Apropar l’índex de població qualificada a nivells europeus (per tal que això repercuteixi de forma positiva en la productivitat i competitivitat de les empreses i en la creació d’ocupació) és, segons el Govern de la Generalitat, l'horitzó del
projecte de llei de Formació i Qualificació Professional, que aquesta setmana ha superat el primer tràmit parlamentari: el debat en sessió plenària.
Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, la proposta normativa “es basa en un sistema integrat de dues formacions professionals: la formació professional del sistema educatiu i la formació per a l’ocupació” (que inclou l’ocupacional i la contínua). Aquesta integració dels àmbits educatiu i laboral es concreta a través d’un catàleg integral de serveis, que inclouran la informació i orientació professional individualitzada tant per a persones com per a empreses.
D’altra banda, el projecte de llei se centra en la formació professional inicial i per a l’ocupació mitjançant la detecció de les necessitats per orientar les ofertes formatives, una major vinculació entre formació i empresa, l’impuls a la formació dual i en alternança a l’emprenedoria i la innovació, així com l’establiment de passarel·les entre formació educativa i laboral. A més, la normativa també contempla facilitar l’acreditació de l’experiència laboral tant amb servei integrat com amb servei permanent.
Per tal de fer possible aquesta gestió integrada, el projecte de llei preveu la constitució d’una comissió rectora, adscrita al Departament de Presidència, que serà el màxim òrgan de planificació estratègica i d’avaluació de les polítiques del sistema. També es contempla la creació de l’Institut de formació i qualificació professional de Catalunya (un organisme autònom que executarà els criteris que es determinin en la comissió rectora) i dels centres de formació professional integrada, que oferiran els serveis del catàleg.
El projecte de llei inclou, així mateix, un procediment per detectar les necessitats de formació, qualificació i acreditació amb la participació de sectors productius, cambres de comerç, administracions locals, agents socials i empreses. Precisament les empreses disposaran de major protagonisme en el sistema de formació professional, en què detectaran les necessitats i continuaran tenint un paper formatiu. També serà el cas de l’administració local, a què s’encomanarà la detecció de les necessitats territorials, la presentació d’informació i orientació, i l’impuls de la participació de les empreses en l’FP dual, entre d’altres.
El projecte de llei de Formació i Qualificació Professional s’emmarca en el
mandat estatutari i l’
Acord de la X legislatura i desenvolupa el
II Pla General de Formació professional. La consellera Rigau ha recordat que també forma part de les propostes del Pla Estratègic i ha afirmat que coincideix amb els objectius de formació de la Unió Europea.
Potser t'interessa: El 80% dels joves no aspira a treballar a Espanya en l’ofici pel qual s’està formant, Ensenyament impulsa una titulació entre l'ESO i l'FP, La nova FP busca reduir l’actual 40% de treballadors de baixa qualificació a Catalunya, Més rendiment però també més atur entre els estudiants universitaris