El Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de desembre de 2011 el projecte de llei de promoció de l’activitat econòmica, el capítol de la Llei Òmnibus que va fer possible la simplificació administrativa de la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats. La normativa, qüestionada per petites i mitjanes empreses des dels seus inicis –l’any 1998–, havia patit reiterades modificacions pels problemes que suposava aplicar-la.

PIMEC va assegurar el dia següent de l’aprovació del projecte que el canvi representaria una menor càrrega administrativa i reduiria els costos de les micro, petites i mitjanes empreses classificades en els annexos III i IV de la llei, és a dir, el 70% de l’activitat econòmica a Catalunya. Un càlcul aproximat situava l’estalvi de les pimes en costos directes en 1.750 milions d’euros (5.000 euros per pime), a part dels indirectes, difícils de quantificar i que deriven de les modificacions que calgui fer per adequar-se a la llei.

Aquest capítol de la Llei Òmnibus, entre d’altres mesures, eximeix les activitats amb un menor impacte ambiental del règim de control periòdic que les obligava a ser objecte d’una revisió cada quatre anys, però que mai no es va arribar a implementar.

La voluntat del Govern d’alleugerir la càrrega administrativa de determinades activitats per reactivar l’economia afecta ben poc les instal·lacions juvenils, que segueixen patint un greuge comparatiu respecte d’altres activitats. Aquest tipus d’establiments tenen una llei pròpia que estableix la obligatorietat d’una inspecció cada dos anys per comprovar que es compleix la normativa pròpia i qualsevol altra que l’afecti, una inspecció que la Direcció General de Joventut delega en els consells comarcals i que aquests executen sovint subcontractant els inspectors.

Les cases de colònies, per tant, no només passen les revisions i controls corresponents a les normatives específiques, com fan la resta d’activitats, sinó també aquesta bianual. Es pot donar el cas que una instal·lació passi el corresponent control de la seva caldera i que, poc després, l’inspector de la bianual revisi de nou que la casa compleix la normativa. Això passa també amb els requeriments normatius en l’àmbit de sanitat o seguretat alimentària, per exemple.

El fet que hi hagi dos controls fa més probable que es pugui donar disparitat de criteris a l’hora d’interpretar la normativa, ja que el que per un inspector pot estar dintre de la llei, per l’altre pot ser motiu de sanció. Tot això en instal·lacions que, abans d’iniciar l’activitat, han passat els controls corresponents. Malgrat la Llei Òmnibus, els gestors d’instal•lacions juvenils han de treballar encara amb un conjunt de requeriments i lleis força complexes, de difícil aplicació i d’elevat cost pels seus gestors que repercuteixen ineludiblement en facilitar l’accés a les seves activitats a infants i joves.

FEU EL VOSTRE COMENTARI