Malgrat les tres vagues contra la reforma educativa estatal organitzades l’any 2013 a Catalunya, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el 10 d’octubre la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

La nova llei va obtenir els vots favorables del Partit Popular, l’abstenció d’UPN i els vots en contra de la resta de l’oposició. El grup socialista, CiU, PNB, Esquerra Plural, ERC i altres forces del grup mixt es van comprometre per escrit a derogar-la tan bon punt el PP deixi La Moncloa.

En el moment de redacció d’aquestes línies, però, està previst que la LOMCE entri en vigor amb l’inici del curs 2014 - 2015; i sigui com sigui, les escoles hauran de tenir preparat el programa a partir de setembre. Comunitats autònomes no governades pel PP ultimen estratègies per suavitzar els efectes de la reforma.

A Catalunya, el Departament d’Ensenyament va interposar al març un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei; i al mes de juny ha assegurat que preveu pocs canvis per al proper curs malgrat la LOMCE.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), sorgida del Parlament, és l'única vàlida per establir el model educatiu català i ha assegurat que, tot i que la LOMCE posi en entredit el paper dels consells escolars, el sistema educatiu català mantindrà el caràcter participatiu del màxim òrgan de govern dels centres. Rigau també ha anunciat la creació de l’assignatura Cultura i Valors, alternativa a la de Religió, i ha defensat que "el català i el castellà es tractaran com sempre". En un altre ordre de coses, Ensenyament ha decidit posposar l’aplicació de la Formació Professional Bàsica que contempla la LOMCE, mantenir el Pla Intensiu de Millora de l’ESO i, com a novetat, implantar en aquesta etapa un projecte obligatori de "serveis comunitaris".

Des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), s’ha demanat al Govern i al conjunt de l’administració catalana que presentin propostes concretes per evitar l’aplicació de la normativa estatal. Algunes d’aquestes propostes ja les ha exposades la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), que ha donat suport a la creació de la Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI) a la LOMCE i ha elaborat un Manual de Resistència Activa, consensuat en el sí del MUCE, per orientar els centres i la societat civil en les accions a desenvolupar.

Evitar la segregació per sexe, llengua o coneixements, no triar les assignatures de Religió i Emprenedoria i Activitat Empresarial i no utilitzar els llibres i materials del currículum de la llei Wert són algunes de les mesures proposades per la FaPaC, que recomana escollir una mateixa línia d’acció de manera simultània en tot un barri o municipi per tal d’implicar entitats territorials i la societat civil.

Aquesta implicació ja s’ha demostrat, per exemple, a través del moviment “Som escola”. Quaranta-tres entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu s’han unit en defensa de l'escola catalana i del català com a llengua d'aprenentatge, contra l’article de la LOMCE que estableix el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat. L’última mobilització de la coordinadora ha estat la cercavila festiva del 14 de juny, que sota el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana” ha reunit desenes de milers de persones a favor del model educatiu català.

Potser t'interessa: El Congrés aprova la llei Wert amb data de caducitat, La comunitat educativa es manifesta contra la LOMCE i les retallades, Neix la Xarxa d’Escoles Insubmises a la LOMCE, Desenes de milers de persones es manifesten a favor de l’escola catalana, La Generalitat preveu pocs canvis per al proper curs, malgrat la LOMCE

Navega per les etiquetes

XEILOMCEWerteducacióEnsenyamentescolesFAPACLECMUCE

FEU EL VOSTRE COMENTARI