Predicció meteorològica
Actualitzat el 28/01/2019
Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols
L’Estratègia –que per primer cop determina les prioritats d’actuació– és una eina per acollir, incloure i apoderar els infants i adolescents emigrats sols perquè decideixin el seu projecte vital des d’una perspectiva comunitària
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat avui acompanyat de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, la primera Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols . Ho ha fet en el marc de la jornada “La inclusió del jovent que emigra sol. Una oportunitat pel país”, on han assistit més de 400 persones.
“Som conscients que l’estratègia és un punt de partida però és clau perquè és acordada i compartida -afirma el Homrani-. L’acollida i la inclusió dels joves que emigren sols és un repte de tots i totes. Hem fet un exercici de diagnosi conjunta i estratègia compartida.”
El conseller ha explicat que l’Estratègia vol crear les eines i les condicions per acollir, incloure en la societat, i apoderar els infants i joves emigrats sols, perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital des d’una perspectiva comunitària. “L’èxit de com gestionem drets d’aquests adolescents i joves és l’èxit que quan surtin del sistema de protecció estiguin apoderats i ens assegurem que els seus drets es pugui desenvolupar com els de qualsevol altre en plenitud i igualtat d’oportunitats.”
En aquest sentit, el conseller ha explicat que “ara que hem atès la urgència, hem d’enfocar el 2019 centrant-nos en l’emancipació dels joves que emigren sols. Fem un exercici de proactivitat per poder centrar la mirada no només en la primera acollida sinó en el moment de la sortida del sistema de protecció quan fan 18 anys i com ens assegurem que no siguin joves vulnerables.”
Chakir el Homrani ha destacat que l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols vol aprofundir en la interacció social i la garantia de protecció tant a l’infant i l’adolescent com al jove extutelat.
Repensar el sistema
L’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols vol repensar el sistema i millorar l’atenció que es presta a aquests joves. És fruit de l’experiència d’aquest any i mig i de la necessitat d’analitzar la situació, amb un fluxos d’arribades sense precedents, i construir de forma conjunta amb la resta d’agents institucionals i socials, la via compartida per millorar l’acollida dels joves emigrats i la seva inclusió social.
Més d’un centenar de professionals han treballat en l’elaboració de l’Estratègia a través dels grups de treball que es van crear des de la Taula institucional sobre els infants i joves emigrats sols, on hi ha representats els diversos departaments de la Generalitat, el món local, així com els Col·legis professionals, els sindicats i les diverses associacions i entitats relacionades amb l’atenció de la infància i l’adolescència.
D’altra banda, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència també ha fet un estudi per conèixer els perfils dels infants i joves emigrats sols que han arribat en els darrers temps a Catalunya. L’estudi s’ha elaborat sobre una enquesta informativa on han participat 811 joves acollits en el sistema.
Les actuacions
L’Estratègia preveu tot un seguit d’accions concretes a implementar i que s’uniran a les que ja s’han posat en marxa en el darrer any i mig. Així, entre les novetats que es començaran a implementar properament hi ha la creació d’un centre d’atenció immediata, que serà de caràcter no residencial i que proporcionarà una primera atenció als nois i noies que arriben a Catalunya. Oferirà atenció immediata durant els processos d’identificació i evitarà esperes com les que s’han produït en alguns moments puntuals en dependències policials i judicials. Així mateix, agilitzarà i ordenarà els circuits de rebuda i atenció. A més, amb la creació d’aquest servei es garanteix que el primer contacte sigui per part de professionals de l’àmbit social prioritzant així una intervenció educativa des de l’inici.
En aquesta fase inicial també es lliurarà als infants i joves atesos un document amb informació sobre els seus drets i deures.
També es preveu la creació d’un recurs especialitzat per a noies (el 2,3% del total de joves emigrats sols que arriben a Catalunya són noies). Aquest nou servei oferirà una atenció més específica per aquest col·lectiu i permetrà treballar millor davant possibles casos de tràfic de persones.
També s’elaborarà d’un projecte d’inclusió dels nois i noies de centre de primera acollida en la xarxa de lleure i educació no formal.
D’altra banda, es treballarà per fer un seguiment més efectiu dels joves acollits amb l’elaboració, seguiment i avaluació d’un itinerari individual que preveu: carpeta personal, projecte educatiu individual i pla d’emancipació.
Emancipació i atenció als majors de 18 anys
Precisament, en l’àmbit de l’emancipació i l’atenció a majors de 18 anys, l’Estratègia inclou l’adaptació dels itineraris curriculars dels Programes de Formació i Inserció (FPI) al nivell formatiu dels nois i noies i als nínxols ocupacionals dels municipi que els acullen, on també s’incorporarà la figura del referent d’ocupació.
En la mateixa línia, s’està treballant en l’adequació del Programa Noves Oportunitats a la realitat de les necessitats dels joves emigrats sols.
