"La meva filla no va de colònies perquè tinc por que li pugui passar alguna cosa i, a més, és molt delicada amb el menjar i no vull que pateixi".

Amb aquesta frase una mare justificava la seva decisió. Tot i la fermesa de les seves paraules, vaig poder veure la por reflectida en la seva mirada. Una por gran, potent, fins al punt de ser la que prenia moltes decisions en aquella casa.

Tenim por que als nostres petits els pugui passar alguna cosa? I més quan estan lluny de nosaltres? És clar que sí! Benvingut al món dels pares, on l'emoció de la por i la inseguretat formen part de nosaltres des del mateix moment en què ens neix la criatura.

Però, sabeu? La por només és falta d'informació. I tenim dues opcions, sentir por i contagiar-se-la al fill com probablement està aconseguint aquesta mare, o enfrontar-nos a ella, evitar que ens domini i mani per nosaltres en l'educació del fill o filla, dient-nos tot allò que no volem que faci per por que la criatura es trobi amb una dificultat. I per aquest camí el nen es perd un munt d'oportunitats per aprendre, per créixer, per caure i, especialment, per entrenar-se a aixecar-se sol davant dels petits reptes del dia a dia.

Un nen amb por és un nen insegur. Tu esculls qui educa la teva criatura, tu o la teva por.

FEU EL VOSTRE COMENTARI