Educació a l’Hora. Proposta d’horaris escolars en clau d’educació a temps complet és el títol del document de 70 pàgines presentat aquest matí en roda de premsa per la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP). L’ha dirigit la sociòloga Elena Sintes (membre del grup promotor del Pacte per la Reforma Horària) i és fruit d’un treball en seminari organitzat entre els mesos de gener i març, amb la participació de Jaume Aguilar (expresident de la FMRP), Sílvia Lombarte (cap d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi), Montse Ros (mestra i portaveu de CCOO), Martí Teixidó (inspector i president de la Societat Catalana de Pedagogia) i Jesús Viñas (director dels SSTT del Vallès Occidental), a més de molts altres experts i membres de la comunitat educativa amb els quals s’ha volgut compartir la proposta abans de presentar-la.

La idea de fons és trencar amb l’esquema actual d’Hora 1: assignatura A; Hora 2: assignatura B; i, per suposat, adequar-se al Pacte per a la Reforma Horària, segons la qual un dels principals problemes del sistema horari de la nostra societat és que els alumnes (especialment, els adolescents) dormen massa poc perquè acaben les extraescolars massa tard i comencen l’institut massa d’hora.

Com a novetats més destacables, la proposta de la Fundació Bofill i la FMRP incorpora criteris de flexibilitat en la primera hora del dia (tothom entra quan vol, mentre famílies i mestres interactuen, sobretot a infanti); demana que l’esbarjo de secundària tingui la consideració de temps lectiu (com passa a primària); reintrodueix el dinar als instituts mentre a la primària escurça la pausa del migdia (la franja horària sobre la qual es defineix menys, diuen els promotors que per respectar el procés participatiu obert pel Departament); preveu que el centre romangui obert fins a les 18 hores i que les extraescolars que s’hi organitzin formin part del projecte educatiu; i introdueix la possibilitat que part de les hores lectives es puguin fer fora del centre, com a crèdits de lliure elecció.

“Hem de superar el debat sobre jornada partida o jornada compactada, i pensar en un tipus d’horari amb el qual tothom hi guanyi, i molt especialment l’alumnat”, assegura Sintes, per a la qual “parlar d’horaris és parlar també de benestar, de lluita contra l’abandonament, de millora en la coordinació dels docents, etc.” La posada en marxa de la jornada compactada a la secundària, l’any 2013, va suposar l’última reforma horària. Una reforma, segons la recorda Jaume Aguilar, que no es va fer pensant en l’alumne sinó en compensar el professorat per les retallades salarials i en l’estalvi econòmic per l’administració (menys beques menjador, menys despesa de llum i calefacció), i que va suposar un trencament sobre l’acord no escrit en matèria d’horaris que venia regint des del 1993 entre l’administració i la comunitat educativa. Tant Sintes com Aguilar subratllen també que els criteris que presenten són aplicables a qualsevol tipus de centre, públic o concertat, situat en entorns urbans o rurals.

Horaris més saludables, equitatius i eficients

Amb la proposta s’aconsegueixen diversos beneficis, afirmen els promotors: són horaris més saludables (ja que la flexibilitat permet que siguin més adaptables a cadascú i s’endarrereix l’hora d’entrada); són horaris més equitatius (ja que faciliten unes extraescolars accessibles a tot l’alumnat, i també es preveu que una part del temps dins del centre es dediqui a la realització de deures i estudi assistit); milloren els aprenentatges (perquè s’adapten als objectius de l’aprenentatge competencial i contemplen un increment de les activitats lectives opcionals); milloren el treball en xarxa amb el territori; i milloren també el temps de coordinació entre docents i d’atenció a les famílies.

En concret, segons senyala el document, les millores de la proposta per als docents i altres educadors són: 1) les millores en les condicions per a l’aprenentatge també repercuteixen positivament en la salut laboral i motivació dels docents; 2) un horari no compartimentat per assignatures “permet treballar millor des d’altres pedagogies”; 3) el professorat passa a treballar amb més recursos (de l’entorn) i en col·laboració amb altres educadors; 4) es dona més autonomia als centres per triar els seus horaris, dins d’un marc normatiu; 5) la flexibilització els permet més opcions de tria en l’inici i finalització de la seva jornada al centre; 6) la diversitat d’activitats educatives permet una major proximitat a l’alumnat; entre d’altres.

Petició al Departament

Amb la proposta a la mà, que ahir ja va ser presentada a la comunitat educativa –amb presència de representants del Departament–, els promotors també incorporen una petició expressa a Educació en matèria legislativa. “Passem de centre escolar a centre educatiu, i això és un canvi substancial”, subratllat Aguilar. Es tractaria d’aprovar una ordre (hi ha una proposta de redactat a les pàgines 58 a 60 del document) que reguli la posada en marxa d’un pla experimental en base a aquests criteris en alguns centres públics d’infantil, primària i secundària, i que per tant oficialitzi el que ja hi ha escoles que posen en pràctica de forma extraoficial. El Departament ja ha expressat en alguna ocasió la seva predisposició a activar un pla pilot d’aquest tipus, si bé de cara al curs 2020/21.

Potser t'interessa: Altres notícies sobre la Reforma Horària


Font: Diari de l'Educació

Navega per les etiquetes

Federació de Moviments de Renovació PedagògicaeducacióReforma HoràriaJaume BofillFMRP

FEU EL VOSTRE COMENTARI