El Govern ha aprovat avui el Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Aquest nou Decret del Departament d’Ensenyament suposa un avenç respecte de l’anterior norma de 1997, atès que es regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, no només de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE).
Els
objectius són garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes, i la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per esdevenir també centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.
La base del Decret és el concepte d’una
escola per a tothom, que no exclogui ningú i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a un èxit educatiu en un sistema que s’articula en xarxa a fi de garantir que tots els centres siguin inclusius per atendre la diversitat de tots els alumnes, amb atenció educativa de qualitat i amb oferta de formació al llarg de la vida amb itineraris personalitzats i flexibles.
El Decret és fruit d’un ampli treball participatiu, amb nombroses aportacions i reunions mantingudes amb més de 800 persones representants d’entitats i particulars del sector, des que van començar les sessions de treball el juliol de 2014 fins a l’actualitat, en què es continua treballant de manera participativa en el seu desplegament.
Els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris
Un dels aspectes més rellevants del Decret és que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzin en centres ordinaris i, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat greu o severa.
Un canvi respecte del model anterior és el paper de les famílies, atès que seran aquestes, si bé sempre amb el suport i l’assessorament dels professionals dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP), les que decidiran on escolaritzar el seu fill o filla.
La norma estableix mesures i suports de tres tipus, universals, addicionals i intensius:
Els centres d’educació especial: centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos
La norma estableix la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres ordinaris i els centres d’educació especial, que poden ser també centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR). És a dir, els docents i professionals de l’atenció educativa dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos poden oferir suport als docents i al personal d’atenció educativa dels centres ordinaris, a fi d’orientar-ne les actuacions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials o bé desenvolupant programes de suport a la inclusió amb l’atenció directa dels alumnes.
Els CEEPSIR formen part dels diferents recursos per als alumnes amb necessitats educatives especials, conjuntament amb altres recursos com ara els suports intensius a l’escolarització inclusiva, els suports intensius a l’audició i el llenguatge, les aules integrals de suport, els programes de noves oportunitats, les unitats d’escolarització compartida.