La crisi econòmica fa cinc anys que dura. Però el curs 2011-2012 va ser, sense dubte, el més dur per a les escoles. Les institucions amb competències en matèria d'educació van apostar per les retallades i el canvi de models per tal de fer front a una situació que defineixen com a insostenible. Gran part de la comunitat educativa, tanmateix, no ho veu de la mateixa manera, i en nombroses ocasions s'ha manifestat en contra de les tisorades.

El curs 2011-2012 va començar amb un 2,7% més dʼalumnes i els mateixos mestres i professors que lʼany passat. La retallada en el pressupost del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya va comportar la congelació de la contractació de nous professionals. Els 67.000 que exercien durant el curs anterior van haver de fer-se càrrec de 21.000 alumnes més. Per tal d’assumir l’increment de població escolar sense contractar cap mestre, la consellera Irene Rigau va instaurar una hora setmanal de feina més per a tots els docents de primària i secundària.

Els centres docents també han hagut dʼadaptar-se a la nova cojuntura. La sisena hora lectiva, que sʼaplicava a Catalunya des de feia cinc cursos, desapareixia de lʼescola pública de primària. Els nens de 6 a 12 anys tornaven a fer cinc hores de classe al dia, la qual cosa obligava a refer els horaris dels centres, que també van veure retallada la dotació pressupostària per al seu funcionament en un 10%. Moltes escoles es van veure obligades a estalviar en calefacció per poder fer front a la nova situació. La Junta Central de Directors de Secundària va enviar al febrer una carta al secretari de Polítiques Educatives del departament d’Ensenyament, Lluís Font, per advertir-lo que hi havia 135 centres en situació econòmica preocupant o greu.

Altres projectes relacionats amb lʼensenyament van passar a millor vida, com lʼ1x1, implantat fa només dos cursos a la secundària i en què cada alumne rebia un ordinador personal amb lʼobjectiu que els portátils anessin substituint progressivament els llibres. El nou model Educat 2.0 va apostar per la pissarra digital interactiva.


Foto: Pau Barrena

Política de retallades
La política dʼausteritat es va deixar notar en la despesa destinada a la construcció de nous equipaments escolars. Dels 448 milions dʼeuros del 2009 es va passar als 268 del 2011. El 2009, de fet, es van fer fins a 683 intervencions, per les 323 del 2011. El curs 2011-2012, a més a més, es van reduir o eliminar els ajuts per a les beques menjador, els llibres de text, el transport escolar no-obligatori, lʼacollida matinal o les aules d’acollida. També es van eliminar les subvencions a les federacions de mares i pares d’alumnes, amb les quals s’organitzen activitats en els centres. L’endarreriment de la Generalitat en el pagament de les beques menjador va agreujar els problemes econòmics de moltes AMPA, que van haver d’avançar els diners o endarrerir el pagament a les empreses proveïdores.

Les escoles bressol municipals també han patit les retallades. A lʼagost, abans de començar el curs, el Govern va reduir de 1.800 a 1.600 euros per plaça la seva aportació per a escoles bressol municipals, la qual cosa va portar a molts ajuntaments a elevar els preus de matrícula dels centres. El gener del 2012, Ensenyament ajornava sense data el pagament dels 112 milions d’euros que devia als consistoris en concepte de subvencions a les escoles bressol i de música corresponents al curs 2010-2011. El model de finançament del bressol, finalment, es va revisar. El cost de les llars d’infants està ara sufragat a parts iguals entre la Generalitat, els ajuntaments i les famílies, però, a partir del pròxim curs, el Govern vol reduir la seva aportació, fet que provocarà que les famílies hagin d’afrontar un encariment del servei. La Generalitat aportarà 1.300 euros per plaça dʼescola bressol, un 33% menys. LʼAjuntament de Barcelona, per la seva banda, va declarar que deixarà de fer noves escoles bressol i que se centrarà en la concertació de places privades que, en cenyir-se a les funcions de servei públic, hauran de complir els requisits marcats pel consistori.

D’altra banda, els estudiants de grau superior de Formació Professional sʼasaventaren durant el curs que a partir dʼara hauran de pagar matrícula, igual que ho fan els universitaris. I les comunitats autònomes tenen llum verda per apujar les taxes universitàries i eliminar les titulacions amb menys demanda dʼalumnes.

Canvis en el model
El ministre dʼEducació, José Ignacio Wert, va decidir lʼabril passat modificar la llei per donar més flexibilitat a les comunitats autònomes i fer així possible l’estalvi de 3.000 milions en ensenyament anunciat pel govern espanyol. La retallada es concretaria en sis mesures que s’aplicaran el curs 2011-2012: augmentar un 20% el nombre d’alumnes per classe, passant del màxim actual de 25 a 30, a primària, i de 30 a 36 a secundària; incrementar les hores lectives dels professors, fins a un mínim de 25 hores a primària i 20 a secundària (el màxim és ara de 25 a primària i 21 a secundària); establir un nou pla de substitucions de professors, en què el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa i a partir d’aleshores se n’ocupa l’Administració (no es cobriran les baixes del professorat de menys de dues setmanes); deixar que els centres puguin oferir només batxillerat de ciències o lletres; suspendre l’obligació de fer els nous mòduls de Formació Professional de 2.000 hores; i congelar o reduir els complements retributius als professors.

Una part important de la comunitat educativa es va mostrar en contra de les retallades i els canvis en el model educatiu que aquestes comporten. El 21 dʼabril, 30.000 persones, segons els organitzadors, es van manifestar pel centre de Barcelona per protestar contra les retallades. El maig, un terç de les escoles bressol barcelonines, un col·lectiu que sʼha mobilitzat molt per la defensa del model que sʼhavia vingut aplicant en els darrers anys, van fer dos dies de vaga en protesta pels canvis anunciats pel consistori. El 22 de maig, milers de persones de tot l’Estat van sortir al carrer per protestar contra les retallades a lʼensenyament. Unes 150.000 persones, segons els organitzadors, van participar en la manifestació per lʼeducació pública i contra les retallades convocada a Barcelona per sindicats, pares dʼalumnes i associacions de defensa de lʼensenyament, coincidint amb la vaga estatal en el sector.

FEU EL VOSTRE COMENTARI