L’Institut d’Estudis Catalans ha presentat el Portal de la llengua de signes catalana, lloc web de referència que recull tots els recursos lingüístics disponibles en l’estudi de la llengua de signes catalana  i els posa a l’abast dels seus usuaris, dels investigadors i de la societat en general.

El Portal de la llengua de signes catalanes es tracta d'un projecte pioner de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Segons Josep Quer, membre de l’IEC i director del projecte, el coneixement de la llengua de signes catalana (LSC) "és molt limitat" i, per això, era "urgent" crear un portal com aquest. El web conté una gramàtica bàsica de la LSC, l’alfabet dactilològic, un apartat amb bibliografia ―on hi ha articles, actes, capítols de llibres, tesis i treballs de recerca, diccionaris, materials per a l’ensenyament, llibres infantils i recursos web―, així com un apartat dedicat a la legislació en matèria de llengua de signes.

La llengua de signes catalana és la que utilitza la població de persones sordes signants de Catalunya. A diferència del que es creu sovint, la llengua de signes no és universal. No existeix una llengua per a totes les persones sordes del planeta, de la mateixa manera que no hi ha una llengua oral única per a tots els parlants. Existeix la llengua de signes espanyola, l’argentina, la britànica i, també, la catalana, entre moltes altres, que han anat seguint els seus propis processos històrics d’evolució i que han donat lloc a llengües diferents i a diferents varietats dialectals.

Així doncs, Catalunya té una llengua de signes pròpia des de fa segles i, gràcies a una llarga reivindicació del col·lectiu de persones sordes, aquesta llengua gaudeix avui de reconeixement legal. Actualment, hi ha uns vint-i-cinc mil usuaris de la llengua de signes catalana, dotze mil dels quals són persones sordes que han optat lliurement per aquesta llengua, i la resta són oïdors implicats en l’àmbit familiar, educatiu, d’interpretació, etcètera.

L’existència de la LSC es remunta a més de dos segles de trajectòria, encara que al llarg de la història s’ha conegut amb diversos noms (gestos, mímica, llenguatge mímic, llenguatge de signes, etcètera). La llengua de signes del nostre país ha viscut moments legals diversos abans de ser reconeguda plenament el 26 de maig de 2010. El Parlament de Catalunya va aprovar de manera unànime la Llei de la llengua de signes catalana, que reconeix la llengua de signes catalana com el sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues de Catalunya. La norma regula l’aprenentatge de la llengua, la formació i l’acreditació del professorat que l’ensenya i en garanteix l’ús en les administracions públiques catalanes.

FEU EL VOSTRE COMENTARI