Predicció meteorològica
Actualitzat el 05/06/2014
El menjador escolar, un espai de sobirania alimentària
A Catalunya, els consells escolars poden triar el model de gestió dels menjadors dels centres i qui els coordina. Una jornada organitzada per Menjadors ecològics debat sobre com la fórmula escollida influeix més enllà de l’àmbit nutricional.
Existeix una alternativa al model alimentari actual? Es reconeix la qualitat alimentaria? Es poden modificar els criteris de compra imperants? Són les preguntes clau que guien la feina de l’associació Menjadors ecològics. “Com fer possibles els menjadors escolars ecològics i de proximitat?” és el títol de la jornada que l’entitat va organitzar el 30 de maig a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Els ponents convidats a les taules rodones van conversar sobre els models de producció, comercialització i consum existents en l’àmbit de l’alimentació, i sobre les conseqüències que aquests patrons tenen en el medi ambient, la salut, la sostenibilitat, la justícia social i els valors pedagògics.
Membres de Menjadors ecològics van constatar que la producció alimentària mundial podria abastir 12.000 milions de persones; però, dels 7.000 milions que habiten el món, 870 milions pateixen gana. En aquest context, Gustavo Duch (de la revista Soberanía alimentaria) va apuntar que, de fet, al planeta Terra hi ha més gent que mor per una mala alimentació que no de fam.
Tant des de l’àmbit de la producció agrícola com des de l’àmbit de l’educació formal, l’agricultor Miquel Riera i la mestra Sandra Ruiz (directora d’una escola que té menjador ecològic) van animar productors i consumidors a perdre la por a l’agricultura ecològica. Ruiz va assegurar que el menjador escolar acull un acte no només alimentari, sinó també social i de convivència; on, més enllà dels aspectes nutricionals, s’influeix tant en les emocions de l’infant com en els seus hàbits alimentaris i en els de les famílies.
A Catalunya, els consells escolars són els encarregats de triar el model de gestió dels menjadors dels centres i qui els coordina. A altres comunitats autònomes com el País Basc, en canvi, és l’administració qui ho decideix en tots els casos.
Font: Restauración colectiva
Els ponents convidats a les taules rodones van conversar sobre els models de producció, comercialització i consum existents en l’àmbit de l’alimentació, i sobre les conseqüències que aquests patrons tenen en el medi ambient, la salut, la sostenibilitat, la justícia social i els valors pedagògics.
Membres de Menjadors ecològics van constatar que la producció alimentària mundial podria abastir 12.000 milions de persones; però, dels 7.000 milions que habiten el món, 870 milions pateixen gana. En aquest context, Gustavo Duch (de la revista Soberanía alimentaria) va apuntar que, de fet, al planeta Terra hi ha més gent que mor per una mala alimentació que no de fam.
Tant des de l’àmbit de la producció agrícola com des de l’àmbit de l’educació formal, l’agricultor Miquel Riera i la mestra Sandra Ruiz (directora d’una escola que té menjador ecològic) van animar productors i consumidors a perdre la por a l’agricultura ecològica. Ruiz va assegurar que el menjador escolar acull un acte no només alimentari, sinó també social i de convivència; on, més enllà dels aspectes nutricionals, s’influeix tant en les emocions de l’infant com en els seus hàbits alimentaris i en els de les famílies.
A Catalunya, els consells escolars són els encarregats de triar el model de gestió dels menjadors dels centres i qui els coordina. A altres comunitats autònomes com el País Basc, en canvi, és l’administració qui ho decideix en tots els casos.
Font: Restauración colectiva
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
.gif)
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
