El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2011-2020 ha estat aprovat pel govern mitjançant decret, fet que li dóna rang normatiu. El Pla estableix els nous reptes i objectius de les polítiques de joventut per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu.

El PNJCat (2011-2020) és el resultat d’un procés d’avaluació acurat de l’anterior pla i d’un procés de consulta i participació de tots els agents implicats (Govern, món local i joves) per adaptar aquest full de ruta de les polítiques de joventut a les noves necessitats dels joves i de la societat catalana. Aquest document pretén assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local.

El Pla ha de ser una eina capaç d’adaptar-se als canvis i de donar resposta a les noves necessitats i demandes dels joves i del seu entorn. Per aquesta raó, el procés d’elaboració del PNJCat 2011-2020 es va desenvolupar a partir de dues grans fases: l’avaluació conjunta del PNJCat 2000-2010 i un intens procés de consulta i recollida de propostes desenvolupat amb els agents socials, institucionals i polítics amb l’objectiu d’elaborar de manera consensuada les bases del que havia de ser el PNJCat 2011-2020.

Aquest procés ha donat lloc al document de consens del PNJCat 2011-2020, que és el resultat del treball amb els agents socials, polítics i institucionals d’arreu de Catalunya i que disposa dels tres consensos bàsics del pla: el consens social, el consens institucional i el consens polític. Aquest document de consens va ser elevat pel Consell Rector del PNJCat al Govern i el 29 de gener de 2013 ha estat aprovat mitjançant decret (tal com estableix la Llei 33/2010, d'1 d'octubre, de polítiques de joventut).

El Consell Rector del PNJCat n’és l’òrgan de govern i està format per: la Direcció General de Joventut, en representació del Govern de la Generalitat; l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, en representació del món local, i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, en representació del moviment juvenil organitzat, fent efectiva aquesta triple dimensió de les polítiques de joventut. Aquest Consell Rector també ha estat regulat per decret de Govern, tal com estableix la Llei 33/2010, d’1 d'octubre, de polítiques de joventut.



Història del Pla Nacional de Joventut a Catalunya

El primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), aprovat l’any 2000, va suposar la creació d’un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les transformacions importants que s’estaven produint en la realitat juvenil a casa nostra.

Darrere l’elaboració del PNJCat, es trobava la voluntat de superar els límits del que fins llavors havien estat les polítiques de joventut, les quals se centraven de forma preferent i gairebé exclusiva a impulsar el lleure juvenil. L’adopció del PNJCat, com a referent de les polítiques de joventut, va suposar l’assumpció d’una perspectiva més àmplia, que entén les polítiques de joventut com totes aquelles intervencions (tant de l’Administració com de la societat civil) que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels quals els joves construeixen el seu propi projecte vital.

L’any 2010 va marcar un punt d’inflexió en la història de les polítiques de joventut en tant que va suposar la fi de la vigència del que havia estat el primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000-2010 a casa nostra i s’iniciava una nova etapa regida pel PNJCat 2011-2020.

A Catalunya, l’aprovació de la Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de polítiques de joventut dóna reconeixement i cobertura normativa al PNJCat: regula el Pla Nacional de Joventut de Catalunya com a norma de valor jurídic, que pren la forma de pla sectorial de coordinació en matèria de joventut. Vincula l’Administració local i la Generalitat, i especifica el paper del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya en la seva doble vessant: com a ens de dret públic sotmès al dret privat i com a plataforma interassociativa de les entitats juvenils de Catalunya.

A escala europea s’ha produït un procés semblant de redefinició de les polítiques de joventut. A través del Llibre blanc sobre la joventut, la Comissió Europea va impulsar el debat sobre els objectius i l’abast de les polítiques adreçades al col·lectiu jove. I el 2009, va dissenyar l’Estratègia europea en joventut.

FEU EL VOSTRE COMENTARI