L'última és l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponent al 2014 i construïda sobre dades del 2013, permeten observar l'evolució que pateixen les famílies. I la conclusió és que durant l'any estudiat per l'INE, el grup de població en risc de pobresa va créixer globalment i, de manera especial, en el cas dels menors de 16 anys. El nombre d'espanyols que viuen en risc de pobresa puja del 20,4% al 22,2% i la precarietat afecta el 30% dels més joves, 3,4 punts més que en l'estudi anterior.

Ara bé, l’actual sistema de beques educatives és insuficient i no prou efectiu, beneficiant més a les classes mitjanes que a les classes baixes, afirma l’estudi Les beques a examen, que ha presentat la Fundació Jaume Bofill.

L’informe, elaborat per Xavier Martínez-Celorrio, analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses. Alguns dels resultats destacats són que el sistema de beques són un pilar contra l'abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

D’altra banda, s’exposa que la mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%. A més, A Espanya, entre 2009 i 2015, s'ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

Pel que fa a Catalunya, en plena crisi ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

Segons l’estudi, el sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica ales rendes baixes no extremes de la població de Catalunya.

El sistema de beques, afirma l’informe, exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys. Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

Es detecta que els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

L'informe conclou amb propostes que permeten repensar el sistema actual de beques. Una és la de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

També es proposa introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D'aquesta manera, s'introduiria també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

FEU EL VOSTRE COMENTARI