També s’augmentaran les places de residència o pis per a joves (16-21anys) vinculats a programes d’inserció laboral, així com les places de Servei d’Atenció Especialitzada al Jove (SAEJ) i els pisos d’extutelats. A més, s’impulsarà la creació de dispositius per a joves majors de 18 anys en situació de sensellarisme..
Així mateix, s’ha posat en marxa amb la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, un projecte de mentoria específic per als infants i joves emigrats sols, que actualment està en fase pilot en centres de Girona i Barcelona i, que s’estendrà a tota la xarxa d’acollida.
Pel que fa a les accions d’acompanyament als i les professionals que atenen aquests joves s’elaborarà un mapa de recursos i una maleta virtual educativa amb un compendi de cursos i serveis per a l’alfabetització i aprenentatge de la llengua catalana dins dels centres.
Suport als ens locals i comarcals
L’Estratègia també incorpora tot un seguit d’actuacions adreçades a millorar el suport als ens locals i comarcals. En aquest sentit, s’elaboraran protocols territorials de detecció, comunicació i seguiment dels casos i es crearan comissions gestores de casos individuals al municipis. També es realitzaran protocols d’obertura de recursos amb els municipis i les entitats del sector i, per abordar casos de joves emigrats amb dinàmiques de carrer, es donarà suport a la detecció i el treball en medi obert, potenciant els equips d’educadors de carrer.
També s’introduiran millores en la planificació, innovació i governança compartida amb iniciatives com la represa del Projecte Catalunya-Marroc i convenis de col·laboració en matèria de protecció internacional amb entitats especialitzades en l’atenció de persones refugiades i entitats que treballen en l’àmbit de l’atenció de víctimes de tràfic de persones.
Lluitar contra l’estigmatització
Finalment, l’Estratègia també posa un especial èmfasi en l’àmbit de la sensibilització i la lluita contra l’estigmatització dels joves emigrats sols. Per això, s’impulsarà una xarxa de municipis acollidors, es vol fomentar l’acollida familiar i una xarxa de famílies col·laboradores i es realitzaran activitats compartides i de coneixença en els albergs de la xarxa pública i cases de colònies. També s’elaborarà conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) un Decàleg per l’enfocament de la informació dels infants i joves emigrats sols en els mitjans de comunicació.
Les instal·lacions juvenils responen a la crida d'emergència
Davant d'una situació d'emergència que afecta l'allotjament d'un col·lectiu de perones joves, és lògic i raonable que les instal·lacions juvenils contribueixin a donar-hi resposta, com ja han fet algunes cases de colònies i albergs. Així s'estableix a la norma que les regula declarant-les d'interès públic i d'utilitat social i educativa.
Foto: CCMA
“Som conscients que l’estratègia és un punt de partida però és clau perquè és acordada i compartida -afirma el Homrani-. L’acollida i la inclusió dels joves que emigren sols és un repte de tots i totes. Hem fet un exercici de diagnosi conjunta i estratègia compartida.”
El conseller ha explicat que l’Estratègia vol crear les eines i les condicions per acollir, incloure en la societat, i apoderar els infants i joves emigrats sols, perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital des d’una perspectiva comunitària. “L’èxit de com gestionem drets d’aquests adolescents i joves és l’èxit que quan surtin del sistema de protecció estiguin apoderats i ens assegurem que els seus drets es pugui desenvolupar com els de qualsevol altre en plenitud i igualtat d’oportunitats.”
En aquest sentit, el conseller ha explicat que “ara que hem atès la urgència, hem d’enfocar el 2019 centrant-nos en l’emancipació dels joves que emigren sols. Fem un exercici de proactivitat per poder centrar la mirada no només en la primera acollida sinó en el moment de la sortida del sistema de protecció quan fan 18 anys i com ens assegurem que no siguin joves vulnerables.”
Chakir el Homrani ha destacat que l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols vol aprofundir en la interacció social i la garantia de protecció tant a l’infant i l’adolescent com al jove extutelat.
Repensar el sistema
L’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols vol repensar el sistema i millorar l’atenció que es presta a aquests joves. És fruit de l’experiència d’aquest any i mig i de la necessitat d’analitzar la situació, amb un fluxos d’arribades sense precedents, i construir de forma conjunta amb la resta d’agents institucionals i socials, la via compartida per millorar l’acollida dels joves emigrats i la seva inclusió social.
Més d’un centenar de professionals han treballat en l’elaboració de l’Estratègia a través dels grups de treball que es van crear des de la Taula institucional sobre els infants i joves emigrats sols, on hi ha representats els diversos departaments de la Generalitat, el món local, així com els Col·legis professionals, els sindicats i les diverses associacions i entitats relacionades amb l’atenció de la infància i l’adolescència.
D’altra banda, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència també ha fet un estudi per conèixer els perfils dels infants i joves emigrats sols que han arribat en els darrers temps a Catalunya. L’estudi s’ha elaborat sobre una enquesta informativa on han participat 811 joves acollits en el sistema.
