Sóc la pitjor mare del món i tinc tres menors d’edat a càrrec (a qui anomeno MEC per escurçar).
Ho explico cada dissabte al diari ARA, a la columna que du el mateix nom al
suplement Criatures, i també tinc un llibre publicat que reivindica la maternitat i la paternitat imperfecta:
La pitjor mare del món, el manual (Columna edicions).
Ser la pitjor mare del món significa veure i viure l’experiència de ser progenitora a través de l’humor. Sense ell hi ha moments del curs escolar que serien francament estressants, difícils, llaunes. Com per exemple quan al mes de març descobreixes que TOTHOM excepte tu ja té apuntats els seus MEC a casals i colònies.
Un cop superat el trauma t’adones que hi ha places de sobres, els apuntes i, ai, toca anar a la reunió explicativa de torn. Repeteixo, jo tinc tres MEC i porto tantes reunions que a la propera demanaré que em deixin donar els consells reglamentaris a mi per advertir als assistents que: les lliteres de dalt de les cases de colònies tenen baranes... com totes les lliteres del món mundial, que si el nen es posa malalt no el tanquen al rebost sinó que t’avisen, que hi ha prou monitors per nen perquè sinó els pot caure un puro, que agraeixen que els avisis si el teu MEC és dels que tenen una habilitat especial com ara grimpar als arbres, que si són intolerants o al·lèrgics a algun aliment i/o medicament cal avisar... abans de les colònies, que els MEC poden enyorar-se o no i que si s’enyoren ho superen amb activitats tan poc estimulants com piscina, excursions, amics i descobriments, que els progenitors poden fer-se passar el seu enyorament amb cinema i gintònics a la fresca, i que als nens que tornin a casa sense esgarrinxades, somriures, estrips, ronya i records inesborrables se’ls retornarà un 50% del cost en concepte d’avorriment.
A mi, això darrer mai m’ha passat. Bon senyal.