Actualitzat el 04/04/2018

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica la resolució que regula el procés de preinscripció escolar per al curs 2018-2019 i, contràriament al que va anunciar el Ministeri d'Educació, no inclou cap canvi significatiu respecte als cursos anteriors. Això significa que el Govern central ha renunciat a imposar una casella lingüística en què es pregunti a les famílies si volen escolaritzar els seus fills en català o en castellà.
 

El Ministeri d'Educació, que en virtut de l'article 155 dirigeix la Conselleria d'Ensenyament, va anunciar fa setmanes la seva intenció d'introduir "canvis" en el full de preinscripció per "garantir" que el castellà fos també llengua vehicular a les escoles catalanes, encara que el ministre Íñigo Méndez de Vigo va admetre poc després que el seu departament no sabia com fer-ho. A més, la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar els articles de la llei d'educació (LOMCE) que obligaven la Generalitat a pagar l'escolarització en centres privats dels alumnes que reclamessin el castellà com a llengua vehicular va suposar un important revés per a l'Executiu del PP.
 

L'anunci va mobilitzar les federacions de pares i mares, els sindicats i les entitats del sector, que van condemnar les intencions del govern de Mariano Rajoy i van mobilitzar-se per defensar la immersió lingüística. Si bé és veritat que hi havia cert temor que s'inclogués la casella, el govern espanyol va patir un sever revés quan el Tribunal Constitucional va anul·lar fa unes setmanes els articles de la LOMCE que preveien pagar escoles privades en castellà als alumnes que volguessin estudiar en aquest idioma. Fonts de l'executiu van admetre aleshores que la sentència modificaria els plans per incorporar la casella del castellà en la preinscripció del curs que ve. El govern de Rajoy ha reculat i, finalment, no inclourà la polèmica mesura. 

La llei d'educació de Catalunya del 2009, recorreguda pel PP davant el Tribunal Constitucional, estableix que "el català és la llengua vehicular i d'aprenentatge" i contempla l'opció de sol·licitar "atenció individualitzada" als alumnes la "llengua habitual dels quals sigui el castellà".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar el 2014 que el percentatge mínim de castellà com a llengua vehicular en aquesta comunitat autònoma és del 25%, que equival a una assignatura troncal diferent de Llengua Castellana. Aquesta xifra també va ser avalada pel Tribunal Suprem en una sentència el maig del 2015 i, a conseqüència d'aquesta, diverses famílies van recórrer a la via judicial perquè alguns centres impartissin almenys el 25% de les classes en castellà.
 

D'altra banda, el Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs que va presentar el 2014 la Generalitat contra la LOMCE, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com la llei Wert, i anul·la, així, els articles en què el govern espanyol obligava la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els estudiants que ho volguessin poguessin estudiar en castellà. Les conegudes 'beques Wert' -se n'han donat una cinquantena des que la llei va entrar en vigor- obligaven el Govern a pagar fins a 6.000 euros per alumne per estudiar en un centre privat en castellà, per desmarcar-se així del model d'immersió lingüística. El tribunal ha donat la raó a la Generalitat en considerar que aquests articles de la LOMCE envaeixen competències autonòmiques. La sentència del TC arriba precisament quan el govern espanyol està estudiant com forçar que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola a Catalunya.
 

La sentència declara inconstitucional la fórmula creada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert de finançar amb fons públics la matriculació en centres privats d'aquells alumnes que volien escolaritzar-se en castellà i no tenien places a l'escola pública. Aquest mecanisme, conegut popularment com les 'beques Wert', "no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma", segons el TC. La sentència assegura que el sistema dissenyat per la llei excedeix els límits de la Constitució, perquè permet a l'Alta Inspecció d'Educació del govern espanyol intervenir directament "per substitució" dels organismes autonòmics. Wert va ser el ministre que va crear aquestes beques, que preveien que la despesa de 6.000 euros per alumne l'any es restés directament dels diners que l'Estat entregava a Catalunya. 

Potser t'interessa: Clam de suport a l'escola catalana

Fonts: El Periódico, Ara