Predicció meteorològica
Actualitzat el 03/03/2016
La vetllada a les colònies
La vetllada és un intercanvi d'experiències amb una dimensió lúdica, comunitària i també ha de tenir-ne una d'educativa.
Resulta complicat fer una classificació de les vetllades, ja que n'hi ha de moltes menes i varietats. Una catalogació possible és en funció de la seva finalitat, de l'objectiu que s'ha plantejat com a grup:
1. Vetllada espontània: La motivació està en el desig de passar una estona junts. No hi ha res preparat. S'acostuma a donar quan els vincles afectius del grup són forts i prenen importància les dimensions lúdica i comunitària.
2. Vetllada de discussió: El grup intercanvia opinions sobre una qüestió d'actualitat, de reflexió del grup o fa un fòrum per parlar, per exemple, d'alguna pel·lícula.
3. Vetllada de diversió: Les dimensions lúdica i comunitària prenen força en aquest tipus de vetllada en què l'objectiu principal és passar-s'ho bé tot el grup. Aquí el paper de l'animador és fonamental. Entrarien dins aquest grup els jocs d'interior, els jocs de nit o l'animació amb danses i cançons.
4. Vetllada de creativitat: El grup es reuneix per realitzar alguna activitat a través dels diferents llenguatges expressius (plàstica, teatre, música,...). Aquesta activitat es pot fer conjuntament o bé per subgrups i pot basar-se, per exemple, en una realització artística o espectacles teatrals improvisats. Una bona ambientació milloraran molt la vetllada.
5. Vetllada festiva: El grup celebra un esdeveniment concret (La Castanyada, el Sant Jordi, un sopar medieval o el final de les colònies).
6. Vetllada espectacle: Un grup de persones ofereix a la resta un muntatge que ha estat preparant a la resta, que són els espectadors.
Aquesta classificació és molt relativa, ja que hi ha moltes combinacions possibles, però pot ajudar a definir el caràcter de la vetllada i les dimensions que es pretenen potenciar. Ara bé, cal ser flexible: d'una vetllada espontània podem passar a una de discussió i acabar amb una de diversió en què es canta.
Font: COLOMER, J. 'L'animació de vetllades' Col. Esplai pleniluni, 1985.
1. Vetllada espontània: La motivació està en el desig de passar una estona junts. No hi ha res preparat. S'acostuma a donar quan els vincles afectius del grup són forts i prenen importància les dimensions lúdica i comunitària.
2. Vetllada de discussió: El grup intercanvia opinions sobre una qüestió d'actualitat, de reflexió del grup o fa un fòrum per parlar, per exemple, d'alguna pel·lícula.
3. Vetllada de diversió: Les dimensions lúdica i comunitària prenen força en aquest tipus de vetllada en què l'objectiu principal és passar-s'ho bé tot el grup. Aquí el paper de l'animador és fonamental. Entrarien dins aquest grup els jocs d'interior, els jocs de nit o l'animació amb danses i cançons.
4. Vetllada de creativitat: El grup es reuneix per realitzar alguna activitat a través dels diferents llenguatges expressius (plàstica, teatre, música,...). Aquesta activitat es pot fer conjuntament o bé per subgrups i pot basar-se, per exemple, en una realització artística o espectacles teatrals improvisats. Una bona ambientació milloraran molt la vetllada.
5. Vetllada festiva: El grup celebra un esdeveniment concret (La Castanyada, el Sant Jordi, un sopar medieval o el final de les colònies).
6. Vetllada espectacle: Un grup de persones ofereix a la resta un muntatge que ha estat preparant a la resta, que són els espectadors.
Aquesta classificació és molt relativa, ja que hi ha moltes combinacions possibles, però pot ajudar a definir el caràcter de la vetllada i les dimensions que es pretenen potenciar. Ara bé, cal ser flexible: d'una vetllada espontània podem passar a una de discussió i acabar amb una de diversió en què es canta.
Font: COLOMER, J. 'L'animació de vetllades' Col. Esplai pleniluni, 1985.
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
