Predicció meteorològica
Actualitzat el 22/01/2013
'Geocaching': Descobrir nous indrets a la recerca de tresors
Una afició que cada vegada té més adeptes és la georecerca (o geocaching): es tracta d'amagar i buscar objectes amb l'ajut d'un GPS i de mapes. Com si fóssim antics pirates a la recerca d'un tresor o juguéssim a un joc de pistes.
La georecerca consisteix en amagar objectes (o caches) en el camp o a la ciutat i posteriorment apuntar les coordenades geogràfiques d'aquest punt mitjançant un receptor GPS i fer-les públiques (generalment en webs especialitzats) perquè altres persones puguin cercar-los. En aquests webs on es publiquen les coordenades, la gent pot entrar a consultar els tresors amagats a prop de casa seva o bé tenir l'excusa perfecte per fer alguna excursió i descobrir un territori nou. Qui troba un dels tresors, pot endur-se l'objecte però a canvi, ha de deixar-ne un d'igual o més valor per al següent visitant.
Aquesta activitat a l'aire lliure és ideal per a descobrir nous indrets amb la família ja que els més petits es podran implicar en el joc de buscar el tresor. També és una bona activitat d'orientació per fer amb el cau o l'esplai. Durant la recerca s'utilitza primordialment un receptor GPS, o tècniques de navegació tradicional, per a la troballa del tresors. Els típics caches acostumen a ser un contenidor impermeable (una carmanyola, un rodet de fotos o un envàs de pastilles buit) que conté un petit tresor de poc valor econòmic, com pot ser un llibre o una joguina, juntament amb un full o una petita llibreta, on qui el troba s'hi registra amb el seu nom.
Els caches s'amaguen a consciència a algun lloc bonic o interessant per al que valgui la pena l'excursió. Però una vegada allà només val la intuïció: el tresor pot estar sota una pedra o en el forat d'un arbre. El camuflatge és essencial en els caches de les ciutats, ja que han de passar inadvertits en llocs de molt trànsit. S'arriben a amagar en falses parets o sota plantes de plàstic en els parcs.
El geocaching té poques normes: qui posa el tresor ha d'inspeccionar-lo periòdicament per assegurar-se de la seva integritat i la persona que el troba no pot endur-se'l o si ho fa, ha de substituir-lo per un objecte semblant de poc valor. No hi ha regles per l'amagatall, pot ser en qualsevol terreny, inclús precisar busseig o escalada.
El nivell de dificultat d'accés al tresor s'especifica al mateix web on es donen les coordenades GPS, juntament amb la informació del lloc i alguna pista, moltes vegades en forma d'enigma. El tresor també pot tenir trencaclosques o criptogrames que si es resolen, permetran arribar a un altre.
El que va començar com un entreteniment amb un marcat caràcter tecnològic, s'ha anat transformat amb el pas del temps en una pràctica estesa a multitud de països i amb centenars de tresors arreu. Al món hi ha més d'un milió cent mil objectes amagats i a Catalunya en tenim més de 3.000.
Aquesta activitat a l'aire lliure és ideal per a descobrir nous indrets amb la família ja que els més petits es podran implicar en el joc de buscar el tresor. També és una bona activitat d'orientació per fer amb el cau o l'esplai. Durant la recerca s'utilitza primordialment un receptor GPS, o tècniques de navegació tradicional, per a la troballa del tresors. Els típics caches acostumen a ser un contenidor impermeable (una carmanyola, un rodet de fotos o un envàs de pastilles buit) que conté un petit tresor de poc valor econòmic, com pot ser un llibre o una joguina, juntament amb un full o una petita llibreta, on qui el troba s'hi registra amb el seu nom.
Els caches s'amaguen a consciència a algun lloc bonic o interessant per al que valgui la pena l'excursió. Però una vegada allà només val la intuïció: el tresor pot estar sota una pedra o en el forat d'un arbre. El camuflatge és essencial en els caches de les ciutats, ja que han de passar inadvertits en llocs de molt trànsit. S'arriben a amagar en falses parets o sota plantes de plàstic en els parcs.
El geocaching té poques normes: qui posa el tresor ha d'inspeccionar-lo periòdicament per assegurar-se de la seva integritat i la persona que el troba no pot endur-se'l o si ho fa, ha de substituir-lo per un objecte semblant de poc valor. No hi ha regles per l'amagatall, pot ser en qualsevol terreny, inclús precisar busseig o escalada.
El nivell de dificultat d'accés al tresor s'especifica al mateix web on es donen les coordenades GPS, juntament amb la informació del lloc i alguna pista, moltes vegades en forma d'enigma. El tresor també pot tenir trencaclosques o criptogrames que si es resolen, permetran arribar a un altre.
El que va començar com un entreteniment amb un marcat caràcter tecnològic, s'ha anat transformat amb el pas del temps en una pràctica estesa a multitud de països i amb centenars de tresors arreu. Al món hi ha més d'un milió cent mil objectes amagats i a Catalunya en tenim més de 3.000.
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Cr. Viladomat, 174, 08015 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - [email protected]
Edició:
