Aquestes subvencions van ser concebudes, al principi, per enfortir la contractació de col·lectius desafavorits en el mercat laboral. Amb el pas dels anys, però, el nombre va créixer fet que va fer disparar la despesa fins als 2.600 milions a l'any, quasi l'equivalent a un punt de recaptació per cotitzacions per a la Seguretat Social.
Tot i que el decret publicat anuncia que "se suprimeixen totes les bonificacions", fa també algunes excepcions. Per exemple, les bonificacions de què poden beneficiar-se les empreses de menys de 50 treballadors quan contractin a menors de 30 anys i a aturats de llarga durada.
La supressió implica que a partir d'ara deixarà de subvencionar-se la contractació de majors de 45 anys, sempre i quan no portin més d'un any a l'atur. Tampoc s'ajudarà a la contractació de qualsevol dona, excepte aquelles que hagin estat víctimes de violència de gènere, ni s'ajudarà a la conversió de contractes temporals en indefinits.
L'ajust decretat pel govern espanyol ha estat una retallada gran a la partida de bonificacions. S'estima que la partida pot rebaixar la factura en uns 700 milions d'aquí a final d'any i arribar el 2013 a uns 1.800 milions. A més, el govern espanyol no només deixarà de subvencionar les contractacions futures sinó que la mesura tindrà un caràcter retroactiu i, per tant, s'aturaran les ajudes que algunes empreses encara estaven pendents de rebre.
Les patronals
Pimec i
Cecot s'han mostrat en contra de l'eliminació de les bonificacions. David Garrofé, secretari general de la Cecot, considera que "el govern vulnera les expectatives generades entre les empreses que, fa temps, van prendre la decisió de contractar amb unes condicions i ara n'hauran d'assumir un sobrecost no previst". Aquesta mesura suposarà un augment dels costos laborals fins al 14 %, un sobrecost de 300 a 400 mensuals per persona bonificada, als quals Pimec calcula que les empreses catalanes hi afegiran uns 300 milions d'euros fins a final d'any.
Fonts:
El País i
L'Econòmic