Predicció meteorològica
Actualitzat el 08/10/2014
L'aigüera, la banyera i el vàter no són contenidors
Sovint s'hi aboquen residus domèstics que generen importants sobrecostos en el funcionament de les depuradores i, molts d'ells, arriben als rius i als mars, on el 80% dels sòlids provenen de terra.
Les restes d'oli i de menjar són residus comuns a la cuina. Les tovalloletes, bastonets, compreses i tampons són brossa que es genera amb freqüència a la cambra de bany. Productes tan diversos com pintures i dissolvents, medicaments o cosmètics es troben, de vegades, tant a les nostres llars com a les instal·lacions juvenils; i, en ocasions, no tenim clar on llençar-los.
La tassa del vàter, la banyera i les piques de rentar-nos les mans o de rentar els plats acostumen a ser els recipients més propers; i potser algun cop hi hem abocat algun d'aquests elements. Però, pel bé del medi ambient i, fins i tot, de l'economia, cal recordar que tasses de vàter, banyeres i piques no són contenidors. En canvi, llençar i gestionar aquests residus de manera adequada, als punts de tractament corresponents, constitueix una bona pràctica en sanejament domèstic.
Les aigües residuals generades a les nostres llars van al clavegueram i, posteriorment, passen per un complex procés de depuració. A Catalunya hi ha 460 sistemes de sanejament que depuren les aigües residuals del 96% de la població catalana. Després d'aquest procés, l'aigua retorna en condicions òptimes de qualitat al medi aquàtic.
Llençar els productes esmentats a l'aigüera o el vàter provoca importants sobrecostos en el funcionament de les depuradores, on el seu tractament pot arribar a costar fins a 150.000 euros/any en el cas d'una ciutat de 200.000 habitants. A més, alguns dels residus no es poden tractar en aquestes instal·lacions, de manera que molts d'ells arriben als rius i a les platges. A nivell mundial, s'estima que el 80% dels sòlids que trobem al mar provenen de terra.
Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua recorda que aigüeres, banyeres i vàters no són contenidors. En cas de dubte sobre el punt de tractament correcte de cada residu, és possible consultar el web "Residu, on vas?".
La tassa del vàter, la banyera i les piques de rentar-nos les mans o de rentar els plats acostumen a ser els recipients més propers; i potser algun cop hi hem abocat algun d'aquests elements. Però, pel bé del medi ambient i, fins i tot, de l'economia, cal recordar que tasses de vàter, banyeres i piques no són contenidors. En canvi, llençar i gestionar aquests residus de manera adequada, als punts de tractament corresponents, constitueix una bona pràctica en sanejament domèstic.
Les aigües residuals generades a les nostres llars van al clavegueram i, posteriorment, passen per un complex procés de depuració. A Catalunya hi ha 460 sistemes de sanejament que depuren les aigües residuals del 96% de la població catalana. Després d'aquest procés, l'aigua retorna en condicions òptimes de qualitat al medi aquàtic.
Llençar els productes esmentats a l'aigüera o el vàter provoca importants sobrecostos en el funcionament de les depuradores, on el seu tractament pot arribar a costar fins a 150.000 euros/any en el cas d'una ciutat de 200.000 habitants. A més, alguns dels residus no es poden tractar en aquestes instal·lacions, de manera que molts d'ells arriben als rius i a les platges. A nivell mundial, s'estima que el 80% dels sòlids que trobem al mar provenen de terra.
Per això, l'Agència Catalana de l'Aigua recorda que aigüeres, banyeres i vàters no són contenidors. En cas de dubte sobre el punt de tractament correcte de cada residu, és possible consultar el web "Residu, on vas?".
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
.gif)
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
