Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 15/12/2016

Els alumnes de Magisteri hauran d'estudiar cinc anys de carrera

L'últim curs del grau consistirà en una formació pràctica i intensiva.

Les universitats catalanes que imparteixen estudis de Magisteri han acordat allargar a cinc cursos acadèmics els actuals graus universitaris d’Educació, de manera que tots els estudiants dedicaran l’últim període a fer "un any de pràctiques intensives en centres educatius". La proposta, que suposa convertir aquesta antiga diplomatura de tres anys en una carrera de cinc (l’equivalent als actuals quatre anys de grau més un de màster), és una de les mesures estrella de la reforma dels estudis de mestre, iniciada el 2013 a l’entendre que els docents són una peça clau per combatre el fracàs escolar i millorar, de passada, els resultats en les avaluacions internacionals (l’informe PISA, entre elles).

Un dels primers propòsits del programa per a la Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), que és l’organisme que ha proposat prolongar la carrera, és prestigiar aquests estudis perquè siguin capaços d’atraure els estudiants més brillants de batxillerat i els més vocacionals. I tot i que encara no hi ha calendari d’implantació, els promotors estan convençuts que "s’ha iniciat el camí per assegurar els nivells de qualitat més òptims", assegura Enric Prats, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i secretari de l’equip coordinador del MIF.

Especialització més tutelada

L’objectiu, afegeix Jaume Aguilar, assessor de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), és que els estudiants "d’educació primària, però també els de secundària" facin un primer cicle universitari bàsic de tres anys i, després, passin a dos cursos més d’especialització pedagògica, en què l’últim serà exclusivament pràctic. "No seran com les pràctiques que es fan ara, serà una formació molt més tutelada i intensiva", insisteix Aguilar. El format respondria al conegut com a 3+2.

En aquests més de tres anys de treballs del MIF s’ha introduït també un nou sistema de proves d’accés als estudis de mestre. Així, el juny vinent, els que vulguin optar a una facultat de Magisteri (pública o privada) hauran de superar un examen específic d’aptitud, que es farà juntament amb les proves generals d’accés a la universitat. "També estem estudiant com apujar el nivell d’exigència als estudiants que ja cursen els graus i com harmonitzar la formació dels docents de primària i els de secundària", detalla Prats.

Amb tot, per elevar la qualitat de la formació dels futurs mestres, els esforços no s’han de cenyir únicament a l’etapa universitària. Haurien de crear-se "programes d’acompanyament o d’inducció, com es denominen tècnicament, que facilitin la incorporació dels docents principiants a l’ofici", defensa Prats. I aquesta inducció o entrada al món laboral, suggereix, podria ser similar a la que fan els graduats en Medicina en el MIR.

El problema de la retribució

"Però com que això ja supera els límits o les competències de la universitat, ja que es tractaria d’un període de formació dins de la vida professional del docent, ha de ser la Conselleria d’Ensenyament la que ho reguli", indica Prats. Entre altres coses, perquè els professors que faran aquest MIR obligatori haurien de rebre una retribució, com passa amb els metges. I ara mateix aquest no és un obstacle menor.

Actualment, els mestres que s’acaben de graduar i que s’incorporen en una escola pública d’infantil i primària ja segueixen un procés d’avaluació tutelat pel director del centre i per un mestre veterà, que els assessora en els primers mesos d’activitat. "Però no és una formació en el sentit estricte, es tracta més aviat d’una guia i només s’aplica a primària i a la pública", objecta.

No és la primera vegada que es planteja una formació específica d’aquesta mena. La mateixa Generalitat de Catalunya ha confessat que està estudiant un sistema semblant al MIR que afectaria de moment únicament els professors de secundària i el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, admetia fa un any que "valia la pena estudiar" aquesta possibilitat, també plantejada al Llibre Blanc de la Professió Docent elaborat per José Antonio Marina per encàrrec del mateix ministre. Partits polítics com el PSOE i Ciutadans ho preveuen en els seus programes electorals.



Font: El Periódico.cat

Navega per les etiquetes

ensenyamentmestreseducacióescola

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - accac@accac.cat
Edició: