat entre mestres, especialistes i pares».
En concret, Andreu recomana centrar-se en cinc àmbits fonamentals: consciència fonològica (o la relació entre sons i grafies); correspondència grafema-fonema (és a dir, el coneixement del nom i el so de cada lletra); velocitat lectora; entonació, ortografia i redactat i, en cinquè lloc, estratègies compensatòries (subratllar, fer esquemes, memoritzar, repassar) i eines tecnològiques (ordinadors, corrector ortogràfic...).
La dislèxia a l’Estat espanyol
En els últims vint-i-cinc anys, les recerques sobre la dislèxia i les polítiques educatives dels països més desenvolupats en aquest aspecte han avançat molt. En canvi, «a Espanya la pràctica escolar i la recerca encara viuen massa d’esquena; no hi ha pràcticament transferència entre els avenços científics i la manera com s’ensenya a llegir a les aules i com s’atén els nens amb dislèxia», denuncia Llorenç Andreu.
Font: ARA Criatures
Tanmateix, Andreu adverteix que la dislèxia és un trastorn que va més enllà d’una dificultat específica del llenguatge. Segons aquest expert, la dificultat en la lectura pot provocar trastorns emocionals, ja que «el domini de la lectura ens obre les portes a l’accés a la informació i per tant, a la plena socialització».
En aquest sentit, Andreu apunta que «diferents investigacions mostren una alta correlació entre els nens amb problemes de lectura i el fracàs escolar, amb unes xifres que varien entre el 55 i el 80% depenent dels criteris de l’estudi i del país on s’han fet».
Alguns dels símptomes per a detectar si un nen o nena és dislèctic són:
- Dificultat per relacionar lletres i sons i desxifrar paraules apreses.
- Inversió de lletres, nombres i paraules.
- Comprensió lectora pobra.
- Confusió entre paraules que s’assemblen fonèticament.
- Augment de l’activitat i la impulsivitat.
- Dificultat o retard per memoritzar els nombres, l’abecedari, els dies de la setmana, els colors i les formes.
«Diferents estudis han demostrat que la dislèxia té un caràcter hereditari», però Llorenç Andreu afirma que «amb una intervenció adequada es pot millorar la velocitat lectora fins a nivells funcionals». Per aconseguir-ho, l’expert afegeix que «la intervenció ha de ser tan precoç com sigui possible i ha de combinar un treball coordinat entre mestres, especialistes i pares».
En concret, Andreu recomana centrar-se en cinc àmbits fonamentals: consciència fonològica (o la relació entre sons i grafies); correspondència grafema-fonema (és a dir, el coneixement del nom i el so de cada lletra); velocitat lectora; entonació, ortografia i redactat i, en cinquè lloc, estratègies compensatòries (subratllar, fer esquemes, memoritzar, repassar) i eines tecnològiques (ordinadors, corrector ortogràfic...).
La dislèxia a l’Estat espanyol
En els últims vint-i-cinc anys, les recerques sobre la dislèxia i les polítiques educatives dels països més desenvolupats en aquest aspecte han avançat molt. En canvi, «a Espanya la pràctica escolar i la recerca encara viuen massa d’esquena; no hi ha pràcticament transferència entre els avenços científics i la manera com s’ensenya a llegir a les aules i com s’atén els nens amb dislèxia», denuncia Llorenç Andreu.
Font: ARA Criatures
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