Les actuacions
L’Estratègia preveu tot un seguit d’accions concretes a implementar i que s’uniran a les que ja s’han posat en marxa en el darrer any i mig. Així, entre les novetats que es començaran a implementar properament hi ha la creació d’un centre d’atenció immediata, que serà de caràcter no residencial i que proporcionarà una primera atenció als nois i noies que arriben a Catalunya. Oferirà atenció immediata durant els processos d’identificació i evitarà esperes com les que s’han produït en alguns moments puntuals en dependències policials i judicials. Així mateix, agilitzarà i ordenarà els circuits de rebuda i atenció. A més, amb la creació d’aquest servei es garanteix que el primer contacte sigui per part de professionals de l’àmbit social prioritzant així una intervenció educativa des de l’inici.
En aquesta fase inicial també es lliurarà als infants i joves atesos un document amb informació sobre els seus drets i deures.
També es preveu la creació d’un recurs especialitzat per a noies (el 2,3% del total de joves emigrats sols que arriben a Catalunya són noies). Aquest nou servei oferirà una atenció més específica per aquest col·lectiu i permetrà treballar millor davant possibles casos de tràfic de persones.
També s’elaborarà d’un projecte d’inclusió dels nois i noies de centre de primera acollida en la xarxa de lleure i educació no formal.
D’altra banda, es treballarà per fer un seguiment més efectiu dels joves acollits amb l’elaboració, seguiment i avaluació d’un itinerari individual que preveu: carpeta personal, projecte educatiu individual i pla d’emancipació.
Emancipació i atenció als majors de 18 anys
Precisament, en l’àmbit de l’emancipació i l’atenció a majors de 18 anys, l’Estratègia inclou l’adaptació dels itineraris curriculars dels Programes de Formació i Inserció (FPI) al nivell formatiu dels nois i noies i als nínxols ocupacionals dels municipi que els acullen, on també s’incorporarà la figura del referent d’ocupació.
En la mateixa línia, s’està treballant en l’adequació del Programa Noves Oportunitats a la realitat de les necessitats dels joves emigrats sols.
També s’augmentaran les places de residència o pis per a joves (16-21anys) vinculats a programes d’inserció laboral, així com les places de Servei d’Atenció Especialitzada al Jove (SAEJ) i els pisos d’extutelats. A més, s’impulsarà la creació de dispositius per a joves majors de 18 anys en situació de sensellarisme..
Així mateix, s’ha posat en marxa amb la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, un projecte de mentoria específic per als infants i joves emigrats sols, que actualment està en fase pilot en centres de Girona i Barcelona i, que s’estendrà a tota la xarxa d’acollida.
Pel que fa a les accions d’acompanyament als i les professionals que atenen aquests joves s’elaborarà un mapa de recursos i una maleta virtual educativa amb un compendi de cursos i serveis per a l’alfabetització i aprenentatge de la llengua catalana dins dels centres.
Suport als ens locals i comarcals
L’Estratègia també incorpora tot un seguit d’actuacions adreçades a millorar el suport als ens locals i comarcals. En aquest sentit, s’elaboraran protocols territorials de detecció, comunicació i seguiment dels casos i es crearan comissions gestores de casos individuals al municipis. També es realitzaran protocols d’obertura de recursos amb els municipis i les entitats del sector i, per abordar casos de joves emigrats amb dinàmiques de carrer, es donarà suport a la detecció i el treball en medi obert, potenciant els equips d’educadors de carrer.
També s’introduiran millores en la planificació, innovació i governança compartida amb iniciatives com la represa del Projecte Catalunya-Marroc i convenis de col·laboració en matèria de protecció internacional amb entitats especialitzades en l’atenció de persones refugiades i entitats que treballen en l’àmbit de l’atenció de víctimes de tràfic de persones.
Lluitar contra l’estigmatització
Finalment, l’Estratègia també posa un especial èmfasi en l’àmbit de la sensibilització i la lluita contra l’estigmatització dels joves emigrats sols. Per això, s’impulsarà una xarxa de municipis acollidors, es vol fomentar l’acollida familiar i una xarxa de famílies col·laboradores i es realitzaran activitats compartides i de coneixença en els albergs de la xarxa pública i cases de colònies. També s’elaborarà conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) un Decàleg per l’enfocament de la informació dels infants i joves emigrats sols en els mitjans de comunicació.
Les instal·lacions juvenils responen a la crida d'emergència
Davant d'una situació d'emergència que afecta l'allotjament d'un col·lectiu de perones joves, és lògic i raonable que les instal·lacions juvenils contribueixin a donar-hi resposta, com ja han fet algunes cases de colònies i albergs. Així s'estableix a la norma que les regula declarant-les d'interès públic i d'utilitat social i educativa.
Foto: CCMA
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
