Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 06/04/2016

L'OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

L'estrès de les tasques escolars desemboca en mals de cap, abdominals i d'esquena, i causa nervis, tensió i tristesa.

Si fa poc l'avís arribava de l'OCDE, que va advertir que els deures escolars contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i alumnes pobres, ara és l'OMS la que alerta contra el risc que suposen les tasques encomanades a l'escola. L'Organització Mundial de la Salut ha constatat que el percentatge d'estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d'Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. I aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en "un increment de patologies com els mals de cap, dolors d'esquena, malestar abdominal i marejos", així com dels "estats d'ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos".

La incidència dels deures sobre la salut augmenta a mesura que els alumnes creixen, informa l'OMS en la seva última enquesta realitzada a joves en edat escolar, en què han participat una mica més d'11.000 estudiants espanyols. Als 11 anys, un 34% dels nens i un 25% de les nenes afirmen sentir-se pressionats pels deures. Als 13, les noies (un 55%) passen al davant dels seus companys masculins (un 53%) quan se'ls pregunta si les tasques escolars els provoquen estrès. Als 15 anys, quan ja estan acabant l'educació obligatòria, un 70% de les noies diuen sentir-se angoixades pels deures enfront del 60% dels nois. Això col·loca els espanyols, que segons l'OCDE dediquen una mitjana setmanal de sis hores i mitja a fer treballs escolars fora de l'horari del col·legi, com els quarts més estressats d'Europa (al darrere de maltesos, escocesos i islandesos).

"Realment, tenim un problema", reflexiona Maria Vinuesa, mestra i membre de l'executiva de l'associació Rosa Sensat. L'entitat, indica Vinuesa, "ja tenia moltes prevencions contra els deures per raons pedagògiques i perquè poden ser causants de desigualtats socials", però ara, "si a més es comprova que tenen efectes sobre la salut dels estudiants, encara són més desaconsellables", sentencia. La responsable de Rosa Sensat defensa que "l'aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina", de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

"Les escoles haurien de tenir en compte quin és el sentit dels deures i explicar als pares l'objectiu de les tasques, perquè així tots treballessin amb la mateixa intenció", afegeix Rafel Bisquerra, professor de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació a la Universitat de Barcelona (UB), que ha participat en una investigació promoguda per La Granja, una escola de naturalesa del Vallès Oriental per la qual cada any passen 10.000 estudiants. A més, prossegueix el professor de la facultat d'Educació de la UB, "existeixen poques evidències demostrables dels beneficis que comporta el fet de fer deures a casa". És millor, per exemple, que aquest mateix temps el nen el dediqui a alguna lectura que li resulti interessant.

Pares dividits

Les opinions entre les federacions que representen els pares d'alumnes estan bastant més dividides. Mentre la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (Ceapa) ha celebrat "que un organisme internacional com l'OMS denunciï la pressió a la qual es veuen sotmesos els estudiants a causa de la sobrecàrrega de treball que se'ls encomana fora de l'horari lectiu i fora del centre, per por a les conseqüències a què s'enfronten en cas de no realitzar-los", la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) considera, en canvi, que "els deures en la seva justa mesura també poden ser útils, sobretot per reforçar qüestions més memorístiques", afirma Montse Conejo, presidenta de l'entitat.

Els defensors dels deures argumenten que aquests permeten acabar de consolidar coneixements adquirits a classe. Poden consistir, suggereixen, en certs exercicis mecànics o de memorització. També ajuden que el menor adquireixi compromisos i petites responsabilitats. Aquest procés, afegeixen els experts, ha de ser gradual, segons l'edat i la maduresa dels nois. Per als alumnes més grans, amb més deures, l'objectiu també és saber organitzar-se, "que siguin capaços de distribuir el seu temps i d'estudiar en solitari".

Font: El Periódico

Navega per les etiquetes

lleureensenyamenteducaciódeures

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició: