Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 20/11/2014

10 desafiaments en l’àmbit de la infància a Catalunya

L’accés al lleure educatiu en igualtat de condicions és un dels 10 reptes destacats pel Síndic en el seu 'Informe anual sobre els drets dels infants 2014'.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l'adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents, Maria Jesús Larios, han lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l’Informe anual sobre els drets dels infants 2014, un document que recull les principals mancances detectades pel Síndic durant l'últim any en l'àmbit de la infància. L'any passat, el Síndic va rebre 2.189 queixes referents a la infància, gairebé un 25% del total de reclamacions.

Segons el defensor del poble, "hi ha hagut avenços en els reptes per garantir els drets de la infància", com la millora del sistema d'adjudicació de les beques de menjador escolar, però "encara hi segueix havent carències". Per afrontar-les, l’informe proposa deu reptes en què cal posar l'accent; també per donar compliment efectiu a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, de la qual aquest 20 de novembre es commemora el 25è aniversari.

En línies generals, el Síndic reclama que es potenciïn les polítiques socials i de protecció de la família, que s’ampliïn els serveis i les places residencials públiques adreçades als infants i adolescents, i que es garanteixin unes prestacions mínimes per a les famílies amb fills.

En l'àmbit educatiu, entre altres mesures, l’informe proposa establir sistemes d'ajuts o de bonificacions per promoure l'equitat, suprimir els criteris que fomenten la segregació escolar i fomentar l'accés de tots els infants a les activitats extraescolars i al lleure educatiu en general.

Els 10 reptes principals, segons el Síndic
  1. L'escolta efectiva. En general, els serveis que atenen els infants no han incorporat el canvi de paradigma que implica la Convenció, que suposa escoltar l'infant en qualsevol decisió que l'afecti.
  2. Els recursos del sistema de protecció. El baix pes de l'acolliment familiar fa que una part dels infants i adolescents dins el sistema de protecció no tinguin assignat el recurs més adequat a les seves necessitats. A tall d'exemple, més de 300 infants residents en centres estan pendents d'un acolliment familiar. Del 2002 al 2014, l'acollida per part de famílies alienes ha augmentat en percentatge: del 7,9% al 13,5%. Però segueix sent poc, diu el Síndic. Paral·lelament, en els últims 10 anys la ubicació de menors en centres residencials ha augmentat del 30,8% a un 38,5%.
  3. La visibilitat del maltractament. El fenomen de la violència contra els infants i adolescents no és prou visible. Cada any es detecten més de 800 nous casos de menors que són víctimes de maltractaments a Catalunya. Cal continuar conscienciant la població i formant els professionals (mestres, monitors i assistents socials) per garantir la prevenció i la detecció del maltractament.
  4. La inclusió dels infants amb discapacitat. Malgrat els reconeixements normatius, els infants amb discapacitat tenen mancances en l'atenció integral que garanteixi el seu màxim desenvolupament i també en el seu dret a escolaritzar-se de forma inclusiva i amb plenes garanties. El curs 2012-2013 va ser «el primer en què, després de molts anys, el nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris va decréixer respecte als alumnes escolaritzats en centres d'educació especial», denuncia Ribó.
  5. El dret a la salut mental. La xarxa de salut mental infantil i juvenil està infradotada per assumir plenament l'atenció ambulatòria i residencial que requereixen els infants i adolescents. En l'última dècada, el nombre de pacients atesos en centres de salut mental infantil i juvenil ha augmentat en un 79,8%
  6. El combat contra la pobresa infantil. A Catalunya, el 29,4% d'infants menors de 16 anys es troba en situació de pobresa relativa (dades Idescat 2012) i la renda mínima d'inserció no arriba a totes les famílies ni garanteix que disposin dels mitjans econòmics indispensables per atendre les necessitats dels infants. Per poder accedir a la prestació s'ha de demostrar una dificultat social afegida. Això, assegura el Síndic, es tradueix en el fet que famílies en una situació de vulnerabilitat greu són rebutjades. Perquè l'ajuda arribi als que més la necessiten, Ribó proposa una prestació específica vinculada a la renda per a famílies amb fills.
  7. Les polítiques d'acompanyament familiar. Les polítiques de suport a les famílies presenten mancances estructurals derivades de la baixa inversió pública, agreujades per l'increment de les necessitats socials de les famílies i la complexitat de la intervenció per la seva major vulnerabilitat i les restriccions pressupostàries. A Catalunya, les polítiques d'infància només representen un 0'9% del PIB, mentre que la mitjana dels països de la Unió Europea és del 2'2%.
  8. L’equitat del sistema educatiu. Hi ha una diferència de 30 punts percentuals entre la taxa d'escolarització dels joves de 17 anys socialment més afavorits i dels menys afavorits. Una de les polítiques clau per combatre les desigualtats educatives, l'educació infantil de primer cicle, ha patit un retrocés, derivat, en part, de la reducció de la despesa pública en aquesta etapa.
  9. L’equilibri en l’escolarització. Els desequilibris en la composició social dels centres vulneren especialment la igualtat d'oportunitats dels infants més desfavorits, sense que hi hagi hagut una millora significativa en els nivells de segregació escolar del sistema d'ençà de l'any 2007. En essència, el que el Síndic considera més injust és el criteri de desempat (implantat per l'actual Govern), pel qual el fet de ser fill d'un exalumne dóna punts al nen que aspira a ingressar en un col·legi.
  10. L'accés al lleure educatiu. La participació dels infants en el lleure educatiu està fortament afectada per desigualtats (hi ha una diferència de més de 30 punts entre la participació en activitats extraescolars entre els grups més ben posicionats socialment i els grups que ho estan menys) i aquest àmbit ha estat fortament afectat per les mesures de contenció de la despesa.


Fonts: Síndic de Greuges i El Periódico

Potser t'interessa: Especial drets de la infànciaLa protecció efectiva dels drets dels infants, un repte pendentEl Síndic reclama prioritat en l’accés al lleure per a les rendes baixesCatalunya crea un consell per a la participació dels infantsEl lleure, un dret fonamental

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició: