Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 06/08/2013

La LOMCE, una llei d'educació sense consens

Anuari 2012-2013 de la revista 'Lleure'

Enmig de profundes retallades pressupostàries a les escoles, la reforma educativa que planteja la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), també coneguda com a Llei Wert, suposa una recentralització de les competències educatives cap a l'Estat (quan es tracta d'una atribució cedida a les autonomies) i imposa el model lingüístic, entre d'altres canvis.
El camí fins a aprovar una llei educativa sol anar acompanyat de bastanta polèmica i incloure manifestacions de protesta. Però probablement la LOMCE, la setena llei de la democràcia, és la que ha tingut més crítiques per part dels diferents sectors. Des de la comunitat educativa es denuncia la manca de diàleg en el procés de redacció del text, tot i que el govern espanyol insisteix que ha tingut nombroses reunions amb tots els actors. Al llarg de l'any 2012, s'han convocat vàries protestes per tot el país en contra de la reforma, que han aglutinat a persones d'ideologies molt diverses.

Les revàlides.
Després d'uns mesos centrat en els pressupostos i en el decret de les retallades escolars, el ministre d'Educació, José Ingnacio Wert, va avançar a finals de juny alguns punts de la reforma: S'establirien revàlides al final de cada etapa educativa (primària, secundària i batxillerat). D'aquesta manera, les avaluacions externes, com les necessàries per obtenir els títols d'ESO i del batxillerat, passarien a ser potestat del govern espanyol per tal d'unificar els criteris a tot l'Estat. Tant la Generalitat com les universitats catalanes es van mostrar en contra del canvi d'aquesta qüestió, que fins llavors havia estat competència del govern català. El Consell d'Estat també expressava la seva "preocupació" pel fet que es permetés a cada universitat fer proves d'accés pròpies perquè podria frenar l'equitat del sistema.

S'avança l'edat per triar entre l'FP i el batxillerat.
El ministre també va anunciar que l'últim curs d'ESO es convertiria en un curs d'especialització en què els alumnes haurien de triar entre la via cap al batxillerat o bé cap a la formació professional. També es preveia que els alumnes amb "dificultats d'adaptació" se'ls pogués redireccionar cap a programes de "formació professional bàsica" abans de 4t d'ESO.

Blindatge dels concerts de les escoles que separen per sexe. A l'agost vàries sentències del Suprem van declarar il·legals les subvencions a escoles que separen per sexe. Llavors, però, el ministre Wert va anunciar un canvi en la llei per establir que aquests centres no discriminen, basant-se en una convenció de la UNESCO de 1960.

Més competència estatal. Al setembre es va presentar el primer esborrany de l'avantprojecte de llei. El text deia que el govern espanyol establiria fins el 75 % dels continguts que s'ensenyen a les escoles, restant-li marge de decisió de les comunitats autònomes. Sobre aquesta qüestió, Wert va declarar als mitjans de comunicació que hi ha una "dispersió de continguts immanejable" entre les comunitats autònomes, culpable en bona mesura de la diferència dels resultats entre regions. Això va fer créixer la tensió a Catalunya i Wert va arribar admetre que el seu interès era "espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols".

Imposició del castellà com a llengua vehicular. Al desembre va arribar el nou text revisat del projecte, que era un xoc frontal contra el sistema d'immersió lingüística català. S'hi introduïa l'obligació d'incloure el castellà com a llengua vehicular també a les autonomies amb llengua cooficial. La mesura triada per garantir "el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització" dels seus fills era que la Generalitat pagués l'escola privada a qui volgués l'escolarització en castellà. Més endavant, el Consell d'Estat va rebutjar aquest punt al·legant que decidir el model lingüístic és competència de les comunitats autònomes "sense que la legislació bàsica de l'Estat pugui frustrar l'elecció del model". Després de la negativa, el govern espanyol va fer una modificació mínima: seria l'Estat qui pagués aquestes escoles, amb una inversió de cinc milions, però ho descomptaria del finançament autonòmic.

Religió i ciutadania. En el nou text també s'explicitava més suport a la llibertat d'elecció del centre per part de les famílies, sigui públic o concertat. A més, s'eliminava completament l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i s'especificava que els alumnes de primària haurien de cursar Religió o bé una matèria sobre valors, que comptarien per a la nota mitjana. D'altra banda, a l'ESO la llei incrementava les hores de matemàtiques, llengua, ciències i anglès, en detriment de les assignatures optatives, que disposarien de menys hores. Pel que fa al batxillerat, les possibilitats per combinar optatives es reduïen i s'establien només cinc vies: ciències i enginyeria, ciències de la salut, humanitats, arts i ciències socials. A banda, també es reduïa la capacitat de decisió dels consells escolars als centres, que perdien atribucions com la decisió dels pressupostos, els projectes educatius o els processos d'admissió dels alumnes.


Foto: Pau Barrena

El dictamen del Consell d'Estat.
A finals d'abril va arribar el dictamen del Consell d'Estat sobre la futura llei, un informe no vinculant però preceptiu abans que l'aprovés el Consell de Ministres i l'enviés al Congrés per a la seva tramitació. Refusava que la Generalitat hagués de pagar escoles privades en castellà i reclamava una assignatura obligatòria de Ciutadania. També qüestionava la matèria alternativa a Religió així com les garanties de finançament i alguns punts del repartiment de competències entre govern espanyol i comunitats autònomes. L'informe, a més, feia una defensa de l'educació mixta, i demanava que es justifiqués molt bé quins eren els beneficis de la segregació d'alumnes abans de subvencionar centres que separen per sexes.

El ministeri va assegurar, tot i així, que el dictamen del Consell d'Estat avalava la seva proposta perquè no qüestionava cap punt "fonamental" i que remetria el text al Consell de Ministres per a la seva aprovació el 10 de maig. Però l'últim capítol del seu accidentat camí cap al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) es va produir aquell dia: 24 hores després d'una gran protesta contra la reforma, que va treure al carrer desenes de milers de persones de tot l'estat espanyol, es va endarrerir la seva aprovació. Finalment, el govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei una setmana més tard, el 17 de febrer, que després es discutiria al Congrés dels Diputats.



FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició: