La sentència del Tribunal Constitucional sobre lʼEstatut, del 2010, va afavorir lʼaparició dʼaltres sentències contra el sistema dʼimmersió lingüística en català durant lʼensenyament bàsic. El curs 2011-2012 va començar amb un ultimàtum del tribunal superior de justícia perquè el castellà fos llengua vehicular a l’escola, i va acabar amb la decisió del tribunal suprem de retirar-li al català aquesta mateixa consideració en lʼetapa educativa dels 3 als 6 anys.

Els dies previs a l’inici de curs 2011-2012 van estar marcats per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar a la Generalitat de Catalunya un ultimàtum de dos mesos perquè el castellà fos llengua vehicular a l’escola, al mateix nivell que el català, abans del 2 de novembre de 2011. La comunitat educativa, la societat civil catalana i el propi Govern autonòmic van reaccionar en bloc en defensa de la immersió lingüística. La reivindicació va estar present a les escoles el primer dia de classe. La plataforma dʼentitats Somescola.cat va distribuir cartells als centres perquè aquests rebessin els alumnes amb el lema “Una llengua, una escola, un país”. El 15 de setembre, però, pocs dies després de començar el curs, el TSJC va afluixar la corda: un recurs de la Generalitat aconseguí suspendre l’ultimàtum.

Va ser el 8 de març de 2012 quan el TSJC va emetre una resolució en la qual no qüestionava el model dʼimmersió lingüística a Catalunya, però instava la Generalitat a escolaritzar en castellà els fills de les tres famílies que havien recorregut al Tribunal Suprem. La interlocutòria deia que les famílies que es trobessin en el mateix cas havien dʼadreçar-se al Suprem i recórrer per tal que els seus fills rebessin les classes en castellà. Sʼobria, per tant, la veda a noves sentències en contra de la immersió lingüística.

Noves sentències
Dos mesos més tard, el 31 de maig, el TSJC va donar parcialment la raó a quatre famílies més que havien demanat que el castellà fos la llengua vehicular en lʼeducació dels seus fills. La justícia argumentà que el català i el castellà són llengües oficials a Catalunya, i vehiculars en el sistema educatiu, i que lʼAdministració -en aquest cas, la catalana- havia dʼadoptar les mesures necessàries per complaure les famílies. El TSJC també va reconèixer el dret de les famílies a rebre en castellà les comunicacions, les circulars i la documentació dels centres educatius. Aquestes mesures contra el català no van ser aïllades: el tribunal va anul·lar aquell mateix dia que el català fos llengua preferent a lʼAjuntament de Barcelona.
El darrer revés al català es va produir quan el Suprem va anul·lar el 26 de juny quatre articles dʼun decret del Departament dʼEnsenyament, aprovat el 2008, en considerar que excloïa el castellà dels centres educatius. La decisió afectava el caràcter vehicular del català en les activitats internes i externes de les escoles en el segon cicle dʼeducació infantil, el que va dels 3 als 6 anys. El tribunal es basava de nou en la sentència de lʼEstatut per concloure que el castellà ha de ser llengua vehicular a Catalunya.



La defensa de la immersió
El Parlament va aprovar el 20 de setembre una declaració en favor de la immersió lingüística a lʼescola i en contra de la resolució del TSJC. El mateix dia, però, es va rebutjar per “inconstitucional” la iniciativa legislativa popular “Salvem lʼescola en català”, que demanava que el català fos lʼúnica llengua vehicular a lʼescola i la universitat. Els serveis jurídics del Parlament van entendre que “el dret a utilitzar el castellà i el seu caràcter oficial no permeten que sigui proscrit de tota activitat a lʼensenyament”.

La Generalitat ha recorregut les sentències per blindar el sistema. Ensenyament, amb la consellera Irene Rigau al capdavant, ha defensat que els alumnes que vulguin ser escolaritzats en castellà podran rebre una atenció individualitzada. Després de lʼanul·lació dels articles del decret de 2008, el seu departament va assegurar que la situació no canviaria, ja que la LEC és posterior i que, per tant, el curs vinent se seguirà utilitzant el català com a única llengua vehicular en el segon cicle dʼeducació infantil.

Tanmateix, la plataforma Somescola.cat, de la qual en formen part més de quaranta entitats cíviques, culturals i educatives, va alertar el passat juny que amb aquestes sentències “s’està tendint a esquerdar el model social i educatiu que ha estat un model d’èxit assolit després de molts anys”. Un model que, com ja manifestaven en el darrer número de Lleure, és “un referent pedagògic en el marc europeu de les llengües”.

FEU EL VOSTRE COMENTARI