Les restes d'oli i de menjar són residus comuns a la cuina. Les tovalloletes, bastonets, compreses i tampons són brossa que es genera amb freqüència a la cambra de bany. Productes tan diversos com pintures i dissolvents, medicaments o cosmètics es troben, de vegades, tant a les nostres llars com a les instal·lacions juvenils; i, en ocasions, no tenim clar on llençar-los.
La tassa del vàter, la banyera i les piques de rentar-nos les mans o de rentar els plats acostumen a ser els recipients més propers; i potser algun cop hi hem abocat algun d'aquests elements. Però, pel bé del medi ambient i, fins i tot, de l'economia, cal recordar que tasses de vàter, banyeres i piques no són contenidors. En canvi, llençar i gestionar aquests residus de manera adequada, als punts de tractament corresponents, constitueix una bona pràctica en sanejament domèstic.
Les aigües residuals generades a les nostres llars van al clavegueram i, posteriorment, passen per un complex procés de depuració. A Catalunya hi ha 460 sistemes de sanejament que depuren les aigües residuals del 96% de la població catalana. Després d'aquest procés, l'aigua retorna en condicions òptimes de qualitat al medi aquàtic.
Llençar els productes esmentats a l'aigüera o el vàter provoca importants sobrecostos en el funcionament de les depuradores, on el seu tractament pot arribar a costar fins a 150.000 euros/any en el cas d'una ciutat de 200.000 habitants. A més, alguns dels residus no es poden tractar en aquestes instal·lacions, de manera que molts d'ells arriben als rius i a les platges.
A nivell mundial, s'estima que el 80% dels sòlids que trobem al mar provenen de terra.
Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua recorda que aigüeres, banyeres i vàters no són contenidors. En cas de dubte sobre el punt de tractament correcte de cada residu, és possible consultar el web "Residu, on vas?".