Els i les joves de Catalunya són persones actives i implicades políticament, com a mínim, a nivells similars a la resta de la població, tot i que a través de formes diferents. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Enquesta de participació i política 2011, promoguda pel Departament de Governació i Relacions Institucionals i el Departament de Benestar Social i Família.

Segons l’estudi, l’esfera política interessa al col·lectiu jove en la mateixa mesura que a la resta de la població. Lluny del que pugui semblar, la desafecció política no es tracta d’un fenomen específicament juvenil. Així, la comparació entre grups d’edat demostra com el col·lectiu de 15 a 29 anys és un dels que presenta més interès per la política. En una escala de 0 a 10 les persones joves situen la mitjana en un 5,70 mentre que el global de la població en un 5,58.

L’enquesta també assenyala com malgrat que la joventut s’interessa i s’implica en els afers públics, se sent més allunyada de la política institucional i orienta la seva participació cap a iniciatives extrainstitucionals, a través d’altres mecanismes amb un alt component expressiu com les protestes o mesures reivindicatives. En el mateix sentit, la gent jove mostra menys predisposició a la participació electoral (13 punts per sota), probablement perquè recorre a un ampli ventall d’accions per expressar les seves posicions polítiques i intentar influir en la societat.

Amb els resultats a la mà, la persona jove opta per formes de participació menys tradicionals o institucionals, caracteritzades per estar més vinculades a la causa per la qual s’impliquen, per resultar més immediates i perquè es duen a terme a títol individual. Aquesta és una de les principals diferències entre joves i adults a l’hora d’apropar-se a la política que posa de manifest l’estudi.

Pel que fa a la relació de les persones joves amb les associacions i col·lectius, l’estudi indica que participen menys en entitats que la població adulta, si bé quan ho fan tenen una implicació major. Els i les joves prefereixen formes de participació que impliquen un vincle directe, de manera que minimitzen l’acció d’intermediaris que vehiculin el seu compromís. Aquest tarannà explicaria, per exemple, els baixos nivells de col·laboració amb partits i sindicats. D’acord amb els resultats, sembla que a major grau de delegació, menor grau de participació del col·lectiu de joves.

L’Enquesta de participació i política 2011 està basada en un sondeig telefònic a 2.100 persones residents a Catalunya (1.100 joves entre 15 i 29 anys i 1.000 persones de 30 o més anys). El treball de camp es va dur a terme entre els mesos de juny i setembre de 2011 i és un encàrrec de l’Observatori Català de la Joventut i la Subdirecció General de Foment de la Qualitat Democràtica, supervisat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta segona edició de l’enquesta –la primera es va fer el 2005 i es limitava al col·lectiu jove–, s’ha ampliat la mostra al conjunt de la població de Catalunya, la qual cosa permet comparar les actituds polítiques, els hàbits associatius i les pràctiques participatives entre joves i adults.

FEU EL VOSTRE COMENTARI