Predicció meteorològica
Actualitzat el 10/10/2014
Els moviments educatius balears defineixen un pacte per l’educació
Docents, famílies i col·lectius socials es troben avui a Palma, en un moment en què uns 80 centres educatius de les Illes ja han aprovat projectes lingüístics al marge del TIL.
Els diferents moviments educatius de base sorgits a les Illes Balears es reuneixen avui a Palma de Mallorca per posar en comú les propostes educatives que porten dissenyant durant anys. El seu objectiu és establir les bases d’un pacte per l’educació que doti d’estabilitat el sistema educatiu i en millori les mancances que actualment pateix, segons les entitats.
Plataformes com Cercle Educatiu per Mallorca , Menorca Edu21 o Pitiüses per l’Acord Educatiu , que aglutinen docents, famílies i col·lectius socials vinculats al món educatiu, es trobaran també amb l’ Assemblea de Docents o la Plataforma Crida en la que serà la primera reunió per definir el pacte per l’educació, un objectiu amb el qual estan tots d’acord tal com ja van deixar clar en la declaració de Ses Salines .
En aquell primer document conjunt expressaven la seva convicció de que un pacte d’aquestes característiques garantiria l’estabilitat i la qualitat dels sistema educatiu “més enllà de la conjuntura política” i, de fet, amb aquesta idea, les plataformes Menorca Edu21 i Cercle Educatiu per Mallorca ja han aconseguit consensuar el Pacte per l’Educació i el Pacte Social i Polític per l’Educació , respectivament.
Entre les seves principals propostes, hi ha les d’apostar per una major autonomia dels centres educatius, facilitar-hi la participació de les famílies, avançar cap a una escola més inclusiva, millorar la qualitat del professorat, establir una major avaluació dels agents educatius i desenvolupar un model integral de llengües -català, castellà i angles- en funció de les necessitats de l’entorn.
Respecte a aquest últim punt, després de la suspensió del decret de trilingüisme per part de la justícia balear i d’acord amb la crida feta per l’Assemblea de Docents, ja són uns 80 els centres educatius de les Balears que han aprovat projectes lingüístics segons les seves necessitats actuals i, en alguns casos, han recuperat els que tenien abans de l’aplicació del TIL.
Aquestes escoles i instituts han donat llum verda a plans lingüístics d’acord amb el Decret de Mínims -que fixa un mínim d’un 50% de les classes amb el català com a llengua vehicular- i, en alguns casos, no han renunciat a augmentar les hores d’anglès, però dins el que l'Assemblea denomina un “trilingüisme racional”.
Sens dubte, el model lingüístic dels centres serà un dels temes que es tractaran avui a la trobada dels moviments educatius de les Illes. L’acte estarà moderat per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, amb qui la revista ‘Lleure’ ha analitzat l'actualitat de l'educació, el lleure educatiu i les colònies .
Foto: Enrique Clavo
Font: el diari de l'educació
Potser t'interessa: El TSJB anul·la el trilingüisme a les aules balears, El curs comença amb vaga a Mallorca i Formentera, La comunitat educativa de les Balears inicia un pacte per a l’educació
Plataformes com Cercle Educatiu per Mallorca , Menorca Edu21 o Pitiüses per l’Acord Educatiu , que aglutinen docents, famílies i col·lectius socials vinculats al món educatiu, es trobaran també amb l’ Assemblea de Docents o la Plataforma Crida en la que serà la primera reunió per definir el pacte per l’educació, un objectiu amb el qual estan tots d’acord tal com ja van deixar clar en la declaració de Ses Salines .
En aquell primer document conjunt expressaven la seva convicció de que un pacte d’aquestes característiques garantiria l’estabilitat i la qualitat dels sistema educatiu “més enllà de la conjuntura política” i, de fet, amb aquesta idea, les plataformes Menorca Edu21 i Cercle Educatiu per Mallorca ja han aconseguit consensuar el Pacte per l’Educació i el Pacte Social i Polític per l’Educació , respectivament.
Entre les seves principals propostes, hi ha les d’apostar per una major autonomia dels centres educatius, facilitar-hi la participació de les famílies, avançar cap a una escola més inclusiva, millorar la qualitat del professorat, establir una major avaluació dels agents educatius i desenvolupar un model integral de llengües -català, castellà i angles- en funció de les necessitats de l’entorn.
Respecte a aquest últim punt, després de la suspensió del decret de trilingüisme per part de la justícia balear i d’acord amb la crida feta per l’Assemblea de Docents, ja són uns 80 els centres educatius de les Balears que han aprovat projectes lingüístics segons les seves necessitats actuals i, en alguns casos, han recuperat els que tenien abans de l’aplicació del TIL.
Aquestes escoles i instituts han donat llum verda a plans lingüístics d’acord amb el Decret de Mínims -que fixa un mínim d’un 50% de les classes amb el català com a llengua vehicular- i, en alguns casos, no han renunciat a augmentar les hores d’anglès, però dins el que l'Assemblea denomina un “trilingüisme racional”.
Sens dubte, el model lingüístic dels centres serà un dels temes que es tractaran avui a la trobada dels moviments educatius de les Illes. L’acte estarà moderat per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, amb qui la revista ‘Lleure’ ha analitzat l'actualitat de l'educació, el lleure educatiu i les colònies .
Foto: Enrique Clavo Font: el diari de l'educació
Potser t'interessa: El TSJB anul·la el trilingüisme a les aules balears, El curs comença amb vaga a Mallorca i Formentera, La comunitat educativa de les Balears inicia un pacte per a l’educació
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
