Predicció meteorològica
Actualitzat el 16/07/2014
Polèmica pel repartiment del crèdit extraordinari contra la pobresa infantil
La distribució de la partida té en compte la taxa de risc de pobresa, però no la xifra absoluta de menors afectats en cada comunitat. Això fa que, per exemple, Ceuta rebi 153 euros per infant i Catalunya, 2,25 euros.
Algunes comunitats autònomes se senten perjudicades pel repartiment del crèdit extraordinari de 16 milions d'euros que el Govern central els ha concedit per invertir contra la pobresa infantil en el que queda any.
Aquest crèdit, que l’Executiu ha d’aprovar avui en el ple del Consell Territorial dels Serveis Socials, es repartirà en funció de la taxa de risc de pobresa de cada comunitat, calculada mitjançant l'indicador Arope (At-Risk-Of Poverty and Exclusion) del 2012.
L’Arope determina quina part de la població està en risc de ser exclosa i, per fer-ho, no només es basa en els ingressos econòmics de la llar, sinó que també analitza altres aspectes que ofereixen una informació més completa. Tanmateix, aquest indicador no té en compte la xifra absoluta de menors en risc de pobresa.
Així, per exemple, l’Arope del 2012 indica que a Catalunya hi ha un 23,3% d’infants en risc de pobresa; una xifra que, en números absoluts, suposa 322.000 menors. En canvi, a Melilla el percentatge és superior al català, del 41%, mentre que en números absoluts fa referència a uns 8.000 nens i nenes.
El fet que, en el repartiment del crèdit, només es tingui en compte el percentatge provoca que Ceuta, la comunitat amb la taxa de risc de pobresa infantil més alta (41,8%), sigui la que obtingui més diners (1,3 milions d'euros dels 16 esmentats). Catalunya rebrà 726.000 euros i Andalusia, amb un risc del 38,7% i 636.000 menors afectats, percebrà 1,3 milions d'euros. Així, la inversió resultant per infant, serà de 153 euros en el cas de Ceuta; 2,25 euros en el cas de Catalunya, i 1,9 euros, a Andalusia.
Segons el Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, les administracions autonòmiques han de destinar els diners que els corresponguin a "prestacions econòmiques d'urgència social, i projectes d'intervenció social que es desenvolupin amb famílies o unitats de convivència en situació de privació material severa i amb menors al seu càrrec".
Des de la Generalitat, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha valorat el crèdit extraordinari com "un gest molt minso" i ha assegurat que a Catalunya li correspondrien uns 2 milions d'euros per atendre els prop de 322.000 menors que es troben en risc de pobresa. A aquestes crítiques, el Ministeri ha respost que les comunitats van pactar el mètode de repartiment i ha dit que és tard per modificar la partida. En tot cas, ha afirmat que, si torna a atorgar un crèdit d'aquest tipus, el distribuirà d'una altra manera.
Crítiques també a l’avantprojecte de llei de la infància
Aquesta setmana, el Govern espanyol també ha rebut una altra crítica en l’àmbit de la infància. El Consell Fiscal ha recelat de l'avantprojecte de llei de protecció a la infància que ha elaborat el Ministeri de Sanitat i Serveis Socials. L'òrgan representatiu dels fiscals espanyols opina que algunes de les modificacions que proposa el text "no suposen cap avanç" i que, fins i tot, "introdueixen aspectes foscos si no directament pertorbadors".
Particularment, el Consell Fiscal ha criticat el capítol dedicat al dret del menor a ser escoltat perquè preveu que els infants hagin de declarar en casos en què, segons els fiscals, no és aconsellable fer-ho: per exemple, en processos matrimonials “en què els progenitors estan d'acord i pacten un règim adequat” i, en alguns supòsits, quan l’edat del menor és escassa.
El Consell Fiscal també ha opinat que, en els procediments judicials o administratius en què compareix el menor, l'assistència de professionals qualificats o experts “pot ser profundament pertorbadora, ja que no són necessaris en tots els casos”.
Font: El Periódico
Potser t'interessa: La PINCAT demana que s'incrementi la inversió pública en infància, El risc de pobresa afecta un 27,5% dels infants de l’Estat, Especial drets de la infància, Se signa el Pacte per la Infància
Aquest crèdit, que l’Executiu ha d’aprovar avui en el ple del Consell Territorial dels Serveis Socials, es repartirà en funció de la taxa de risc de pobresa de cada comunitat, calculada mitjançant l'indicador Arope (At-Risk-Of Poverty and Exclusion) del 2012.
L’Arope determina quina part de la població està en risc de ser exclosa i, per fer-ho, no només es basa en els ingressos econòmics de la llar, sinó que també analitza altres aspectes que ofereixen una informació més completa. Tanmateix, aquest indicador no té en compte la xifra absoluta de menors en risc de pobresa.
Així, per exemple, l’Arope del 2012 indica que a Catalunya hi ha un 23,3% d’infants en risc de pobresa; una xifra que, en números absoluts, suposa 322.000 menors. En canvi, a Melilla el percentatge és superior al català, del 41%, mentre que en números absoluts fa referència a uns 8.000 nens i nenes.
El fet que, en el repartiment del crèdit, només es tingui en compte el percentatge provoca que Ceuta, la comunitat amb la taxa de risc de pobresa infantil més alta (41,8%), sigui la que obtingui més diners (1,3 milions d'euros dels 16 esmentats). Catalunya rebrà 726.000 euros i Andalusia, amb un risc del 38,7% i 636.000 menors afectats, percebrà 1,3 milions d'euros. Així, la inversió resultant per infant, serà de 153 euros en el cas de Ceuta; 2,25 euros en el cas de Catalunya, i 1,9 euros, a Andalusia.
Segons el Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, les administracions autonòmiques han de destinar els diners que els corresponguin a "prestacions econòmiques d'urgència social, i projectes d'intervenció social que es desenvolupin amb famílies o unitats de convivència en situació de privació material severa i amb menors al seu càrrec".
Des de la Generalitat, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha valorat el crèdit extraordinari com "un gest molt minso" i ha assegurat que a Catalunya li correspondrien uns 2 milions d'euros per atendre els prop de 322.000 menors que es troben en risc de pobresa. A aquestes crítiques, el Ministeri ha respost que les comunitats van pactar el mètode de repartiment i ha dit que és tard per modificar la partida. En tot cas, ha afirmat que, si torna a atorgar un crèdit d'aquest tipus, el distribuirà d'una altra manera.
Crítiques també a l’avantprojecte de llei de la infància
Aquesta setmana, el Govern espanyol també ha rebut una altra crítica en l’àmbit de la infància. El Consell Fiscal ha recelat de l'avantprojecte de llei de protecció a la infància que ha elaborat el Ministeri de Sanitat i Serveis Socials. L'òrgan representatiu dels fiscals espanyols opina que algunes de les modificacions que proposa el text "no suposen cap avanç" i que, fins i tot, "introdueixen aspectes foscos si no directament pertorbadors".
Particularment, el Consell Fiscal ha criticat el capítol dedicat al dret del menor a ser escoltat perquè preveu que els infants hagin de declarar en casos en què, segons els fiscals, no és aconsellable fer-ho: per exemple, en processos matrimonials “en què els progenitors estan d'acord i pacten un règim adequat” i, en alguns supòsits, quan l’edat del menor és escassa.
El Consell Fiscal també ha opinat que, en els procediments judicials o administratius en què compareix el menor, l'assistència de professionals qualificats o experts “pot ser profundament pertorbadora, ja que no són necessaris en tots els casos”.
Font: El Periódico
Potser t'interessa: La PINCAT demana que s'incrementi la inversió pública en infància, El risc de pobresa afecta un 27,5% dels infants de l’Estat, Especial drets de la infància, Se signa el Pacte per la Infància
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
