Predicció meteorològica
Actualitzat el 04/11/2014
Un de cada quatre estudiants de 15 anys fa campana
Ensenyament està elaborant un catàleg de bones pràctiques per abordar la qüestió, que forma part de l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar 2012-2018.
El 28% dels estudiants espanyols de 15 anys admeten que fan campana amb més o menys freqüència; un percentatge que se situa en el 25% a Catalunya. Al conjunt de l'Estat, les absències de classe gairebé dupliquen les que es produeixen a la Unió Europea (15%) i multipliquen per 28 les dels estudiants de 15 anys nord-coreans i japonesos (amb només un 1% d'absentisme).
Són dades de l'Informe PISA 2012, l'últim que ha publicat l'OCDE. L'organisme admet que l'absentisme i la impuntualitat són dos dels factors que influeixen en el fracàs escolar que més s'estan resistint a desaparèixer de les aules de tot el món. I, en l'informe en què analitza la situació específica d'Espanya , recorda que una repetida falta d'assistència a classe és, en molts casos, l'antesala de l'abandonament prematur.
«Quan un jove deixa els estudis, no ho acostuma a decidir de cop i volta. Normalment, els que fracassen arrosseguen una trajectòria prèvia de ruptura que hauria de posar en alerta la seva família i els seus professors», indica Maribel García, professora de Sociologia de l'Educació i investigadora del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I no només això: l'absentisme no incideix únicament en els resultats acadèmics dels alumnes que el protagonitzen, sinó que també afecta negativament el clima escolar i distorsiona el ritme global de les classes.
En aquest context, el Departament d'Ensenyament ha afirmat que aquest curs dedicarà una especial atenció a resoldre el problema, que forma part de l’ Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar , la qual ha d'estar totalment desplegada abans del 2018. «No pot ser que hi hagi adolescents que deixin d'anar a classe perquè no s'aixequen a l'hora al matí o perquè es passen dos dies fent cua per poder assistir al concert d'un cantant de moda... ¡I que a sobre alguns ho facin amb el permís dels seus pares!», ha lamentat en alguna ocasió la consellera Irene Rigau.
Catàleg de bones pràctiques
Com a pas previ, la conselleria està elaborant un catàleg de bones pràctiques per determinar la magnitud del problema i com pot ser abordat per professors i famílies. Una vegada estigui elaborat el document, «es definiran les iniciatives i estratègies formatives per afavorir la reincorporació al sistema de les persones en situació d'absentisme i d'abandonament prematur», diu el pla d'Ensenyament.
«Quan a un estudiant se l'ha d'incloure en un protocol és perquè no s'ha portat a terme una bona prevenció. La detecció precoç és molt important», diu Jesús Martín, coordinador pedagògic de l'institut Consell de Cent, al barri del Poble-sec de Barcelona, que ha aconseguit disminuir l'absentisme pràcticament a zero aquests últims anys. El centre fa un temps que aplica un rigorós sistema de control de faltes, però també ha realitzat «un treball important de tutoria i de coordinació entre professors». «Tenim un equip de psicòlegs i una tècnica d'integració social que ajuden els nois escoltant-los», explica Martín.
En aquest sentit, Maribel García subratlla que «qualsevol protocol serà insuficient si famílies, docents i agents públics no actuen de forma coordinada». «La desafecció pot tenir orígens molt diversos -afegeix García-, des de les males notes o les dificultats en el rendiment que té l'alumne fins al fet que, per exemple, estigui sent víctima de bullying o que simplement es deixi portar pel grup d'amics per sentir-se integrat amb els seus iguals».
L’absentisme més estudiat i tractat per pedagogs i administracions és d'origen social; de vegades, perquè els pares de l’alumne es dediquen a activitats ambulants i ells han d'acompanyar la família. La resta d'estudiants que fan campana acostumen a ser nois i noies de secundària, moltes vegades -encara que no sempre-, fills de famílies en situació vulnerable o residents en entorns desafavorits. Aquí, a més a més, la diferència entre alumnes absentistes pobres (37%) i alumnes absentistes rics (19%) és més acusada que en altres països.
