La pràctica de l’esport és molt beneficiosa per als més menuts. A banda de fer salut, aprenen a compartir i el valor d’unir esforços per aconseguir una fita. Segons l’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, tots els nens i nenes tenen dret al lleure i al joc en un ambient segur i sa.

L’esport és un valuós instrument d’educació en valors i educació per a la pau: transmet valors com el treball en equip, la solidaritat i el respecte per les normes. A més, els esportistes solen ser referents per a la infància i la joventut.

Partim de la premissa que l'esport per si sol no educa però que si s'utilitza de manera adequada pot ser un mitjà excel·lent per fomentar determinades actituds i valors indivisuals i socials. Per tant, podem parlar del gran potencial de l'esport com a eina per educar en actituds i valors.

El caràcter lúdic i el vivencial de l'esport fa que els infants s'expressin de manera espontància i que es comportin tal com són, de manera que sorgeixen moltes situacions en què l'aprenentatge es fa evident. L'esport també té un gran potencial de cooperació, superació i esforç ja que requereix constància, esforç i un nivell de compromís i col·laboració amb el grup. L'educació física, el joc i l'esport tenen, a més, un llenguatge universal, el del cos i dels gestos, que facilita la comunicació i la integració. Cal, doncs, aprofitar aquest recurs per promoure el respecte a la diversitat.

Triar un esport per a nens o adolescents

La primavera i l'estiu són èpoques propícies per a iniciar una activitat esportiva a l'aire lliure: marxa, passeig, senderisme, natació, muntanya, bicicleta, etc. De pas l'infant aprendrà també a estimar i gaudir de la naturalesa. Però s'ha de tenir present que:

- Cal orientar l'infant a l'hora d'escollir una activitat esportiva, però sempre respectant les seves preferències.
- L'activitat esportiva ha de ser d'acord amb les qualitats de l'infant i a la seva constitució corporal.
- Ha de practicar-lo amb caràcter lúdic, sense que comporti sacrificis ni patiments.
- Pot tenir un component competitiu, però dins d'uns límits, i per descomptat, cal evitar inculcar-li l'afany de ser "el millor, el primer, perquè ser el segon és un fracàs". Sovint, i sense adonar-se, els pares estimulen l'instint competitiu i estan sembrant futures frustracions.
- L'activitat esportiva ha de contribuir al desenvolupament integral de l'infant. Si es decanta per un esport especialitzat, cal complementar-lo amb d'altres activitats que neutralitzen els efectes d'una especialització i que contribueixin a evitar desequilibris i asimetries físiques.
- Cal respectar el creixement ossi de l'infant i evitar esports que puguin representar una agressió als cartílags de creixement i al desenvolupament equilibrat dels ossos.
- Cal acostumar-lo que faci l'escalfament necessari, que prepari el cos per a l'activitat que desenvoluparà, i quan l'acabi que faci relaxació i estiraments.

Així doncs, la pràctica de l’esport dels nens i nenes els valdrà com un element positiu en la seva formació i creixement personal, sent una part més de la seva educació, que els ajudarà a aconseguir un estil de vida saludable, una millora en la motricitat, l’aprenentatge del treball en equip i de les relacions interpersonals així com d'altres valors essencials.


Foto: Ajuntament de Barcelona

Font: Diverses fonts

FEU EL VOSTRE COMENTARI