«El que és clar és que en la majoria dels casos l'absentisme és més un símptoma que una causa: un símptoma que l'alumne té un problema personal, però també un indicador que hi ha alguna cosa a l'escola que no va bé», avisa Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, amb qui vam parlar de l'actual situació escolar i els principals reptes educatius en l'últim número de la revista Lleure.
Foto: AMPA IPSE
Font: El Periódico
Són dades de l'Informe PISA 2012, l'últim que ha publicat l'OCDE. L'organisme admet que l'absentisme i la impuntualitat són dos dels factors que influeixen en el fracàs escolar que més s'estan resistint a desaparèixer de les aules de tot el món. I, en l'informe en què analitza la situació específica d'Espanya , recorda que una repetida falta d'assistència a classe és, en molts casos, l'antesala de l'abandonament prematur.
«Quan un jove deixa els estudis, no ho acostuma a decidir de cop i volta. Normalment, els que fracassen arrosseguen una trajectòria prèvia de ruptura que hauria de posar en alerta la seva família i els seus professors», indica Maribel García, professora de Sociologia de l'Educació i investigadora del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I no només això: l'absentisme no incideix únicament en els resultats acadèmics dels alumnes que el protagonitzen, sinó que també afecta negativament el clima escolar i distorsiona el ritme global de les classes.
En aquest context, el Departament d'Ensenyament ha afirmat que aquest curs dedicarà una especial atenció a resoldre el problema, que forma part de l’ Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar , la qual ha d'estar totalment desplegada abans del 2018. «No pot ser que hi hagi adolescents que deixin d'anar a classe perquè no s'aixequen a l'hora al matí o perquè es passen dos dies fent cua per poder assistir al concert d'un cantant de moda... ¡I que a sobre alguns ho facin amb el permís dels seus pares!», ha lamentat en alguna ocasió la consellera Irene Rigau.
Catàleg de bones pràctiques
Com a pas previ, la conselleria està elaborant un catàleg de bones pràctiques per determinar la magnitud del problema i com pot ser abordat per professors i famílies. Una vegada estigui elaborat el document, «es definiran les iniciatives i estratègies formatives per afavorir la reincorporació al sistema de les persones en situació d'absentisme i d'abandonament prematur», diu el pla d'Ensenyament.
«Quan a un estudiant se l'ha d'incloure en un protocol és perquè no s'ha portat a terme una bona prevenció. La detecció precoç és molt important», diu Jesús Martín, coordinador pedagògic de l'institut Consell de Cent, al barri del Poble-sec de Barcelona, que ha aconseguit disminuir l'absentisme pràcticament a zero aquests últims anys. El centre fa un temps que aplica un rigorós sistema de control de faltes, però també ha realitzat «un treball important de tutoria i de coordinació entre professors». «Tenim un equip de psicòlegs i una tècnica d'integració social que ajuden els nois escoltant-los», explica Martín.
En aquest sentit, Maribel García subratlla que «qualsevol protocol serà insuficient si famílies, docents i agents públics no actuen de forma coordinada». «La desafecció pot tenir orígens molt diversos -afegeix García-, des de les males notes o les dificultats en el rendiment que té l'alumne fins al fet que, per exemple, estigui sent víctima de bullying o que simplement es deixi portar pel grup d'amics per sentir-se integrat amb els seus iguals».
L’absentisme més estudiat i tractat per pedagogs i administracions és d'origen social; de vegades, perquè els pares de l’alumne es dediquen a activitats ambulants i ells han d'acompanyar la família. La resta d'estudiants que fan campana acostumen a ser nois i noies de secundària, moltes vegades -encara que no sempre-, fills de famílies en situació vulnerable o residents en entorns desafavorits. Aquí, a més a més, la diferència entre alumnes absentistes pobres (37%) i alumnes absentistes rics (19%) és més acusada que en altres països.
«El que és clar és que en la majoria dels casos l'absentisme és més un símptoma que una causa: un símptoma que l'alumne té un problema personal, però també un indicador que hi ha alguna cosa a l'escola que no va bé», avisa Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, amb qui vam parlar de l'actual situació escolar i els principals reptes educatius en l'últim número de la revista Lleure.
Foto: AMPA IPSE Font: El Periódico
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
